Es llança la Biblioteca Pública Digital d'Amèrica

Després de tres anys d'intensos treballs, la Biblioteca Pública Digital d'Amèrica (Digital Public Library of America, DPLA) és ja una realitat, en fase beta (18/4/2013). La DPLA pretén portar en obert la riquesa de les biblioteques, arxius i museus nord-americans a l'entorn digital. El projecte DPLA segueix el model de biblioteques en línia existents, com ara Europeana per a la Unió Europea i Trove per a la Biblioteca Nacional d'Austràlia.

El projecte es va iniciar al Berkman Center for Internet and Society de la Universitat de Harvard (octubre 2010). Estava previst celebrar l'obertura amb una festa a Boston, però els atemptats esdevinguts a la marató d'aquesta ciutat han menat a posposar els actes festius, però no l'obertura del portal.

En el moment d'obertura, la DPLA disposa més de dos milions d'objectes, que incloen representacions digitals de fotos, llibres, manuscrits i altres objectes provinents de llocs com la Institució Smithsonian, juntament amb museus, biblioteques i institucions històriques de tot el país.

Donen Cohen, director executiu de la DPLA espera que el nou portal sigui una "alternativa per als estudiants i investigadors a llocs com Wikipedia i fins i tot Google, ja que és un lloc independent amb molts objectes que poden no estar disponibles per a una cerca web, disposa de millors metadades i descripcions i Wikipedia és una font secundària i nosaltres una font primària. Així i tot, Wikipedia pot ser un gran partner". Actualment els materials que conté són de domini públic i, per tant, no disposa de materials subjectes a copyright.

La DPLA opera en un model de xarxa, igual que la pròpia Internet. La plataforma serveix com a nexe central per a un grup de "hubs", set en total: la Biblioteca Digital West Mountain (Utah, Nevada i Arizona), Digital Commonwealth (Massachusetts), Biblioteca Digital de Geòrgia, Biblioteca Digital de Kentucky, Biblioteca Digital de Minnesota, Biblioteca Digital de Carolina del Sud, i la Biblioteca Digital Oregon. Cadascuna d'aquestes organitzacions assisteix a un major nombre de biblioteques, museus i arxius amb les activitats de digitalització locals i regionals i la creació d'una àmplia xarxa de col·laboradors.

Font: DPLA (9/4/2013) i altres

Neix Wikiviatges, guia per a viatjar pel món

Acaba de llançar-se oficialment (14/1/2013) Wikivoyages (Wikiviatges), un nou projecte de la Fundació Wikimedia que neix amb l'objectiu de convertir-se en una guia lliure per a viatjar. Segons especifica el propi web de Wikiviatges:

Wikiviatges és un projecte per crear una guia de viatges lliure, completa, actualitzada i fiable. Es desenvolupa de manera col·laborativa per Wikiviatgers de tot el món. Wikiviatjes es construeix amb l'esperit de compartir el coneixement que fa que viatjar sigui tan agradable. Quan els viatgers es troben en el camí, comparteixen informació sobre els llocs d'on vénen i pregunten sobre els seus pròxims destins. Volem que compartir aquesta informació sigui més simple i facilitar a altres perquè facin el mateix; la nostra llicència copyleft diu que els teus coneixements es poden difondre àmpliament. Per crear Wikiviatges fem servir una eina (o un procés, o una tecnologia) anomenada Wiki que permet a qualsevol usuari d'Internet crear, actualitzar, editar i il·lustrar qualsevol article en aquest lloc. Tots compartim les nostres peces de coneixement, les editem i les acoblem en un conjunt agradable i coherent.

En el moment d'arrencar en el projecte (que des de l'octubre del 2012 estava en beta pública) hi ha nou edicions: en alemany, anglès, espanyol, francès, holandès, italià, portuguès, rus i suec. El nou web no tindrà finalitats publicitàries i es mantindrà econòmicament amb les donacions de persones i entitats. Si bé aquesta versió del portal és nova, Wikivoyages està present (d'una manera molt limitada) des del 2006, arran d'una 'escissió' de Wikitravel, lloc web no afiliat a la Fundació Wikimedia que va ser creat el 2003.

