Per què no un sistema de pagament al revés?

Jeff Jarvis (CC, Robert Scoble)

Jeff Jarvis (1954) és periodista, professor i consultor nord-americà. El seu bloc BuzzMachine és un dels més seguits dins el món del periodisme. Avui us presentem un dels seus darrers posts (Why not a reverse meter?, 19/12/2011) on exposa algunes reflexions interessants sobre els llocs web que plantegen murs de pagament.

«Mentre reflexiono sobre el futur de The New York Times se m'ha ocorregut que el seu sistema de pagament podria ser justament al revés. També us he de comentar que no és quelcom fàcil. En qualsevol cas, és una manera d'il·lustrar com els mitjans estan valorant als lectors/usuaris/clients de manera oposada a com hauria de ser; estan premiant als oportunistes i gravant (i potser espantant) als usuaris valuosos.

»Vegem. Imaginem-nos que es paga per accedir a The Times. Pagues per un article. O pagues 20 dòlars de dipòsit i així no et molesten cada vegada que hi accedeixes. Però cada vegada que afegeixes valor a The Times, acumules saldo a descomptar en la següent factura.

• Si veus anuncis: aconsegueixes saldo.
• Si fas clic en ells: més saldo.
• Si tornes sovint i llegeixes moltes pàgines: saldo.
• Si promous The Times a Twitter, Facebook, Google + o al teu blog: saldo. Com més es comparteix el que tu has compartit, més saldo acumules.
• Si compres productes de comerç electrònic a través del Times: saldo.
• Si compres entrades per a un esdeveniment del Times: saldo.
• Si aportes dades que et fan més valuós per a The Times i els seus anunciants (per exemple revelant a on vas a la teva proper viatge): saldo.
• Si afegeixes comentaris a articles que altres lectors aprecien: saldo.
• Si participes en tasques de col·laboració periodística (crowdsourcing): saldo.
• Si respons a una pregunta d'un periodista a Twitter i el periodista utilitza la teva informació: saldo.
• Si corregeixes un error en un article: saldo.
• Si dónes una pista o una idea per un article que es publica a The Times: saldo. 

»Potser no hauries de tornar a pagar mai més pel The Times perquè The Times aconsegueix d'aquesta manera més benefici de la relació que tu. Si, d'altra banda, amb prou feines fas alguna d'aquestes coses, llavors hauries de pagar per usar The Times.

»També he estat pensant sobre això a la vista d'unes quantes altres tendències que he vist en els diaris digitals. Primer, alguns dels que estan provant comptadors de notícies estan descobrint que molt pocs lectors arriben al mur de pagament (que els diaris estableixen entre 1 i 20 articles llegits). Això és bastant preocupant. Significa que la major part dels lectors no usen molt aquestes webs. No és una cosa sobre el qual es pugui presumir. La taxa de fidelització és criminalment baixa. Segon, he vist moltes webs que reben una sorprenent proporció de trànsit de fora dels seus mercats, un trànsit que és menys valuós (i fins i tot costós, en termes d'ample de banda) per a pàgines que només venen anuncis locals. Això passa per seguir un objectiu de pàgines vistes, pàgines vistes, pàgines vistes (que s'aconsegueixen amb optimització de la cerca o SEO) en lloc de valorar les relacions.

»Després de sentir unes quantes històries semblants, el meu suggeriment és que un lloc web amb un sistema de pagament hauria de premiar als seus lectors locals donant-los més contingut gratis i, per contra, cobrar als lectors que no són del seu mercat.

»Mireu, això prima el lector local davant del lector llunyà. La meva idea per al "comptador a la inversa" valora més el lector fidel que el lector ocasional, i fins i tot premia els que són més fidels. I aquí rau, crec jo, la clau estratègica per als nous negocis en línia: entendre que tots els lectors no són iguals; saber qui són els teus lectors més valuosos; aconseguir més d'ells, i fer que valguin més.

