Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arxiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arxiu. Mostrar tots els missatges
Publicat el

El Parlament Europeu dóna llum verda a la publicació d'obres òrfenes


El Parlament Europeu ha aprovat (13/9/2012) una directiva per la qual les institucions públiques, biblioteques i museus podran posar a disposició del públic i reproduir obres "òrfenes", sempre que s'hagi efectuat prèviament una "recerca diligent i de bona fe" per descartar que hi pugui haver un titular dels drets de l'obra. Els Estats de la UE disposen de dos anys per incorporar la directiva al seu dret nacional.

Una obra es considera òrfena quan està protegida per drets d'autor però no és possible localitzar al seu creador. Abans que s'aprovés la nova normativa era necessari un permís previ de l'autor per poder exhibir les obres, però en no poder localitzar-lo, era impossible donar difusió a aquestes obres.

Una obra qualificada d'òrfena en un Estat membre passarà a entrar en aquesta categoria en tota la UE. Aquestes mesures s'aplicaran a qualsevol obra audiovisual o impresa (llibres, diaris, revistes, etc.), incloses les fotografies o il·lustracions que apareixen en llibres, publicada o produïda en qualsevol país de la UE.

En el cas que aparegui l'autor, aquest podrà decidir en qualsevol moment que la seva obra ja no és òrfena, posar fi a la seva exposició al públic i sol·licitar una compensació pel seu ús. No obstant això, la norma impedeix que les institucions públiques hagin de pagar una compensació elevada als autors. La quantia de la compensació es calcularà cas per cas, tenint en compte els objectius dels Estats membres en matèria de promoció cultural i el possible dany als titulars dels drets.

Si bé les obres s'hauran de reproduir sense que hi hagi afany de lucre, el text aprovat permet a les institucions públiques obtenir ingressos a partir de l'ús de les obres òrfenes, però només amb una quantitat equitativa que compensi els costos que impliquen la digitalització, catalogació i indexació de les obres. Finalment, la directiva esmenta que aquesta s'entén sense perjudici de les disposicions nacionals en matèria d'obres anònimes o pseudònimes.

Font: Parlament Europeu (13/9/2012)
Publicat el

Com funciona Link Open Data?

A continuació us presentem un vídeo creat per Europeana, la biblioteca digital europea, que explica què és Linked Open Data, com funciona i els seus avantatges per als usuaris i per als proveïdors de dades. Per a més informació sobre Europeana, agregació de continguts i Link Open Data us remetem a aquest post de Beat.




Publicat el

El Ministeri de Cultura publica a internet els fons de la fototeca del patrimoni històric


El Ministeri de Cultura ha inaugurat (13/12/2011) el web de la Fototeca del Patrimoni Històric. La fototeca té 400.000 documents fotogràfics, la cronologia dels quals abasten des dels inicis de la fotografia, en la segona meitat del segle XIX, fins a finals del segle passat. En el moment d'arrencada del servei, el web disposa de 70.000 fotografies digitalitzades, nombre que s'anirà ampliant progressivament amb la digitalització de nous fons de la col·lecció.

La Fototeca del Patrimoni Històric va ser creada l'any 1990 amb la finalitat de conservar i difondre documentació fotogràfica sobre elements del patrimoni cultural: edificis monumentals, conjunts històrics, obres d'art, peces arqueològiques i manifestacions immaterials de la cultura. Conté importants arxius fotogràfics, com els arxius Arbaiza, Cabré, Comte de Polentinos, Loty, Moreno, Pando, Ruiz Vernacci, Wunderlich, etc. Totes les imatges es troben associades a dades catalogràfics bàsiques, com localització, autoria del document fotogràfic, el lloc de producció, etc.