Wikimedia llança Wikidata

La Fundació Wikimedia ha llançat oficialment (30/10/2012) el projecte Wikidata, que té per objectiu proporcionar un repositori centralitzat de dades factuals que puguin ser reutilitzades en diferents articles de la Wikipedia, sense duplicar esforços. En són exemples típics, la longitud dels rius, la població de les ciutats, l’any de naixement de les persones, etc. Això farà que sigui més fàcil generar automàticament llistes d’articles i taules amb aquesta informació, amb independència de l’edició amb què s’estigui treballant.

Amb paraules de Wikimedia, “Wikidata és una base de coneixement lliure que pot ser llegida i editada per humans i màquines. Les dades són per a Wikidata el que els arxius multimèdia són per a Wikimedia Commons: es centralitza l’accés i la gestió de les dades estructurades.”

El projecte de Wikidata ha estat desenvolupat per Wikimedia Alemanya, i ha tingut un cost d’1,3 milions d’euros, que han estat subvencionats en un 50% per l’Institut Allen per a la Intel·ligència Artificial, la Fundació Gordon i Betty Moore i Google.

WikiExperts, o com millorar la presència de les empreses a la Wikipedia

El 14 de gener es va presentar a Miami WikiExperts, empresa que ofereix els serveis d'una xarxa d'escriptors per contracte a totes les empreses o entitats que compleixen amb els requisits de rigor exigits per Wikipedia per crear-los els seus propis articles de forma enciclopèdica. WikiExperts, que no depèn de Wikimedia, ofereix els seus serveis des de desembre en anglès i des de gener en castellà i altres idiomes.

WikiExperts pretén "augmentar la visibilitat i la credibilitat de les companyies, marques o productes amb la presència a la Wikipedia -la més gran i més utilitzada eina de recerca del món-. Wikipedia té més trànsit que Twitter, LinkedIn, MySpace, Delicious i gairebé qualsevol altre mitjà social. L'estratègia de màrqueting en mitjans socials és incompleta sense la presència a Wikipedia."

Els serveis bàsics d'aquesta empresa són: a) creació d'articles de Wikipedia consistents amb tots els estàndards de Wikipedia feta per experts, b) Traducció a tots els llenguatges utilitzats en Wikipedia, c) Monitorització dels articles (si han estat modificats) i reparació immediata dels articles quan sigui necessari per a protegir la reputació de la marca en línia, i d) Actualització dels articles cada vegada que la situació de la companyia canviï.

El preu del servei bàsic és de 295$ per a la redacció de l'article i la seva inclusió en l'enciclopèdia i de 95$ al mes per al seguiment.

A l'últim hem de recordar que Wikipedia desmotiva les empreses i organitzacions a editar els seus propis articles.

Qwiki, presentacions visuals interactives en temps real

Qwiki és una plataforma que ofereix presentacions de vídeo interactives en temps real a partir de múltiples i variades fonts de dades. Mitjançant la conversió d'informació estàtica en històries interactives visuals i narrades, pretén reinventar la manera en què experimentem la informació. Es presentà fa pocs dies en versió alfa privada (21/10/2010).

Qwiki actualment cobreix 2 milions de termes de referència, incloent-hi una àmplia varietat de persones, de llocs i de coses. L'usuari pot escriure qualsevol dels termes indexats i Qwiki genera una "experiència de la informació" per descriure-la. Els textos de base són els de la Wikipedia en anglès, els quals són narrats i s'hi presenten contextualitzats amb mapes, vídeos, animacions, línies del temps, etc. de fonts diverses i de forma totalment interactiva.

L'aplicació pot tenir el seu interès en periodisme i educació. Tanmateix, sembla que a partir de l'aplicació original apareixeran pròximament altres productes un dels quals permetrà fer currículums personals en temps real que recollirà les dades pròpies de les xarxes socials, mentre que un altre producte anirà destinat a les empreses perquè ofereixin serveis. També es desenvoluparan aplicacions per a mòbils.

Actualment, per a accedir al servei cal demanar una invitació. Tanmateix, clicant en l'enllaç a la ciutat de Barcelona podeu fer-vos-en una idea del producte.

A continuació us deixem un vídeo prototip de l'aplicació Qwiki despertador per a l'iPhone.

WikiReader, la Wikipedia a la butxaca

L'empresa taiwanesa Openmoko acaba de llançar (13/10/2009) WikiReader, un dispositiu electrònic de butxaca que conté els més de tres milions d'articles de la Wikipedia anglesa i que es pot consultar sense necessitat de connexió a Internet.