»Ara us diré per què el meu "comptador al revés" no funcionarà: quan vaig parlar fa uns dies amb tots els meus estudiants de periodisme a CUNY sobre les seves idees de negocis, els vaig preguntar quants d'ells s'havien topat amb el mur de pagament del Times (molts d'ells), i quants havien pagat (pocs). L'abundància segueix sent l'enemic del pagament. Sempre hi ha algun altre lloc on aconseguir les notícies. The Times pot fer que el seu actual mètode de pagament funcioni perquè (a) és bo [l'excepció a Steve Jobs que confirma la regla], (b) encara està subvencionant (és a dir, deixant-los accés gratuït) als seus lectors més valuosos, encara que se suposa que això s'acabarà aviat, i (c) la seva taxa de fidelització encara és massa baixa i per tant molts lectors ni tan sols arriben a topar amb el mur de pagament (això ha de canviar).

»Així que oblideu de la idea del comptador al revés, però quedeu-vos amb una lliçó: el valor ha de ser promogut, no penalitzat. Els lectors aporten valor a les pàgines web si aquestes són prou intel·ligents com per tenir els mecanismes que reconeguin, explotin i premiïn aquest valor, que pot arribar de moltes maneres: responent als anuncis (molt dirigits al target i rellevants), comprant productes, compartint informació, contingut i idees, promovent la web, etc.

»L'oportunitat estratègica clau per a les webs de notícies són les relacions, més profundes i valuoses amb més (però no massa) gent. Fidelització.»

El New York Times inclou els llibres digitals en el rànquing dels títols més venuts

El suplement dedicat als llibres del New York Times ja inclou els llibres digitals en els seu rànquing de llibres més venuts, tant en la categoria de ficció com de no-ficció. Aquesta nova categoria funciona des del proppassat mes de febrer. També han afegit una categoria que unifica en una sola llista els títols més venuts en format paper i en digital, diferenciant la ficció i la no-ficció.

El rànquing dels bestsellers del New York Times és un punt de referència per als aficionats anglosaxons a la lectura i també per als professionals del món de llibre en general, per la qual cosa la inclusió dels llibres electrònics en la llista dels títols més venuts és un clar indicador de la seva importància creixent i del seu impacte en el mercat del llibre.

The New York Times adopta el model de subscripció per a les seves versions digitals

El diari nord-america The New York Times ha anunciat (17/3/2011) que el 28 de març adoptarà el model de subscripció per a les diferents versions digitals del diari, és a dir, el web i les aplicacions per a tabletes i telèfons intel·ligents.

Hi haurà tres paquets de subscripció: 15 euros al mes per accedir a la web NYTimes.com i a l'aplicació per a telèfons intel·ligents, 20 euros al mes per per accedir a la web i a l'aplicació per a tabletes, i 35 euros al mes per accedir als continguts des de qualsevol d'aquests dispositius.

A banda dels paquets de subscripció, qualsevol usuari podrà consultar gratuïtament fins a 20 peces de contingut (articles, vídeos, infografies, etc) al mes en NYTimes.com. A partir d'aquest volum caldrà disposar d'una subscripció. La secció 'Top News' serà gratuïta per als usuaris que accedeixin als continguts del diari digital a través de les aplicacions per a tabletes i telèfons intel·ligents. La resta de contingut serà exclusiu per a subscriptors.

Els subscriptors del diari de paper tindran accés lliure a NYTimes.com a través de qualsevol de les seves aplicacions i dispositius.

Els lectors que accedeixin a articles de NYTimes.com a través de motors de cerca, blogs i xarxes socials podran llegir-los, fins i tot si han sobrepassat el límit de 20 articles al mes (amb un màxim de 5 articles si provenen de Google).

Segons el diari, aquest pas és imprescindible per al seu futur: "Durant anys, les companyies de diaris han estat oferint accés a Internet de franc amb l'esperança que el mercat de la publicitat en línia s'ocuparia dels seus costos. Però mentre que la publicitat en línia ha crescut, no ha augmentat prou ràpid com per compensar la disminució de la publicitat impresa tradicional."