Font: Nota de premsa del Ministeri de Cultura (13/12/2011)
Publicat el

Es llança Manuscript@CSIC, portal de manuscrits orientals de les Biblioteques del CSIC

S'acaba de llançar (25/3/2011) Manuscript@CSIC, un portal que presenta les col·leccions de manuscrits en hebreu, àrab i aljamiat conservats en les biblioteques del CSIC. Manuscript és una acció conjunta entre l'Instituto de Lenguas y Culturas del Mediterráneo y Oriente Próximo, l'Escuela de Estudios Árabes de Granada i la Unidad de Coordinación de Bibliotecas del CSIC, per a difondre els fons manuscrits en llengües orientals de les seves biblioteques: Biblioteca Tomás Navarro Tomás del Centro de Ciencias Humanas y Sociales i la Biblioteca de la Escuela de Estudios Árabes.

El projecte ha consistit en la catalogació codicològica, la informatització, la digitalització, la restauració i finalment la difusió d'aquests fons. En total s'han digitalitzat 149 obres, 42.000 imatges en alta resolució. Manuscript@CSIC és un projecte Simurg: fons digitalitzats del CSIC. El portal incorporarà progressivament manuscrits d'altres llengües.

Tot i que el passat 4 de març es va fer un avançament de la presentació del portal a la seu de l'Escuela de Estudios Árabes del CSIC a Granada, el proper mes d'abril se'n farà la presentació oficial a Madrid.

Font: ECO, Espacio de Comunicación. Usuarios y bibliotecas del CSIC (25/3/2011)
Publicat el

Europeana publica el Pla Estratègic 2011-2015


Europeana, la biblioteca i arxiu digital del patrimoni cultural europeu,  ha publicat (gener 2011) el Pla Estratègic per a 2011-2015,  que es centra en quatre punts principals: agregar continguts, facilitar l'accessibilitat, la distribució i el compromís. El projecte conclou que hauran de col·laborar amb altres agregadors de contingut per arribar a un espai més ampli, i que es mouran des d'un model més centralitzat a un model d'una major distribució. Europeana va ser creada a finals de 2008, amb l'objectiu de preservar els continguts culturals de tota Europa en forma digital, com us vàrem informar en aquest post. D'aleshores ençà ja aplega més de 15 milions de llibres, pintures, fotografies i pel·lícules consultables des de la xarxa.



Publicat el

La literatura balinesa serà la primera del món en digitalitzar-se en la seva totalitat

La Fundació Internet Archive, la Universitat Wesleyan (Connecticut, EUA) i l'Agència Cultural de Bali han iniciat el projecte de digitalització de la totalitat de la literatura de Bali, que d'aquesta manera esdevindria la primera cultura en tenir la totalitat de la seva literatura d'accés lliure i global en línia.

El projecte s'iniciarà amb la digitalització d'un total de 3.000 peces manuscrites realitzades sobre fulles de palma anomenades lontar, que contenen escrits literaris de gran valor.  El projecte està liderat per Ron Jenkins, professor de teatre de la Universitat Wesleyan, i compta amb la participació d Elizabeth Ridolfo de la Fundació Internet Archive, dels professors  I Nyoman Catra, Dewa Made Dharmawan, de l'Institut Indonesi de les Arts de Denpasar, a més d'un bon nombre de persones de l'Agència de Cultura de Bali, que s'encarreguen de reparar i netejar els lontar, molts dels quals es troben en mal estat a causa de la humitat i els insectes. Els escrits estan gravats per les dues cares de la fulla de palma amb un ganivet molt afilat, i s'enfosqueixen amb sutge. Les fulles s'uneixen amb un fil que les traspassa a través d'uns forats, nuats a la part exterior.

Bali  posseeix una rica tradició literària, que es remunta a centenars d'anys. Els antics escrits balinesos inclouen textos composats en l'antiga llengua de Java kawi, i també en sanscrit. Els manuscrits inclouen textos religiosos, rituals, genealogies familiars, lleis, tractats de medicina (usadha), arts i literatura, calendaris, prosa, poemes i màgia. Molts d'ells es basen en els famosos poemes èpics indis  Ramayana i Mahabharata. El projecte permetrà que tots els estudiosos d'Indonèsia i d'arreu del món que vulguin traduir els lontar, hi tinguin accés.