L'aparell és de la mida d'una calculadora, funciona amb dues piles que duren aproximadament un any, només té tres botons (cerques, historial i consulta aleatòria) i disposa d'una pantalla tàctil. El seu preu és de 99$ (uns 70 euros).

La Wikipedia, que ocupa 4 GB, està emmagatzemada en una targeta de memòria SD que va inserida dins de l'aparell. Es pot demanar una nova memòria un parell de vegades l'any, la qual es rep per correu i es canvia per l'antiga. El preu de la subscripció és de 29 $ l'any. La darrera versió d'aquesta enciclopèdia també es pot descarregar en-línia i de franc des del lloc web de l'aparell, però la descàrrega pot trigar entre 4 i 8 hores.

Font: New WikiReader Device Puts Wikipedia in Your Pocket (Nota de premsa de WikiReader, 13/10/2009)

Wikipedia s'estanca

La producció de continguts de la Wikipedia s'ha estancat al decréixer el nombre de redactors voluntaris d'articles i en dedicar aquests cada vegada menys temps a la seva construcció, segons l'estudi Wikipedia: A quantitative analysis, tesi doctoral de Felipe Ortega defensada l'abril del 2009.

Així, la producció de la major enciclopèdia a Internet, oberta a la contribució de qualsevol usuari, s'hauria estabilitzat des de 2007 ja que el nombre de voluntaris que contribueixen al projecte s'ha estancat en les deu versions principals.

L'estudi destaca que, el 2007, i per primera vegada en la seva història, el nombre mensual de voluntaris que van abandonar el projecte (uns 20.000 mensuals en la seva versió anglesa) va superar els que es van incorporar (uns 15.000 al mes). "El que és més important és que aquesta tendència continuarà empitjorant en el futur pròxim ja que el nombre d'abandonaments tendeix a créixer cada vegada més ràpidament", preveu Felipe Ortega, membre del grup de recerca GSyC / Libresoft de la Universidad Rey Juan Carlos (URJC) de Madrid.

Un altre fenomen que posa en relleu l'estancament que està patint la Wikipedia, segons la investigació, és que el nombre d'articles destacats (aquells que són sotmesos a un exhaustiu procés de revisió per part de la comunitat de voluntaris i obtenen un alt percentatge de vots positius respecte a la seva qualitat) segueix sent relativament reduït (aproximadament un de cada 1100 en la versió anglesa). A més, necessiten més de tres anys per assolir aquest nivell de qualitat.

D'altra banda, segons va informar la URJC, l'anàlisi posa de manifest que els voluntaris es cansen "relativament aviat" del projecte, si es compara amb altres comunitats de gran tamany a Internet com a 'Debian'. De fet, com a mitjana, realitzen les seves aportacions durant un any i després ho deixen. A més, el 50 per cent dels editors passa de 150 dies contribuint a la Wikipedia abans d'abandonar (excepte en la versió alemanya, amb 201 dies i la francesa amb 188).

Un altre resultat que dóna la investigació és el grau de desigualtat que existeix en les contribucions dels voluntaris que editen Wikipedia. Així, s'observa que en les 10 versions més importants d'aquest projecte sorgit en 2001 és un petit grup de voluntaris (al voltant del 10% dels editors) el que realitza la majoria de contribucions (més d'un 90%).

Font: Europa Press (9/07/2009)

Fotopedia, la wikipedia de les fotografies

Fotopedia és una enciclopèdia de fotografies en la qual tothom pot contribuir afegint, organitzant, votant i comentant les imatges. La versió definitiva de la web encara no ha estat llançada però en l'actualitat el producte és molt complet.

La Fotopedia, que en el fons és una mena de mescla entre Flickr i Wikipedia, permet crear i compartir àlbums de fotografies amb els amics. Aquestes fotografies es mostren com una presentació de diapositives però també es poden associar a entrades de la Wikipedia i a la informació de Google Maps. L'usuari -que ha de disposar d'un perfil al lloc web- pot navegar per altres àlbums, afegir-hi fotografies, votar, comentar, etc. Actualment disposa de més de 4.500 articles i de més de 159.000 fotografies de bona qualitat.