La subscripció per a tableta només serà possible al començament des de l'iTunes d'Apple, per a l'iPad.

Font: comunicat de premsa de The New York Times (17/3/2011)

El New York Times crea una unitat de negocis dedicada a desenvolupar productes per a dispositius digitals

The New York Times ha anunciat que crearà una nova unitat de negocis, amb el nom de Reader Applications, amb l'objectiu de desenvolupar productes per a dispositius electrònics. Aquesta divisió formarà part de Media Group, al costat del diari, el lloc web, l'International Herald Tribune i News Services. El diari ja ofereix edicions en format digital per al Kindle, Sony Reader, Nook (de Barnes & Noble) i l'iPhone, i ara vol potenciar aquesta àrea, tot just en el moment de l'expectativa creada al voltant de l'imminent llançament de la tablet d'Apple. Aquesta informació ens arriba poc després que anunciés que a partir de l'any l'accés a certs continguts de l'edició en línia seran de pagament, fet que ha provocat especulacions sobre si aquesta decisió salvarà o no el diari, que ja va perdre un 18% de visites durant l'any passat.

Font: Editors Weblog (26/1/2010)

Llegir The New York Times d'una altra forma

El diari The New York Times ofereix als seus lectors des de començaments de desembre Times Skimmer, una nova forma d'accedir i de llegir les notícies de la seva web.  El sistema recorda al dels flips dels llibres, en què l'usuari passa pàgina a pàgina al llarg de la publicació; en aquest cas es pot navegar d'una manera vertical (entre seccions) o horitzontal (dins de cada secció). Amb aquest sistema s'intenta imitar la forma de llegir dels diaris de paper.

El diari està organitzat en seccions, cada una de les quals ofereix el llistat dels titulars i un breu resum de cadascuna de les notícies, amb fotografies. Si un lector veu alguna notícia que li interessa, pot clicar-la i accedir-hi, veient-la en un format compaginat.

El diari també inclou blogs, els principals temes d'actualitat i ofereix la possibilitat de personalitzar l'aparença d'aquest mitjà.

Panorama de la premsa als Estats Units

Us presentem tres informacions que, poc o molt, reflecteixen la situació de la premsa als Estats Units d'Amèrica.

Als EUA, la davallada de la premsa tradicional -que en major o menor grau és una davallada mundial- assoleix un caràcter de crisi, tal com es pot observar en aquesta gràfica realitzada pel The New York Times: publicacions que pateixen retallades, acomiadaments, dificultats de supervivència i, fins i tot, tancaments.

Al costat d'aquesta informació Editor & Publisher ens informa (17/03/2009) que la major part dels mitjans digitals dels Estats Units han experimentat importants pujades d'audiència durant el passat febrer, en comparació amb el mateix mes del 2008, segons les dades de Nielsen Online (usuaris únics mensuals). Més de la meitat dels 30 llocs web de diaris més importants han guanyat el doble de visitants:

NYTimes.com: 20.126.000 (6%)
USATODAY.com: 13.430.000 (27%)
Washingtonpost.com: 9.240.000 (-12%)
LA Times: 8.421.000 (36%)
Wall Street Journal Online 6.842.000 (13%)

Boston.com: 5.659.000 (15%)
New York Post: 5.121.000 (23%)
N.Y. Daily News Online Edition: 4.924.000 (38%)
Chicago Tribune: 4.016.000 (22%)
Politico: 3.726.000 (29%)

Atlanta Journal-Constitution: 3.536.000 (20%)
SFGate.com/San Francisco Chronicle: 3.321.000 (-25%)
The Houston Chronicle: 3.117.000 (17%)
Newsday: 3.110.000 (-20%)
Kansas.com: 2.782.000 (N/A)

Star Tribune: 2.442.000 (16%)
International Herald Tribune: 2.372.000 (-9%)
The Washington Times: 2.349.000 (39%)
Village Voice Media: 2.226.000 (-11%)
Chicago Sun-Times: 2.183.000 (-1%)