S'estima que existeixen un total de 50.000 lontar, que conserven els sacerdots, famílies nobles i famílies corrents, com a objectes sagrats, que només mostren un cop a l'any durant el ritual que té lloc la diada dedicada a Saraswati,  la deesa de la saviesa i el coneixement.

El projecte de digitalització de la literatura de Bali té un indubtable valor simbòlic per a la preservació de les cultures i les llengües d'abast limitat, i també representa un valuós signe d'obertura al coneixement de la pròpia cultura, abans reservada només a un pocs privilegiats del país.

Font: The Jakarta Post (29/1/2011)




Publicat el

Yad Vashem i Google col·laboren per preservar i compartir els arxius de l'Holocaust

Yad Vashem, institució creada pel parlament israelià el 1953 a Jerusalem com a Autoritat per a la Memòria dels Herois i els Màrtirs de l'Holocaust, i Google han anunciat (26/01/2011) una aliança per a posar tot l'arxiu de Yad Vashem en línia.

Ja des d'avui mateix, 130.000 fotografies de l'arxiu es podran veure en línia en alta resolució gràcies a la tecnologia de digitalització de Google i al seu sistema d'OCR. Aquesta iniciativa portarà la informació de la institució a tot el món i permetrà que qualsevol persona pugui contribuir-hi, mitjançant la identificació de les històries que hi ha al darrere de les fotos i documents i la incorporació de les seves pròpies històries, comentaris i coneixements.

L'anunci es produeix la jornada abans de la Diada internacional de les Nacions Unides en record de l'Holocaust (27 de gener).  Yad Vashem ja ha col·laborat anteriorment amb Google: així, fa dos anys va llançar un canal a YouTube on es mostren una sèrie de vídeos de testimonis de supervivents de l'Holocaust.

Les col·leccions fotogràfiques són visibles a http://collections.yadvashem.org/photosarchive/en-us/photos.html

Font: Nota de premsa de Yad Vashem (26/01/2010)
Publicat el

S'estrena Calaix, un servei de consulta de documents digitals sobre patrimoni cultural

Plànol del projecte de reparació d'una torre de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona). Calaix / Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2010.

S'ha estrenat (22/9/2010) el portal Calaix, un servei de consulta que aplega milers de documents digitals de caire tècnic sobre patrimoni cultural de Catalunya. L'objectiu és recollir tots aquells fons i fonts documentals d’interès pel coneixement, investigació i difusió del patrimoni cultural català i s'adreça principalment a estudiants, investigadors i professionals. El nou web ofereix, en el moment de la seva obertura, un dipòsit de 20.000 fitxers digitals sobre patrimoni cultural, que inclouen 2.300 memòries d’excavacions arqueològiques i paleontològiques, 1.500 plànols de monuments catalans i prop de 3.000 fotografies de restauracions de patrimoni arqueològic.
Publicat el

Nou portal web per a la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya

El 10 de juny va entrar en funcionament el lloc web de la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya, que té per objectiu proporcionar un espai web per cada arxiu comarcal i oferir als usuaris d'Internet tota la seva informació i serveis disponibles.

S’hi accedeix a cada arxiu través d’un mapa comarcal o bé mitjançant un llistat alfabètic de comarques. La pàgina principal del portal disposa també d’un apartat d’actualitat on es mostra un recull de les principals notícies de la Xarxa i d’un apartat de destacats a través del qual es dona accés als principals serveis en línia.