Segons informa la web, aquesta sempre serà de franc i lliure, tot i que pot ser que més endavant cobri per altres serveis. També anuncia la possibilitat de remunerar el fotògrafs pel material que hi hagin inclòs.

La Wikipedia, amb impressió sota comanda

La Wikipedia alemanya acaba d'implementar la impressió sota comanda (Print On Demand, POD) en la seva enciclopèdia. El servei actualment només és disponible en aquesta edició alemanya de la Wikipedia, però la resta d'edicions oferiran la nova funcionalitat a l'abril del 2009. La impressió sota comanda és el resultat del treball iniciat el desembre del 2007 entre Wikimedia Foundation i PediaPress per a oferir la Wikipedia i altres recursos educatius (Wikieducator) al món del paper. El programari, de codi obert, és suportat per l'Open Society Institute.

L'usuari de l'enciclopèdia pot anar recopilant els articles mitjançant una nova funcionalitat que apareix en cada pàgina, i després generar i descarregar un arxiu PDF -de franc- d'un sol article o d'una col·lecció d'articles o bé ordenar que s'imprimeixin sota impressió sota comanda a un dels partners (ara només PediaPress); l'usuari també pot guardar l'article o la col·lecció per al seu ús posterior o per compartir-lo. En aquesta pàgina de la wikipedia alemanya s'explica el procés de com fer-ho.

Els llibres impresos sota comanda tenen un cost d'entre 7,99 euros (100 pàgines) i de 29,80 euros (828 pàgines). Els llibres tenen un format de 216mm × 140mm, són impresos en blanc i negre i poden tenir una coberta de color. PediaPress oferia fins ara un servei de POD mitjançant la impressió de pàgines individuals que trigava de cinc a 10 dies a poder lliurar el material al client. Ara el sistema està totalment integrat amb la Wikipedia i la seva web i el llibre triga com a màxim tres dies a ser lliurat en qualsevol lloc del món.

La Wikipedia alemanya no és la primera vegada que és traspassada al paper. En aquest article de Beat ens férem ressó que l'editorial alemanya Wissen Media del grup Bertelsmann, anunciava (22/4/2008) la publicació d'un llibre confeccionat a partir d'una selecció d'articles de la Wikipedia en alemany, amb un tiratge inicial de 20.000 exemplars.

Font: PediaPress (27/01/2009) i altres

L'Arxiu Nacional d'Alemanya donarà milers d'imatges a la Wikipedia

Berlín, 1987: Treballadores de la planta de Siemens-Fujitsu de la ciutat de Sömmerda, desfilen amb motiu de la celebració del 750è aniversari de la fundació de la ciutat de Berlín.
© Bundesarchiv, fotografia núm. 183-1987-0704-077, de Thomas Uhlemann

L'Arxiu Nacional d'Alemanya (Bundesarchiv) ha anunciat (4/12/2008) la donació de prop de 90.000 imatges digitalitzades del seu arxiu a la fundació Wikimedia Commons a través d'un acord amb Wikimedia Alemanya. Wikimedia Commons és un arxiu que hostatja centenars de milers d'imatges, fotografies, vídeos i documents sonors sota llicència lliure Creative Commons, que proveeix de recursos gràfics i multimèdia la Wikipedia i altres projectes de la fundació Wikimedia. Les imatges, que tenen una altra ressolució i es poden utilitzar sota llicència Creative Commons Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 , es troben grupades segons períodes històrics: l'època colonial abans de 1918, la República de Weimar (1919-1933), la dictadura nazi i el 3r Reich (1933-1945), la República Federal Alemanya (1945-1990), la República Democràtica Alemanya (1945-1990) i l'Alemanya reunificada a partir de 1990.

L'objectiu del projecte a llarg termini és donar accés obert i gratuït a un fons de més d'onze milions d'imatges de l'Arxiu. L'acord també preveu una eina perquè els usuaris puguin vincular noms de persones que apareixen en un llistat compilat per l'Arxiu federal, a la base de dades de la Wikipedia alemanya i a la Biblioteca Nacional Alemanya.

Segons Mathias Schindler, cap de comunicació de la Fundació Wikimedia "cooperar amb aquesta institució federal és un èxit extraordinari per a la Wikipedia i confirma la importància creixent de l'enciclopèdia en línia". La versió alemanya de la Wikipedia fou creada el 2001, a hores d'ara conté 832.000.000 entrades i és la primera font de consulta a Alemanya per cercar informació.