DallasNews.com - The Dallas Morning News: 2.082.000 (2%)
Seattle Post-Intelligencer: 1.839.000 (-19%)
MercuryNews.com: 1.679.000 (34%)
Azcentral.com: 1.576.000 (-41%)
The San Diego Union-Tribune: 1.569.000 (-1%)

Orlando Sentinel: 1.533.000 (57%)
The Seattle Times: 1.532.000 (-25%)
NJ.com: 1.508.000 (24%)
Detroit Free Press: 1.500.000 (12%)
The Sacramento Bee: 1.489.000 (13%)

Finalment, també Editor & Publisher ens informa (30/03/2009) que els ingressos de publicitat a Internet als EUA van pujar en el quart trimestre del 2008 malgrat la mala situació econòmica, però la taxa de creixement va ser lenta en comparació amb anys anteriors, segons dades publicades per l'Interactive Advertising Bureau i PricewaterhouseCoopers LLP. En el darrer trimestre de l'any la publicitat a Internet als EUA va experimentar un creixement del 3% respecte el mateix període del 2007 (un 11% de creixement entre l'any 2007 i 2008).

Font: The New York Times (12/03/2009) i Editor & Publisher (17/03/2009) i (30/03/2009)

El New York Times arriba als 10.000 subscriptors de la versió electrònica Kindle

S'ha sabut a partir d'una filtració d'un memoràndum intern de The New York Times, que recull el bloc Neiman Journalism Lab, que el diari ha arribat als 10.000 subscriptors de la versió electrònica del Kindle d'Amazon, els quals paguen una quota de 13,99 $ al mes. Si la notícia és certa significaria que el diari ingressa uns 1,68 milions de dòlars anuals per aquest concepte. Es desconeix la repartició dels guanys entre The New York Times i Amazon. Aquesta informació es dóna a conèixer tot just un anys després de l'aparició del Kindle, que des del seu llançament va comptar amb la col·laboració del diari de Nova York, tal i com vàrem comentar en aquest post de Beat.

El New York Times llança la xarxa social Times People

El diari The New York Times ha llançat (22/9/2009) la versió definitiva de Times People, una xarxa social per als lectors del diari, inaugurada en fase beta el proppassat mes de juny. Times People permet als usuaris compartir articles, vídeos, diapositives, posts de blocs, comentaris i ressenyes i també fer recomanacions sobre pel·lícules, restaurants i hotels. Quan algú recomana un article aquest és visible als altres usuaris de Times People a través d'una barra d'eines que apareix a la capçalera de cada pàgina de NYTimes.com. Els membres de la xarxa disposen d'una pàgina personal que registra l'activitat realitzada i també els permet seguir els seus lectors.

El New York Times llança una edició digital gratuïta amb accés WiFi per a dispositius mòbils

El diari The New York Times acaba de llançar (10/7/2008) una nova edició digital gratuïta dissenyada especialment per a dispositius amb connectivitat WiFi, entre els quals els dispositius iPhone i iPod Touch. Les aplicacions per a aquests darrers estan disponibles des del centre d'aplicacions App Store d'iTunes, d'Apple.

Recordem que aquest diari ja va llançar el proppassat mes de novembre una aplicació especial per al dispostiu Kindle d'Amazon, que vam comentar en aquest post, si bé en aquest cas no és gratuïta, sinó que es requereix una subscripció que costa 13,99 $ al mes.

El diari The New York Times a Google Earth

El diari The New York Times i Google acaben d'anunciar (7/4/2008) un nou servei mitjançant el qual les notícies del diari són geolocalitzades en els mapes 3D de Google Earth. La "capa" del diari s'actualitza cada 15 minuts a partir dels continguts del NYTimes.com, i inclou notícices dels darres 30 dies. Els usuaris poden seguir les notícies a partir de la secció temàtica o a partir de la localització, i inclouen els titulars, el primer paràgraf de cada article i una fotografia, si n'hi ha, amb els vincles que adrecen a la totalitat del text o a la secció en qüestió. Els ítems que es visualitzen se situen en el mapa segons els topònims que surten en cada article de la versió en línia del New York Times. L'usuari també pot triar veure el New York Times juntament amb altres prestacions del Google Earth que també estan georeferenciades, com ara les fotografies de Panoramio i els vídeos de YouTube, entre altres.