Per a cadascun dels arxius es disposa d’un menú de navegació principal que consta dels nou apartats següents:
  • Pàgina principal de presentació amb una breu ressenya sobre la història, característiques i fons de l’Arxiu. També ofereix un noticiari, accés als principals serveis i activitats i enllaços a les institucions comarcals.
  • Dades generals i serveis que enllaça amb el directori d’Arxius de Catalunya i mostra informació general i de cerca bàsica (adreça, telèfon, correu electrònic..) de l’Arxiu.
  • Quadre de fons on es descriuen amb detall els fons documentals.
  • Els documents escollits on es mostra una selecció d’alguns dels documents més rellevants que custodia l’Arxiu.
  • Agenda d’activitats de l’Arxiu.
  • Servei didàctic informació sobre el servei didàctic que ofereix l’Arxiu.
  • Publicacions referents a les monografies editades o coeditades per l’arxiu i consulta dels butlletins periòdics.
  • Formularis accés ràpid al formularis disponibles de l’Arxiu.
  • Galeria d’Imatges de l’Arxiu.
El projecte actualment encara no està enllestit. En aquesta primera fase es difon la informació essencial de la totalitat dels arxius comarcals i la informació completa de cinc arxius comarcals corresponents al Baix Llobregat, Bages, Gironès, Pla de l’Estany i Ripollès.

A l'últim, recordem que el 20 de febrer del 2009 la Xarxa d'Arxius Comarcals llançà el seu cercador de fons i documents.

Font: Generalitat de Catalunya (10/6/2010)
Publicat el

Eureca, un nou cercador de documents digitalitzats per institucions catalanes


El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació acaba de posar en funcionament el cercador d’internet Eureca (Enllaç Unificat a Recursos Electrònics de Catalunya), amb l’objectiu de facilitar l’accés a documents digitalitzats per institucions catalanes.

Eureca funciona de manera similar a la biblioteca digital Europeana, ja que incorpora automàticament les dades que identifiquen un determinat document digital i permet localitzar la pàgina original on es pot trobar el document seleccionat. El nou cercador permet trobar documents digitalitzats (llibres, fotografies, mapes o cartells) penjats en els diferents servidors de les institucions.

Actualment s’hi poden trobar referències de més de 170.000 objectes digitals presents a les següents col·leccions catalanes d’interès cultural i científic:
Progressivament s’hi aniran afegint les referències de documents digitalitzats a arxius, museus i materials audiovisuals catalans o d’interès català.

Font: Generalitat de Catalunya (4/1/2010)
Publicat el

Desenvolupen un ordinador capaç de desxifrar textos antics

Fragments dels antics Manuscrits de la Mar Morta
que es poden veure al Museu d'Israel a Jerusalem.

Passat dos anys de l'inici del programa de digitalització dels Manuscrits de la Mar Morta - que vàrem explicar en aquest post de BEAT-, un equip de científics informàtics i investigadors de la Universitat Ben-Gurion University de Negev (Beerxeva, Israel) ha desenvolupat un ordinador capaç de desxifrar textos antics illegibles, i lideren un projecte que té com a objectiu la creació d' un motor de cerca de documents històrics. El programa utilitza un patró de reconeixement algorítmic similar al que utilitzen les agències d'investigació per identificar i comparar empremtes dactilars. Però en aquest cas, el programa identifica lletres, paraules i estils d'escriptura manuscrita. Amb el reconeixement d'aquestes pautes, l'ordinador pot recrear amb gran cura els fragments de text que varen desaparèixer amb el pas de temps, i fins i tot aquells que foren reescrits per escrivans posteriors. a sobre per escrivans. A mesura que el programa vagi analitzant més textos, serà més acurat. L'ordinador, que funciona amb còpies digitals dels textos, assigna un nombre de valors a cada pícsel d'escriptura segons el seu grau de foscor, separa el text escrit del fons i passa a identificar línies individuals, lletres i paraules. També analitza la cal·ligrafia i l'estil de redacció, per tal d'omplir els buits dels caràcters que han desaparegut, que d'altra banda no són identificables. L'equip s'ha centrat en textos antics en hebreu, però diuen que es podrà utilitzar en altres idiomes també. En dos anys estarà llest un programa que podran utilitzar tots els investigadors acadèmics. En la mesura que les biblioteques de tot el món estan digitalitzant el seu fons, el programa podrà construir un enginy que pugui cercar en qualsevol base de dades de documents manuscrits.