La Viquipèdia, eina docent per als estudiants de Farmàcia

El Grup d'Innovació Docent en Botànica Aplicada a les Ciències Farmacèutiques (GIBAF) de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona utilitza la Viquipèdia per a avaluar els estudiants de Farmàcia. Aquests, durant el curs lectiu, elaboren els articles complets de plantes medicinals i hi inclouen totes les seves característiques tècniques i els usos medicinals. L'activitat docent no només analitza la qualitat final de l'article sinó que avalua l'estudiant de forma contínua.

Segons l'equip del GIBAF, "el context actual d'harmonització europea presenta una excel·lent oportunitat d'actualitzar i replantejar la docència universitària i ofereix al professorat la possibilitat de desenvolupar estratègies didàctiques que s'adaptin a metodologies educatives més actives, promogudes pels nous models docents basats en les competències. Aquestes metodologies inclouen una major implicació de l'alumnat en el procés d’ensenyament-aprenentatge, fomentant el seu treball de manera autònoma i en petit grup, alhora que suposen una major diversificació de les funcions assumides pel professorat. Així mateix, en l'àmbit de les competències, es proposen, entre les de caràcter transversal o genèric, la capacitat per a l'anàlisi de la informació, per a l'aplicació del coneixement a la pràctica i al camp d'estudi, destreses en el maneig de la informació, habilitats interpersonals, competència per al treball autònom, habilitats d'investigació i competències en l'ús de les TIC. Els wikis –i la Viquipèdia en particular- ens ofereixen un marc metodològic que permet integrar totes aquestes competències, adaptant-les a les directrius que emanen de l'EEES."

Fins a l'actualitat han participat en aquesta iniciativa 330 alumnes en els dos darrers anys, els quals han creat unes 350 fitxes de plantes. Aquest projecte ha estat reconegut aquest estiu com la millor iniciativa docent segons la Universitat de Santiago de Compostel·la.

Font: Correo Farmaceutico (20/10/2008) i Simon, J., C. Blanché, C. Benedí, A. Rovira & M. Bosch (2007). Wikis i Viquipèdia…. una eina d’aprenentatge significatiu? Actes de les IV Trobades de Professors de Ciències de la Salut. Barcelona.

Google llança Knol, el competidor de la Wikipedia

Google acaba de llançar (23/07/2008) Knol, un servei enciclopèdic que pretén ser el competidor de la Wikipedia. A diferència d'aquesta, on qualsevol usuari anònim pot escriure-hi articles i modificar-los (si bé cada vegada hi ha més limitacions, com esmentàrem fa pocs dies en aquest post de Beat), a Knol tots els articles estan signats per l'autor i ningú més pot modificar-ne el contingut.
El nou servei, que des de desembre només s'hi podia accedir mitjançant invitació, pretén que persones que dominen un tema o una àrea determinada escriguin un article 'd'autoritat' per a crear un gran repositori del coneixement. Evidentment, el coneixement acumulat pot ser que no tingui una estructura completa o equilibrada i que hi hagi articles 'repetits'. Els comentaris i les crítiques dels lectors faran que els articles bons obtinguin una major visibilitat en aquest repositori.
Knol permetrà als autors quedar-se amb part dels beneficis si hi posen en les seves pàgines l'AdSense, el sistema publicitari de Google.

La Wikipedia alemanya assaja un sistema de control editorial

La versió alemanya de la Wikipedia va començar fa uns mesos a assajar un nou sistema d'edició amb el fi de reduir les manipulacions vandàliques de què és objecte. A partir d'ara les correccions efectuades sobre els articles només es visualitzen un cop han passat la revisió d'un revisor "oficial" que les marca conforme no han sofert manipulacions vandàliques. Ara bé, si és el propi revisor autoritzat qui fa els canvis, llavors la visualització és immediata. Uns 3.000 revisors ja han revistat el 60% dels més de 750.000 articles de la versió alemanya de la Wikipedia, si bé Mathias Schindler, un dels administradors de la Wikipedia alemanya, espera que el nombre de revisors augmenti ja que l'únic requisit que es demana és que la persona hi hagi contribuït amb un mínim de 300 correccions i revisions editorials vàlides.