Font: Editor & Publisher (8/4/2008) i Google Lat Long Blog (7/4/2008)

Amazon llança Kindle: un nou lector de llibres electrònics

Un mes més tard del que era previst, Amazon ha posat a la venda (19/11/2007) un nou lector de llibres electrònics anomenat Kindle al preu de 399 $, que permet als usuaris descarregar un fons de més de 88.000 llibres a través d'internet (inclosos 101 dels 112 títols que figuren a la llista de bestsellers del New York Times) a un preu de 9,99 $ per llibre. La descàrrega dels continguts es fa amb connexió sense cables mitjançant el sistema Amazon Whispernet, que utilitza la tecnologia EVDO (que proveeix Sprint), un sistema de transmissió de dades d'alta velocitat per a xarxes de telefonia, de manera que els usuaris de Kindle poden descarregar continguts sense necessitat de cercar un punt de connexió, i a més a més gratis, ja que Amazon paga la connexió. I aquesta és precisament la diferència amb el seu competidor Sony Reader PRS 505, al qual ens referíem en un post de Beat. Cal tenir en compte, però, que el fet d'estar lligat a EVDO fa que el Kindle no pugui agregar continguts fora de la cobertura d'Sprint.
Kindle no només haurà de competir amb el Sony Reader, sinó amb els lectors Bookeen Cybook V3 (anunciat en un post), HanLin eReader V3 i Rex Iliad de Philips (que tractarem properament). Entretant Seiko-Epson (ha presentat el prototip el 15.11.07) i Fugitsu preparen el llançament dels seus propis lectors.

Jeff Bezos, fundador i conseller delegat d'Amazon diu "Volíem anar més enllà del llibre físic. Kindle funciona sense cables, i allà on ens trobem, sigui al llit o al tren, podem pensar en un llibre i tenir-lo en menys de 60 segons. No és necessari cap ordinador: la compra es fa directament des del dispositiu".

Aquestes són algunes de les prestacions. La pantalla, de tinta electrònica, és de 6 polzades i una ressolució de 600 x 800 píxels. Les bateries es carreguen en 2 hores, té una capacitat de memòria per a 200 llibres, que es descarreguen en un minut, i els usuaris poden realitzar anotacions al marge del text i marcar les pàgines.

Els llibres digitalitzats estan disponibles en format Mobipocket, empresa que Amazon adquirí el 2005, i els llibres comprats a Amazon només es podran visualitzar amb el Kindle i no amb altres lectors de llibres electrònics, tot i que el Kindle sí que pot llegir documents PDF. Abans de comprar un llibre es poden descarregar els primers capítols i la compra del llibre triat es pot fer directament des del Kindle.

El lector electrònic permet la lectura de diaris (The New York Times, Wall Street Journal, Washington Post) i revistes nordamericans (Time, The Atlantic, Fortune, Forbes), diaris internacionals (Le Monde, Frankfurter Allgemeine i The Irish Times), 250 blocs de temàtica diversa (BoingBoing, TechCrunch, The Onion, The Huffington Post, entre d'altres, amb una quota de 0,99 $ al mes) i la consulta de la Wikipedia i el New Oxford American Dictionary. Els usuaris tenen un període de prova de 2 setmanes per provar el servei de subscripció als diaris (quota mensual entre 5,99 $ i 14,99 $) i a les revistes (quota mensual entre 1,25 $ i 3,49 $).

D'altra banda els editors i els autors poden oferir les seves creacions als usuaris de Kindle utilitzant la Nova Plataforma de Text Digital d'Amazon , a través de la qual la gent pot penjar els seus llibres i vendre'ls a través de la botiga Kindle.