Font: Wired (2/9/2009)
Publicat el

Es presenta la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica


El ministeri de Cultura espanyol acaba de presentar (03/03/2009), a la seu de l'Associació de la Premsa de Madrid, la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica, que posa a disposició dels ciutadans de forma gratuïta, a través d'Internet, 4,3 milions de pàgines de gairebé 2.000 capçaleres de diaris editats a Espanya entre els anys 1777 i 2005; en total, 785.763 exemplars de diaris.

Els arxius digitalitzats inclouen fons procedents de 16 comunitats autònomes, 49 biblioteques i diferents institucions, i es poden consultar en qualsevol de les llengües de l'Estat i en anglès. La digitalització abasta també publicacions clandestines, obtingudes fonamentalment dels arxius del Partit Comunista d'Espanya (PCE). Aquest projecte forma part de la iniciativa Europeana, promoguda per la Unió Europea amb la finalitat de crear una gran biblioteca digital continental.

Tècnicament, junt amb la digitalització en si mateixa dels materials, s'ha realitzat un procés complet d'assignació de dades i metadades que faciliten el recurs de la recerca i recuperació de la informació en un entorn virtual. Així, al format MARC habitual en les aplicacions dels sistemes d'informació bibliogràfica se li han afegit, amb diferents objectius, un ampli conjunt d'esquemes de metadades que van des del MARC XML per a la descripció bibliogràfica al Dublin Core/ISO 15836:2003 per a la recuperació de la informació als METS per a la transmissió de les metadades i, fins i tot, als PREMIS per a les polítiques futures de preservació a llarg termini. La creació dels fitxers d'esquemes Dublin Core permet alimentar o actualitzar permanentment el repositori OAI-PMH amb els quals compta la Biblioteca Virtual de la Premsa Històrica, el que fa que sigui recol·lectable pels recol·lectors més importants i, així, figura com data provider a OAI i OAISter.

La base de dades permet fer cerques simples o avançades, per dates de publicació, alfabètica de títols i per lloc de localització. Les imatges són en jpeg i pdf. També cal esmentar que s'ha iniciat un procés d'OCR, subjecte a l'estàndard METS / ALT.


Font: Asociació de la Prensa de Madrid (03/03/2009) i Biblioteca Virtual de Premsa Històrica
Publicat el

Es llança el cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya


Des del dia 20 de febrer de 2009 es pot consultar el Cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya (XAC) que permet accedir a les descripcions dels fons documentals que es custodien als arxius comarcals i dels documents que els formen, sempre i quan es tracti de fons descrits i consultables.

Es poden fer cerques globals dels fons de tots els arxius de la Xarxa o bé només dels que es troben en un determinat arxiu. Amb l’opció Coneix els fons de l’arxiu es pot veure la Guia dels fons del centre agrupats per tipus de fons. Es poden fer cerques lliures o acotades, per tipus, nom i/o dates dels fons.

És previst que al llarg del 2009 s'incorporin nous fons i documents. Alhora, també s'associaran de forma progressiva les imatges d’una part dels documents que es descriuen.

Font: Generalitat de Catalunya (20/02/2009)
Publicat el

L'hemeroteca del diari El Mundo Deportivo, en obert


El diari esportiu El Mundo Deportivo ha obert la seva hemeroteca l'1 de febrer del 2009, data del seu 103 aniversari, a Internet. A partir d'ara, els usuaris de la xarxa disposen de la possibilitat de consultar de franc 27.000 edicions del segon diari esportiu més antic del món: 1.170.000 pàgines i 103 anys d'història, des del 1906.

