Per què no un sistema de pagament al revés?

Jeff Jarvis (CC, Robert Scoble)

Jeff Jarvis (1954) és periodista, professor i consultor nord-americà. El seu bloc BuzzMachine és un dels més seguits dins el món del periodisme. Avui us presentem un dels seus darrers posts (Why not a reverse meter?, 19/12/2011) on exposa algunes reflexions interessants sobre els llocs web que plantegen murs de pagament.

«Mentre reflexiono sobre el futur de The New York Times se m'ha ocorregut que el seu sistema de pagament podria ser justament al revés. També us he de comentar que no és quelcom fàcil. En qualsevol cas, és una manera d'il·lustrar com els mitjans estan valorant als lectors/usuaris/clients de manera oposada a com hauria de ser; estan premiant als oportunistes i gravant (i potser espantant) als usuaris valuosos.

»Vegem. Imaginem-nos que es paga per accedir a The Times. Pagues per un article. O pagues 20 dòlars de dipòsit i així no et molesten cada vegada que hi accedeixes. Però cada vegada que afegeixes valor a The Times, acumules saldo a descomptar en la següent factura.

• Si veus anuncis: aconsegueixes saldo.
• Si fas clic en ells: més saldo.
• Si tornes sovint i llegeixes moltes pàgines: saldo.
• Si promous The Times a Twitter, Facebook, Google + o al teu blog: saldo. Com més es comparteix el que tu has compartit, més saldo acumules.
• Si compres productes de comerç electrònic a través del Times: saldo.
• Si compres entrades per a un esdeveniment del Times: saldo.
• Si aportes dades que et fan més valuós per a The Times i els seus anunciants (per exemple revelant a on vas a la teva proper viatge): saldo.
• Si afegeixes comentaris a articles que altres lectors aprecien: saldo.
• Si participes en tasques de col·laboració periodística (crowdsourcing): saldo.
• Si respons a una pregunta d'un periodista a Twitter i el periodista utilitza la teva informació: saldo.
• Si corregeixes un error en un article: saldo.
• Si dónes una pista o una idea per un article que es publica a The Times: saldo. 

»Potser no hauries de tornar a pagar mai més pel The Times perquè The Times aconsegueix d'aquesta manera més benefici de la relació que tu. Si, d'altra banda, amb prou feines fas alguna d'aquestes coses, llavors hauries de pagar per usar The Times.

»També he estat pensant sobre això a la vista d'unes quantes altres tendències que he vist en els diaris digitals. Primer, alguns dels que estan provant comptadors de notícies estan descobrint que molt pocs lectors arriben al mur de pagament (que els diaris estableixen entre 1 i 20 articles llegits). Això és bastant preocupant. Significa que la major part dels lectors no usen molt aquestes webs. No és una cosa sobre el qual es pugui presumir. La taxa de fidelització és criminalment baixa. Segon, he vist moltes webs que reben una sorprenent proporció de trànsit de fora dels seus mercats, un trànsit que és menys valuós (i fins i tot costós, en termes d'ample de banda) per a pàgines que només venen anuncis locals. Això passa per seguir un objectiu de pàgines vistes, pàgines vistes, pàgines vistes (que s'aconsegueixen amb optimització de la cerca o SEO) en lloc de valorar les relacions.

»Després de sentir unes quantes històries semblants, el meu suggeriment és que un lloc web amb un sistema de pagament hauria de premiar als seus lectors locals donant-los més contingut gratis i, per contra, cobrar als lectors que no són del seu mercat.

»Mireu, això prima el lector local davant del lector llunyà. La meva idea per al "comptador a la inversa" valora més el lector fidel que el lector ocasional, i fins i tot premia els que són més fidels. I aquí rau, crec jo, la clau estratègica per als nous negocis en línia: entendre que tots els lectors no són iguals; saber qui són els teus lectors més valuosos; aconseguir més d'ells, i fer que valguin més.