La incorporació d'aquest procés, que elimina una certa dosi d'espontaneïtat a fi de guanyar credibilitat, ha estat un dels temes estrella durant la celebració de Wikimania que ha tingut lloc (17-19 de juliol 2008) a la Biblioteca d'Alexandria, Egipte.

Font: The New York Times (17/7/2008)

Microsoft adquireix Powerset, una empresa de cerques semàntiques

Microsoft ha adquirit Powerset, una empresa tecnològica especialitzada en fer cerques a la Wikipedia, tenint en compte el llenguatge natural i la comprensió contextual. Ramez Naam, director del programa Live Search de Microsoft, diu que el 5% de les cerques contenen elements del llenguatge natural que els algoritmes dels motors de cerca normals, que es basen en paraules clau, no poden recollir bé. També opina que des del moment que la gent comenci a obtenir millors resultats en les seves cerques, escriurà frases senzilles en comptes d'un parell de paraules clau.

Es preveu que cap a finals de 2008 Microsoft Live Search ja haurà incorporat part de la tecnologia de Powerset.


Font: Techcrunch (2/7/1008)

El Bidibook: la fusió entre vídeo, text i fotografia

L'editorial corunyesa Netbiblo acaba de llançar els Bidibooks, llibres que permeten al lector enllaçar els continguts de l'obra impresa amb vídeos, fotografies i textos residents a Internet a través d'un telèfon mòbil.

El procediment és ben senzill: al llarg del llibre apareixen impresos diversos codis QR (Quick Response Codes), una mena de codis de barres molt estesos al Japó des del 2004. La càmera del mòbil fotografia el codi i un programa, el Kaywa Reader (aplicació gratuïta que s'ha d'haver descarregat i instal·lat prèviament i que en alguns models de mòbils ja ve instal·lada), el converteix en un llenguatge que fa que ens connectem a una web en la qual podem ampliar la informació sobre el tema. Aquesta informació és aconseguida, principalment, de fonts col·laboratives com ara, Wikipedia, Flickr o Youtube.L'editorial ha desenvolupat 22 títols integrats en 7 col·leccions diferents, com ara, guies turístiques, naturalesa, túning, esports, etc. Cada llibre està en 6 idiomes: espanyol, anglès, alemany, francès, italià i japonès.

Netbiblo és una editorial del Grup Biblo que començà la seva activitat vers la fi del 2001. Té com a objectiu principal la publicació d'obres científico-tècniques en llengües castellana i anglesa, per als mercats d'Espanya, resta d'Europa i Estats Units.

L'enciclopèdia Larousse, en obert i amb eines participatives

L'editorial francesa Larousse acaba de llançar (13/05/2008) la seva Encyclopédie Universelle Larousse a Internet en obert i amb eines que possibiliten la participació dels usuaris. A grans trets, la cerca d'aquesta enciclopèdia consisteix en una cerca múltiple simultània a diversos corpus més o menys integrats. Així, trobem els corpus següents: articles de l'enciclopèdia (que té uns 170.000 articles), una cronologia, citacions, estadístiques, mèdies (10.000 animacions, fotografies i dibuixos) i dues àrees més que estan realitzades pels anomenats contribuïdors, que són articles i imatges.

Val a dir que alguns mitjans han comentat algunes coses que val la pena reflexionar-hi breument: d'una banda s'ha dit que l'obertura del Larousse és una conseqüència de la competència de la Wikipedia, i de l'altra que aquesta obra incorpora eines semblants a la Wikipedia. Respecte el primer punt, la competència real al Larousse no és la Wiki, és Internet i el nou concepte 'revolucionari' d'accés, de gestió i de creació de la informació, i respecte el segon punt, qualsevol semblança del model creatiu de la wiki amb el del Larousse és pura coincidència.

El model del Larousse és, senzillament, el de permetre que uns usuaris registrats puguin escriure sobre el que vulguin en una àrea que es visualitza al marge de la cerca de l'enciclopèdia, sense que aquestes informacions estiguin integrades en un tot poc o molt coherent. Segons Larousse aquest model pretén mantenir la qualitat dels articles de l'enciclopèdia, els quals són gestionats per editors de plantilla, i aprofitar-se d'elements complementaris que li siguin proporcionats pels contribuïdors.