En l'hemeroteca es pot consultar l'edició impresa tal i com va ser publicada en el seu dia. L'edició del diari s'incorpora a l'hemeroteca al dia següent de la seva publicació. Hi ha tres maneres diferents d'accedir al contingut:
  1. Per paraules clau. El cercador per paraules clau permet cercar per qualsevol paraula clau i acotar-la dins d'un interval de dates. La cerca resultant es pot acotar mitjançant l'aplicació d'altres sistemes de filtratge (incloure i excloure paraules claus, només portades, i dates). Mitjançant aquest sistema s'obtenen totes les pàgines del diari en les quals apareix el terme o termes introduïts en la cerca. Aquestes pàgines es poden descarregar en PDF.
  2. Per dia. Permet accedir a l'edició completa de qualsevol dia (ara per ara no es poden descarregar els diaris sencers d'un dia en un sol PDF).
  3. L'eina de tendències. Mitjançant la Línia del Temps, l'usuari pot visualitzar en forma de línia temporal els resultats d'una cerca corresponents a cada un dels anys. L'eina Cara a Cara genera un gràfic en què es compara la freqüència d'aparició de dos o tres paraules claus al llarg de la història.
A l'últim, el diari demana la col·laboració de l'usuari: qualsevol persona pot complementar i enriquir la informació oferta en El Mundo Deportivo.
Publicat el

Neix Europeana, la Biblioteca, Museu i Arxiu Digital Europeu


Europeana, el portal de la Biblioteca, Museu i Arxiu Digital Europeu, veurà la llum el proper 20 de novembre del 2008. Prèviament, el dia 9 del mateix mes, Europeana serà presentat als Ministres de Cultura europeus. El lloc web és un prototip que pretén demostrar que és possible portar els continguts culturals de tota Europa en un mateix espai. Al moment de la inauguració, el lloc web proporcionarà al usuaris accés directe a uns 2 milions d'objectes digitals, incloent-hi pel·lícules, fotografies, pintures, sons, mapes, manuscrits, llibres, periòdics i documents d'arxiu. La intenció d'Europeana, que serà multilingüe, és que el 2010 doni accés directe a més de 6 milions de documents digitals.

Europeana és una xarxa temàtica finançada per la Comissió Europea en el marc del programa eContentplus, com a part de la política i2010. Originalment coneguda com la xarxa de la biblioteca digital europea -EDLnet- és una associació de 90 representants d'organitzacions del coneixement i del patrimoni i experts en Tecnologies de la Informació de tota Europa.

El projecte està dirigit per un equip integrat per membres de la biblioteca nacional dels Països Baixos, Koninklijke Bibliotheek. Està construït sobre el projecte, experiències i coneixements tècnics desenvolupats per la Biblioteca Europea, que és un servei de la Conferència de Biblioteques Nacionals Europees.

La idea d'una Biblioteca Digital Europea va ser aprovada pels Ministres de Cultura dels estats membres de la Unió Europea al novembre del 2006. El setembre del 2007, el Parlament Europeu li donà el seu suport.
Publicat el

The Times comença a cobrar per l'accés als seus arxius


El diari britànic The Times acaba de tancar (18/09/2008) l'accés en obert del seu arxiu històric (Times Archive). A partir d'ara cobrarà 4,95 lliures esterlines per accés diari, tot i que hi hauran subscripcions mensuals i anuals, a 14,95 £ i 74,95 £, respectivament.