»Ara us diré per què el meu "comptador al revés" no funcionarà: quan vaig parlar fa uns dies amb tots els meus estudiants de periodisme a CUNY sobre les seves idees de negocis, els vaig preguntar quants d'ells s'havien topat amb el mur de pagament del Times (molts d'ells), i quants havien pagat (pocs). L'abundància segueix sent l'enemic del pagament. Sempre hi ha algun altre lloc on aconseguir les notícies. The Times pot fer que el seu actual mètode de pagament funcioni perquè (a) és bo [l'excepció a Steve Jobs que confirma la regla], (b) encara està subvencionant (és a dir, deixant-los accés gratuït) als seus lectors més valuosos, encara que se suposa que això s'acabarà aviat, i (c) la seva taxa de fidelització encara és massa baixa i per tant molts lectors ni tan sols arriben a topar amb el mur de pagament (això ha de canviar).

»Així que oblideu de la idea del comptador al revés, però quedeu-vos amb una lliçó: el valor ha de ser promogut, no penalitzat. Els lectors aporten valor a les pàgines web si aquestes són prou intel·ligents com per tenir els mecanismes que reconeguin, explotin i premiïn aquest valor, que pot arribar de moltes maneres: responent als anuncis (molt dirigits al target i rellevants), comprant productes, compartint informació, contingut i idees, promovent la web, etc.

»L'oportunitat estratègica clau per a les webs de notícies són les relacions, més profundes i valuoses amb més (però no massa) gent. Fidelització.»

Qwiki, presentacions visuals interactives en temps real

Qwiki és una plataforma que ofereix presentacions de vídeo interactives en temps real a partir de múltiples i variades fonts de dades. Mitjançant la conversió d'informació estàtica en històries interactives visuals i narrades, pretén reinventar la manera en què experimentem la informació. Es presentà fa pocs dies en versió alfa privada (21/10/2010).

Qwiki actualment cobreix 2 milions de termes de referència, incloent-hi una àmplia varietat de persones, de llocs i de coses. L'usuari pot escriure qualsevol dels termes indexats i Qwiki genera una "experiència de la informació" per descriure-la. Els textos de base són els de la Wikipedia en anglès, els quals són narrats i s'hi presenten contextualitzats amb mapes, vídeos, animacions, línies del temps, etc. de fonts diverses i de forma totalment interactiva.

L'aplicació pot tenir el seu interès en periodisme i educació. Tanmateix, sembla que a partir de l'aplicació original apareixeran pròximament altres productes un dels quals permetrà fer currículums personals en temps real que recollirà les dades pròpies de les xarxes socials, mentre que un altre producte anirà destinat a les empreses perquè ofereixin serveis. També es desenvoluparan aplicacions per a mòbils.

Actualment, per a accedir al servei cal demanar una invitació. Tanmateix, clicant en l'enllaç a la ciutat de Barcelona podeu fer-vos-en una idea del producte.

A continuació us deixem un vídeo prototip de l'aplicació Qwiki despertador per a l'iPhone.

Youtube llança Reporter's Center, un canal formatiu per a periodistes ciutadans

Youtube acaba de crear (29/06/2009) el canal Reporter's Center amb la finalitat d'ajudar els usuaris que practiquin periodisme ciutadà. És un nou recurs per ajudar a aprendre més sobre com informar de les notícies. Compta amb alguns dels principals periodistes i organitzacions de notícies compartint vídeos amb consells i suggeriments per a un millor exercici del periodisme. Aquest canal ve a reforçar la formació dels usuaris que pengen notícies al canal de Youtube Citizentube, que també disposa d'un bloc.

Periodistes com Bob Woodward o Arianna Huffington, agències de notícies com Reuters o Associated Press, mitjans com Newsweek, Time o Washington Post, participen amb vídeos formatius que ofereixen consells i assessorament. Entre altres, pots saber (en anglès), com preparar una entrevista, com ser periodista d'investigació, etc.

Vídeo penjat a Citizentube amb les manifestacions d'Urumqi del 5 de juliol del 2009

Font: The Official Gooble Blog (29/06/2009)

Com acabar amb els diaris d'una vegada per totes

Cómo acabar con los periódicos de una vez por todas

View SlideShare presentation or Upload your own.

La presentació de diapositives que us adjuntem més a munt és obra de Mario Tascón, ex-director de continguts de Prisa.com i catedràtic de la Universitat de Navarra. És un dels referents del periodisme digital de l'Estat.