A diferència de la Wikipedia, els contribuïdors s'han d'identificar per a pujar articles i imatges, documents dels quals els autors en són totalment propietaris i sobre els quals ningú més pot modificar-los. El portal del Larousse anuncia que pròximament es podran consultar tots els diccionaris de l'editorial per un euro al mes.

A l'últim, recordar que la Gran Enciclopèdia Catalana (l'Enciclopèdia) es va obrir a Internet al febrer d'aquest any i que és en fase de desenvolupament la creació d'ues eines participatives, tal com esmentàrem en aquest article de Beat.

Bertelsmann publicarà un llibre a partir d'articles de la Wikipedia en alemany

L'editorial alemanya Wissen Media del grup Bertelsmann, ha anunciat (22/4/2008) la publicació d'un llibre confeccionat a partir d'una selecció d'articles de la Wikipedia en alemany, amb un tiratge inicial de 20.000 exemplars. El llibre, que editarà el segell Bertelsmann Lexikon Institut, a tot color i en tapa dura, es podrà adquirir a les llibreries a partir del proper setembre al preu de 19,95 €, tindrà 1.000 pàgines i hi inclourà 50.000 articles (d'una extensió limitada a unes 15 línies de llargada, que seran corregits, editats i condensats per 10 editors professionals) i unes 100 fotografies. Segons Beate Varhorn, l'editora en cap de les obres de referència de Bertelsmann, el volum està concebut com un anuari enciclopèdic que copsarà el zeigeist del moment, ja que recollirà els termes més populars i més cercats de la Wikipedia alemanya, des de la Playstation 3, Carla Bruni-Sarkozy, el programa televisiu de més audiència, el llibre més venut o un nou dispositiu electrònic. El producte està pensat per arribar al públic jove, i també està destinat a les famílies que no tenen connexió permanent a internet.

L'acord entre Bertlesmann i la fundació Wikimedia Deutschland estableix que l'editorial pagarà a la fundació 1€ per llibre venut, per la utilització de nom Wikipedia , i no podrà reclamar la propietat intel·lectual sobre el llibre, ja que el contingut es publica sota la mateixa llicència que la Wikipedia, és a dir, sota una llicència GNU de contingut lliure, que assegura que el material llicenciat està disponible de forma totalment lliure i pot ser copiat, redistribuït i modificat. En aquests moments la versió en alemany de la Wikipedia conté 740.000 entrades, participen unes 10.000 persones en la seva redacció i cada mes la consulten prop de 15 milions d'usuaris.

Per a més informació sobre altres exemples de llibres publicats a partir dels continguts de la Wikipedia, us remetem a aquest post de Beat.

Font: Frankfurter Allgemeine (22/4/2008), The New York Times (23/4/2008) i Wikipedia

El coneixement químic de la Wikipedia anglesa, per primera vegada en format llibre

KnowledgePublications.com, una editoral líder en llibres sobre energia, acaba de posar parts significatives del contingut de la química de la Wikipedia anglesa en un llibre imprès, complint totalment la llicència de documentació lliure GNU de la Wikipedia. El llibre es titula The Chemical Educator: for The Chemistry and Manufacture of Hydrogen (ISBN: 978-1-60322-067-5).

Steven Harris, fundador de Knowledge Publications, opina que el volum "és un dels millors llibres mai escrits sobre la fabricació de l'hidrogen. El llibre ha estat tan ben rebut pels nostres clients que hem creat un DVD que complementa el llibre i ara hem llançat el primer dins la sèrie Educador Químic el contingut de la qual és un 100% Wikipedia". "Hem llançat aquest llibre en format imprès per a millorar les tasques d'aprenentatge, ja que és per a l'estudi, l'escola, per a fer notes i referències, etc."

Font: PublishersNewswire (16/04/2008)

Wikia Search un cercador per a fer la competència a Google

Wikia Search, el nou cercador d'Internet promogut pel cofundador de l'enciclopèdia electrònica Wikipedia, Jimmy Wales, acaba de ser llançat (7/1/2008) en la seva versió alfa. Segons Wales, Wikia competirà en menys de tres anys amb els principals cercadors d'Internet, com Google i Yahoo!

Al contrari dels algoritmes que empren els cercadors actuals per a la classificació dels llocs web, que estableixen un ordre de prioritat de resultats segons la freqüència dels enllaços, Wikia, a més, es basa en les opinions d'una comunitat d'usuaris de confiança (registrats) que valoren les pàgines. El sistema de cerca i els algoritmes que empra el cercador provenen de projectes de programari de codi obert o s'han desenvolupat expressament per al cercador i se'n farà públic el codi font.