A Beat ens férem ressó en aquest article del juny del nou servei del Times Archive. L'anunci de la nova modalitat de pagament es produeix la mateixa setmana en què Google ha anunciat unes grans millores del seu Google News Archive (vegeu aquest article de Beat).
Publicat el

The Times ofereix tots els articles digitalitzats del període 1785-1985



El diari digital Times Online ha creat la secció The Times Archive, un arxiu digital que conté més de 20 milions d'articles que foren publicats pel diari al llarg de 200 anys, des de 1785 a 1985. Els articles apareixen tal i com es van publicar originalment, ja que les pàgines s'han escannejat mitjançant la tecnologia de reconeixement òptic de caràcters, la qual cosa facilita la cerca dels articles. Les notícies es poden cercar a partir d'un llistat de 150 temes (agrupats en 8 temes principals: guerra i revolució, política i drets civils, exploradors, reialesa, esports, crims, cultura i desastres), també per data i per paraula clau. La línia cronològica de presentació del servei destaca algunes fites històriques com ara l'execució de Maria Antonieta (1793), la Batalla de Waterloo (1815), els crims de Jack l'Esbudellador (1888), o el vol en solitari sobre l'Atlàntic d'Amelia Earhart (1932), i els editors fan una tria diària dels fets històrics que siguin adients segons els temes i les notícies d'actualitat. L'arxiu també inclou cartes a l'editor, fotografies i publicitat de l'època.

The Times s'ha associat amb The History Channel per donar relleu a certs articles acompanyant-los d'un vídeo. L'editorial té previst continuar digitalitzant tots els números del diari, i també tot l'arxiu del Sunday Times des de 1822 fins el 2000. De moment, el servei és gratuït, però no descarten que en futur l'accés es pugui fer mitjançant una subscripció de pagament.

Font: The Guardian (13/6/2008)
Publicat el

Arrenca l'Arxiu Històric Virtual de la UIMP


El passat mes de gener la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) posà en marxa el projecte de digitalització del seu fons i d'altres institucions vinculades, com ara: Arxiu del Campus de las Llamas (Santander), Universitat de Navarra (Fons Pablo Beltrán de Heredia), Arxiu General de l'Administració d'Alcalá de Henares, Arxiu privat de Ciriaco Pérez Bustamante, Arxiu privat de Francisco Yndurain, Arxiu Històric Municipal de Santander, Biblioteca Valdecilla de la UAM (Fons Documental Antic), Fons «Bienales de Arquitectura», Fundació Ortega y Gasset, Fundació Gregorio Marañón, Fundació Emest Lluch, Casa Museu «Pérez Galdós» de Las Palmas de Gran Canària, Arxiu fotogràfic d'EFE, Arxiu fotogràfic de la UIMP, gravacions de RNE i gravacions de Radio Santander. Aquest fons digitalitzat constituirà l'anomenat Archivo Histórico Virtual de la UIMP, que tindrà la seva seu a Las Llamas, a Santander.
El treball es fonamenta en la digitalització, preservació, localització i reconeixement de fons audiovisuals, mentre que tots els materials reunits seran digitalitzats progressivament en les instal·lacions de la Universitat d'Alacant.
El projecte arrenca als primers anys de la dècada del 1980. La documentació que integri al final tot el projecte serà accessible a través de la pàgina web de la UIMP, que començarà a ser accessible a partir del mes d'abril.
El rector de la UIMP, Salvador Ordóñez, en referència a la conmemoració del 75 aniversari de la universitat, afirma "l'Arxiu Històric serà la memoria intel·lectual de l'Espanya del segle XX".

Font: El Diario Montañés (9/3/2008)
Publicat el

La revista Nature posa en línia la totalitat dels seus arxius


La revista Nature, una de les revistes científiques més prestigioses del món, acaba de posar en línia (des del dia 7 de gener) la totalitat dels seus arxius, que arrenquen des del primer exemplar inaugural del 1869. Fins ara només es podien consultar els exemplars des del 1950.

En aquests primers 80 anys d'existència la revista ha descrit fites de la investigació mundial, com ara la primera observació de raigs X (1896), el descobriment dels electrons (1897), la primera evidència que demostrava l'origen de la humanitat a l'Àfrica (1925) i la descoberta dels neutrons (1932).