Està per veure com afectarà al futur del Kindle el fet de limitar la connectivitat a un sol proveïdor i no utilitzar wi-fi per agregar continguts, i d'altra banda el fet de limitar-se als continguts d'Amazon i no utilitzar un format estàndard i obert.

El Financial Times donarà accés gratuït a part del seu contingut en-línia

El creixement de la publicitat per internet durant els darrers 3 anys ha fet considerar als diaris digitals la conveniència d'incrementar l'audiència d'internet amb la finalitat d'atraure anunciants, més que no pas augmentar les quotes als subscriptors de les versions en-línia. En aquest context de competència entre diaris per atraure més anunciants i més usuaris, The Financial Times, diari londinenc de temàtica financera propietat del grup Pearson, ha anunciat que començarà a donar accés gratuït a la seva web, que fins al moment era únicament de pagament. A mitjans d'octubre permetrà la lectura de 30 articles al mes sense cap recàrrec i els usuaris que vulguin veure més informació en-línia s'hi hauran de subscriure. La subscripció anual al Financial Times és en aquests moments de 110$EUA als Estats Units i 120 euros a Europa, i en principi els preus es mantindran. El Financial Times ha descartat obrir totalment el contingut perquè considera que la major part dels subscriptors al diari treballen en el sector financer o tenen bons ingressos, i per tant estaran disposats a pagar per accedir regularment a tota la informació. D'altra banda, eliminant les restriccions als usuaris esporàdics, el lloc web es beneficia dels enllaços amb altres blocs, dels motors de cerca i d'altres mecanismes per incrementar el tràfic de la pàgina.

The Wall Street Journal fa pagar per accedir al contingut (la quota anual és de 79$ EUA) i també està considerant obrir la web a tots els usuaris, segons va anunciar Rupert Murdoch, gerent de News Corporation i també va dir que té intenció de comprar The Wall Street Journal abans de finalitzar l'any.

La versió digital delWall Street Journal compta amb el major nombre de subscriptors, un milió, mentre que el New York Times en tenia 227.000 quan funcionava el servei TimesSelect (vegi's el post de BEAT sobre aquest tema), i el Financial Times en té uns 100.000.

Font: The New York Times (01/10/2007)

Els articles de pagament del New York Times ja són gratuïts

El servei de pagament TimesSelect de la versió digital del New York Times ha deixat de funcionar (19/09/2007) després de dos anys de la seva creació. Aquest sistema consistia en designar amb una T de color taronja determinats articles d'articulistes i opinadors populars i de renom. Per a accedir a aquests articles, els usuaris pagaven fins ara 5,73€ mensuals o 36€ anuals. També és gratuït l'accés a l'arxiu digital des de l'any 1987 fins a l'actualitat i l'accés als articles anteriors al 1923 que es remunten fins al 1851, que han passat a formar part del domini públic. Amb tot, els usuaris hauran de comprar els articles publicats entre 1923 i 1986, si bé alguns articles, com les crítiques cinematogràfiques, seran gratuïts. El diari confia en atreure d'aquesta manera més lectors i més ingressos per publicitat. Un dels primers anunciants en donar-hi suport ha estat American Express.

Font: The New York Times (18/09/2007)

El New York Times publica una "Carta a l'Editor" en vídeo

Per primera vegada, el New York Times ha publicat (14/09/2007) una "Carta a l'Editor" en forma de vídeo, en la secció de Vídeos. Es tracta d'una peça del director de cinema Charles Ferguson sobre la controvertida retirada de l'exèrcit americà de l'Iraq, que rebat un article de Paul Bremer (director del Programa d'Ajuda Humanitària i Reconstrucció de l'Iraq) publicat pel NYT el 6 de setembre de 2007. La qualitat del material en aquest cas és excel·lent perquè ha estat realitzada per un professional. L'objectiu del diari amb aquesta nova secció és fomentar la participació i el diàleg.