En el resum de presentació d'aquest power point, Mario Tascon comenta: "Els diaris de tot el món pateixen un deteriorament de la seva influència, audiències i ingressos publicitaris des de fa anys. Es reflexiona en el document sobre com Internet ha esdevingut un nou mitjà (no una publicació subsidiària de la premsa) amb característiques tan diferents que a la premsa tradicional se li està escapant d'entre els dits la possibilitat de competir en condicions òptimes. Els recents intents d'integracions redaccionals estan essent molt dolorosos a tot el món i amenacen amb un incert final per les edicions digitals dels diaris. Mentre els purs jugadors en línia creixen en ingressos i audiències, especialment entre la gent jove que troba en noves marques la possibilitat d'informar-se amb suficients garanties de qualitat i independència."

Rupert Murdoch vaticina la fi de la premsa impresa

Via el bloc El patio de atrás tenim notícia de la interessant entrevista que The Wall Street Journal va fer al magnat de la comunicació Rupert Murdoch. En aquesta entrevista Murdoch dóna la seva opinió sobre el futur de la premsa, la compra estratègica de MySpace i el paper de les comunitats virtuals en la transmissió de la informació.

Murdoch creu que els mitjans impresos sobreviuran 20 o 30 anys després de la seva mort i que entretant s'anirà transferint cada vegada més contingut a internet, també apunta que el lloc web de la News Corporation serà cada cop més important i més rendible, ja que tot i essent gratuït la gent pagarà per tenir accés a informacions valuoses de detall i anàlisi. Murdoch vaticina la deterioració de la premsa, ja que si durant els darrers 10-15 anys els diaris dels Estats Units han anat reduint al màxim els costos de producció, ara vindran les retallades en el periodisme. Segons Murdoch l'única solució per resoldre els problemes del món editorial de la premsa escrita passa per "Produir millors diaris que la gent vulgui llegir. Deixar d'escriure articles per guanyar premis Pulitzer. Donar a la gent el que vol llegir i fer-ho de manera interessant".

Rupert Murdoch presideix i és el principal accionista News Corporation, la corporació de mitjans de comunicació més gran i influent a tot el món, que engloba els estudis de cinema 20th Century, els conglomerats de cadenes de televisió via satèl·lit Fox i Sky, la plataforma social MySpace, l'editorial HarperCollins i nombrosos diaris al Regne Unit, Austràlia i els Estats Units, com ara The Wall Street Journal, The Sun, The Times i The Australian, entre d'altres.

Font: The Wall Street Journal (10/6/2008)

El món de la informació vers el 2015 (Epic 2015)

Us presentem un vídeo de ciència ficció que mostra com pot haver canviat el món de la informació cap a l'any 2015. Les imatges comencen l'any 1989, amb l'invent del World Wide Web, a les quals segueixen alguns fotogrames amb les principals fites esdevingudes a la xarxa fins ara, per passar tot seguit a aventurar què passarà cap a l'any 2015: el quart poder gairebé ha desaparegut i els ciutadans seran els principals proveïdors d'informació, si bé, com comença el vídeo: són els millors temps, són els pitjors temps.
El vídeo va ser realitzat fa pocs anys per un suposat Museum of Media History, està subtitulat al castellà per la facultat d'arts audiovisuals de la UNAB i continua tenint el seu interés.
Podeu trobar més dades a UNAB, on, a més, trobareu un enllaç i podreu veure aquest vídeo en un format amb més definició.

Nokia i Reuters desenvolupen un sistema de periodisme mòbil basat en el N95

Evidentment, l'increment dels mòbils amb càmeres està canviant el perfil del periodisme. Nokia i Reuters han anunciat una col·laboració per a desenvolupar una nova aplicació de periodisme mòbil (Reuters Mobile Journalism) que permetrà als reporters arxivar i publicar articles, àudios, fotos i vídeos directament des d'aparells mòbils. L'aplicació, que es basa en el Nokia N95, està en funcionament des de l'agost però de moment és en fase de proves i només disponible per a un grup reduït de periodistes d'arreu del món.
Treballant amb aparells mòbils, més que no pas amb voluminosos ordinadors portàtils, el periodisme mòbil permet crear històries completes, arxivar-les i distribuir-les sense sortir de l'escena de la notícia, amb la qual cosa es guanya temps i s'assegura que l'audiència rep notícies d'elevada qualitat totalment actualitzades. Evidentment, amb aquest conjunt d'eines també es pretén donar un pas més envers el periodisme ciutadà, en què un grup de persones reunides al voltant d'un tema o d'una àrea geogràfica col·laboren aportant notícies, ja sigui perquè les capten casualment o no.