En total, gairebé 4.000 exemplars i 180.000 articles, disponibles mercès a un procés de digitalització que s'ha allargat durant els últims cinc anys i que s'inicià el 2003 amb el llançament de l'arxiu dels anys 1987-1996.

Per a celebrar lobertura de l'arxiu 1869-1949, s'ha creat una web especial The History of the Journal Nature, que conté una línia del temps, entrevistes en vídeo, perfils dels editors, etc.

Els articles són disponibles com a PDF's de l'article original de la revista, però els abstracts són disponibles en html. Tots els usuaris poden veure el contingut de l'arxiu via en aquest lloc. Les institucions poden accedir-hi mitjançant una llicència per col·lectiva, o els articles poden ser adquirits individualment.

Nature Publishing Group (NPG) és una divisió de Macmillan Publishers Ltd, dedicat al servei de les comunitats acadèmiques, mèdiques i científiques professionals. El primer títol de Nature fou publicat el 1869.

Font: Nature archive to 1869 goes live (.pdf)

Publicat el

Endega el projecte de digitalització dels Manuscrits de la Mar Morta



L'Autoritat en Antiguitats d'Israel ha endegat el projecte de digitalització dels Manuscrits de la Mar Morta (també anomenats Rotlles de Qumran o Biblioteca de Qumran), coincidint amb el 60è aniversari de la troballa arqueològica. Durant els anys 50 aquesta institució fotografià uns 15.000 fragments de documents. Les primeres publicacions oficials no aparegueren fins el 1970, endarrerint-se el programa original de publicacions fins a finals dels anys 1980. A finals de novembre van contractar els serveis d'un equip d'experts internacionals, liderats pel professor Simon Tanner del King College de Londres, perquè els aconsellessin sobre quines són les tècniques i mètodes més adients per portar a terme la digitalització dels manuscrits, tenint en compte que els documents s'hauran d'investigar, publicar i al mateix temps preservar. Un cop digitalitzats, els documents es podran consultar en línia. Per tal de llegir i identificar l'interior dels rotlles més fràgils sense manipular-los i fer-los malbé, un grup d'experts de la Universitat de Cardiff (Gal·les) s'encarregarà d'examinar i desxifrar les imatges obtingudes mitjançant un potent sistema de raigs X, basat en la descàrrega d'electrons a gran velocitat a través d'un túnel gegant, que ha desenvolupat l'empresa britànica Diamond Light Source.

La Biblioteca de Qumran està formada per uns 800 documents que van ser descoberts entre 1947 i 1956 en 11 coves de la zona de Wadi Qumran, molt a prop de les ruïnes de l'antic poblat de Khirbet Qumran, situat a la costa del nord-oest de la Mar Morta, a Cisjordània (Judea i Samària). Entre un 80%-85% estan escrits en algun dels tres dialectes de l'hebreu, alguns en arameu i uns pocs en grec koine. Els textos, que daten entre els anys 250 abans de Crist i l'any 68, tenen una gran importància religiosa i històrica, perquè inclouen els documents bíblics més antics que es conserven (una còpia de cadascun dels llibres de la Bíblia hebrea, excepte el llibre d'Ester), són una prova documental de la diversitat de creences i pràctiques dels pobladors de la zona, i permeten copsar el desenvolupament del judaisme i el cristianisme.


En aquest web de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units és possible consultar en línia alguns dels documents (amb la traducció a l'anglès) i fotografies d'objectes provinents de les excavacions arqueològiques de Khirbet Qumran. Per tenir una idea del que devia ser aquest poblat us recomanen la web VirtualQumran.com, que presenta una reconstrucció virtual del lloc amb imatges digitals en 3D. També us adjuntem l'adreça del Centre Orion per a l'estudi dels manuscrits de la Mar Morta.

Foto de Robert R. Cargill.
(c) Copyright 2007 UCLA Qumran Visualization Project


Fonts: King College London (13/11/2007) i The Guardian (13/9/2007)