Wikia, al contrari que Wikipedia, té com a objectiu obtenir ingressos venent publicitat, la qual apareixerà en les pàgines de resultats. Wikia Search té el suport financer d'Omidyar Network, empresa creada per Pierre Omidyar, fundador de la casa de subhastes per Internet eBay.

Amazon llança Kindle: un nou lector de llibres electrònics

Un mes més tard del que era previst, Amazon ha posat a la venda (19/11/2007) un nou lector de llibres electrònics anomenat Kindle al preu de 399 $, que permet als usuaris descarregar un fons de més de 88.000 llibres a través d'internet (inclosos 101 dels 112 títols que figuren a la llista de bestsellers del New York Times) a un preu de 9,99 $ per llibre. La descàrrega dels continguts es fa amb connexió sense cables mitjançant el sistema Amazon Whispernet, que utilitza la tecnologia EVDO (que proveeix Sprint), un sistema de transmissió de dades d'alta velocitat per a xarxes de telefonia, de manera que els usuaris de Kindle poden descarregar continguts sense necessitat de cercar un punt de connexió, i a més a més gratis, ja que Amazon paga la connexió. I aquesta és precisament la diferència amb el seu competidor Sony Reader PRS 505, al qual ens referíem en un post de Beat. Cal tenir en compte, però, que el fet d'estar lligat a EVDO fa que el Kindle no pugui agregar continguts fora de la cobertura d'Sprint.
Kindle no només haurà de competir amb el Sony Reader, sinó amb els lectors Bookeen Cybook V3 (anunciat en un post), HanLin eReader V3 i Rex Iliad de Philips (que tractarem properament). Entretant Seiko-Epson (ha presentat el prototip el 15.11.07) i Fugitsu preparen el llançament dels seus propis lectors.

Jeff Bezos, fundador i conseller delegat d'Amazon diu "Volíem anar més enllà del llibre físic. Kindle funciona sense cables, i allà on ens trobem, sigui al llit o al tren, podem pensar en un llibre i tenir-lo en menys de 60 segons. No és necessari cap ordinador: la compra es fa directament des del dispositiu".

Aquestes són algunes de les prestacions. La pantalla, de tinta electrònica, és de 6 polzades i una ressolució de 600 x 800 píxels. Les bateries es carreguen en 2 hores, té una capacitat de memòria per a 200 llibres, que es descarreguen en un minut, i els usuaris poden realitzar anotacions al marge del text i marcar les pàgines.

Els llibres digitalitzats estan disponibles en format Mobipocket, empresa que Amazon adquirí el 2005, i els llibres comprats a Amazon només es podran visualitzar amb el Kindle i no amb altres lectors de llibres electrònics, tot i que el Kindle sí que pot llegir documents PDF. Abans de comprar un llibre es poden descarregar els primers capítols i la compra del llibre triat es pot fer directament des del Kindle.

El lector electrònic permet la lectura de diaris (The New York Times, Wall Street Journal, Washington Post) i revistes nordamericans (Time, The Atlantic, Fortune, Forbes), diaris internacionals (Le Monde, Frankfurter Allgemeine i The Irish Times), 250 blocs de temàtica diversa (BoingBoing, TechCrunch, The Onion, The Huffington Post, entre d'altres, amb una quota de 0,99 $ al mes) i la consulta de la Wikipedia i el New Oxford American Dictionary. Els usuaris tenen un període de prova de 2 setmanes per provar el servei de subscripció als diaris (quota mensual entre 5,99 $ i 14,99 $) i a les revistes (quota mensual entre 1,25 $ i 3,49 $).

D'altra banda els editors i els autors poden oferir les seves creacions als usuaris de Kindle utilitzant la Nova Plataforma de Text Digital d'Amazon , a través de la qual la gent pot penjar els seus llibres i vendre'ls a través de la botiga Kindle.

Està per veure com afectarà al futur del Kindle el fet de limitar la connectivitat a un sol proveïdor i no utilitzar wi-fi per agregar continguts, i d'altra banda el fet de limitar-se als continguts d'Amazon i no utilitzar un format estàndard i obert.