El New York Times s'obre al món acadèmic

El New York Times ha anunciat una nova iniciativa en-línia per proveir el diari de contingut educacional i alhora facilitar els seus recursos a la comunitat educativa. Aquest servei forma part del programa d'innovació del diari Knowledge Network. Els professors i els estudiants universitaris podran accedir als arxius del diari (articles, gràfics, contingut multimèdia), des del mateix diari i des dels portals universitaris. Es posen així les bases d'una nova xarxa social, que permet a professors i estudiants compartir treballs acadèmics amb llurs col·legues i facilita els contactes entre persones amb interessos comuns tant en el camp professional com en la investigació i la recerca.

A més de ser una eina per al desenvolupament de la comunitat educativa, aquesta iniciativa donarà notorietat al diari, que en el camí podria guanyar nous lectors.

Font: The New York Times (06/09/2007)

Amazon llançarà a l'octubre un nou lector electrònic

Segons fonts properes a Amazon.com, el proper mes d'octubre l'empresa donarà a conèixer Kindle, un nou lector electrònic en blanc i negre, que es posarà a la venda al preu d'entre 400 i 500 $EUA. El gran avantatge i la major innovació és que, per descarregar llibres o revistes des d'Amazon, es connecta a internet sense cables. Això suposa un avenç important respecte els dispositius més antics que han de connectar-se a un ordinador.
Kindle competirà amb Sony Reader (300 $EUA), que té la mida d'un llibre de butxaca amb pantalla de 6 polzades, memòria per a 80 llibres i una bateria que dura fins a 7.500 girs de pàgina. Sonny Reader i Kindle utilitzen ambdós tecnologia de pantalla E Ink. El dispositiu disposa d'un teclat, de manera que els usuaris poden prendre notes mentre llegeixen o naveguen per internet; també té capacitat per llegir sindicacions RSS. Una objecció que se li ha fet a Kindle és que Amazon utilitza exclusivament el format de Mobipocket (empresa francesa que Amazon va adquirir el 2005) en comptes dels estàndards oberts als quals donen suport la majoria de les grans editorials i les empreses tecnològiques, com Adobe. Això significa que els usuaris de Sony no podran utilitzar llibres descarregats des d'Amazon.
Enguany, davant l'aparició de Sony Reader i l'anunciada imminent aparició del lector electrònic d'Amazon, els editors han accelerat la digitalització del seu fons. Així ho corrobora Matt Shatz, president de la divisió digital de Random House, que preveu tenir 6.500 llibres electrònics disponibles el 2008, mentre que durant els darrers anys s'havia mantingut en els 3.500. En el transcurs del 2006 Amazon va mostrar una primera versió del Kindle a diferents editors i va decidir ajornar la seva presentació en diverses ocasions. Amazon inclourà alguns llibres de consulta gratuïts ja carregats en el dispositiu i oferirà als clients una tria de subscripcions a diaris com ara The New York Times, The Wall Street Journal i Le Monde

Font: The New York Times (06/09/2007)

El New York Times obre la pàgina d'inici personalitzable My Times

Després de més d'un any en versió beta i privada, el NYTimes acaba d'obrir (21 d'agost) la seva pàgina d'inici personalitzable, MYTimes. La versió beta inicial, molt rudimentària aleshores, començà a funcionar a l'abril del 2006, i d'aleshores ençà el producte ha millorat notablement amb l'aportació de milers d'usuaris beta. Per a accedir-hi només cal registrar-se al New York Times.

Semblantment a altres pàgines d'inici com Netvibes, iGoogle, PageFlakes, MyYahoo i Windows Live, MyTimes permet als usuaris muntar al seu antull en una sola pàgina els RSS que desitgi, alhora que també pot inserir-hi i reorganitzar les seccions del diari. També s'hi poden afegir widgets com el temps, Flickr i mots encreuats. Ara per ara, però, el nombre de widgets que s'hi poden incorporar és limitat.

El diari ofereix una llista de fonts recomanades pels periodistes del mitjà.

MyTimes no està dissenyat perquè acabi prenent el relleu a la pàgina d'inici del diari, sinó que pretén mantenir l'atenció de la gent més estona i augmentar el nombre de visites.