Es llança la Biblioteca Pública Digital d'Amèrica

Després de tres anys d'intensos treballs, la Biblioteca Pública Digital d'Amèrica (Digital Public Library of America, DPLA) és ja una realitat, en fase beta (18/4/2013). La DPLA pretén portar en obert la riquesa de les biblioteques, arxius i museus nord-americans a l'entorn digital. El projecte DPLA segueix el model de biblioteques en línia existents, com ara Europeana per a la Unió Europea i Trove per a la Biblioteca Nacional d'Austràlia.

El projecte es va iniciar al Berkman Center for Internet and Society de la Universitat de Harvard (octubre 2010). Estava previst celebrar l'obertura amb una festa a Boston, però els atemptats esdevinguts a la marató d'aquesta ciutat han menat a posposar els actes festius, però no l'obertura del portal.

En el moment d'obertura, la DPLA disposa més de dos milions d'objectes, que incloen representacions digitals de fotos, llibres, manuscrits i altres objectes provinents de llocs com la Institució Smithsonian, juntament amb museus, biblioteques i institucions històriques de tot el país.

Donen Cohen, director executiu de la DPLA espera que el nou portal sigui una "alternativa per als estudiants i investigadors a llocs com Wikipedia i fins i tot Google, ja que és un lloc independent amb molts objectes que poden no estar disponibles per a una cerca web, disposa de millors metadades i descripcions i Wikipedia és una font secundària i nosaltres una font primària. Així i tot, Wikipedia pot ser un gran partner". Actualment els materials que conté són de domini públic i, per tant, no disposa de materials subjectes a copyright.

La DPLA opera en un model de xarxa, igual que la pròpia Internet. La plataforma serveix com a nexe central per a un grup de "hubs", set en total: la Biblioteca Digital West Mountain (Utah, Nevada i Arizona), Digital Commonwealth (Massachusetts), Biblioteca Digital de Geòrgia, Biblioteca Digital de Kentucky, Biblioteca Digital de Minnesota, Biblioteca Digital de Carolina del Sud, i la Biblioteca Digital Oregon. Cadascuna d'aquestes organitzacions assisteix a un major nombre de biblioteques, museus i arxius amb les activitats de digitalització locals i regionals i la creació d'una àmplia xarxa de col·laboradors.

Font: DPLA (9/4/2013) i altres

La UNESCO aprova el manifest de la IFLA per a les Biblioteques Digitals

La UNESCO, en la seva conferència general del 2011 celebrada el desembre passat, ha aprovat el Manifest de la IFLA per a Biblioteques Digitals. Aquest manifest, titulat Bridging the Digital Divide: making the world’s cultural and scientific heritage accessible to all ('Reduir la bretxa digital: posar el patrimoni cultural i científic mundial a l'abast de tothom'), estableix els principis per proporcionar suport a les biblioteques en l'execució d'activitats de digitalització sostenibles i interoperables.

Així mateix, s'encoratja als bibliotecaris a participar activament en la formulació i aplicació d'estratègies nacionals en matèria de tecnologies de la informació i la comunicació que donin suport iniciatives nacionals i internacionals de biblioteques digitals mitjançant programes de digitalització a gran escala, que permetin ampliar l'accés de tothom a la informació cultural i científica a fi de reduir la bretxa digital. Intentar reduir la bretxa digital és un punt clau a aconseguir dins dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de les Nacions Unides.

Per al desenvolupament de la seva missió el manifest enumera els següents objectius:

• Promoure la digitalització, l'accés i la preservació del patrimoni cultural i científic.
• Donar accés a tots els usuaris als recursos informatius aplegats per les biblioteques, respectant els drets de propietat intel·lectual.
• Crear sistemes interoperables per a les biblioteques digitals, per tal de promoure normes obertes i el lliure accés.
• Fomentar la funció essencial de les biblioteques i els serveis d'informació per a la promoció de normes comunes i pràctiques idònies.
• Crear consciència sobre la necessitat urgent de garantir una accessibilitat permanent al material digital.
• Vincular les biblioteques digitals a xarxes de recerca i desenvolupament d'alta velocitat.
• Treure profit de la convergència creixent de les comeses dels mitjans de comunicació i les institucions per crear i difondre continguts digitals.

Font: Bridging the Digital Divide: making the world’s cultural and scientific heritage accessible to all (Versió en castellà de la Unesco)

Occitanica, el patrimoni de la llengua i cultura occitanes a internet

Via el Bloc de Lletres ens assabentem d'Occitanica, un projecte que desenvolupa una biblioteca virtual sobre la llengua i la cultura occitana. És desenvolupat per CIRDOC-Mediatèca occitana, unió mixta creada i administrada per la regió del Llenguadoc-Rosselló i la ciutat de Besiers.

El portal ofereix una multiplicitat de vies d'accés a la cultura ocitana: exposicions virtuals, enciclopèdia, bibliografia, repositori dels fons occitans, servei de pregunta-resposta, examen de cultura general i un blog. Un cercador general permet fer cerques simultànies a tot el fons. El portal és obert a la participació ciutadana.

ENA, la biblioteca digital de la construcció europea

European NAvigator (ENA) és una biblioteca digital multimèdia d'accés gratuït per Internet que documenta la història de la construcció europea i de les organitzacions europees des de 1945 fins a l'actualitat.

Es basa en dos tipus de documentació: documents històrics (com articles de premsa, tractats, fotos, caricatures, facsímils, cartes, programes de ràdio i televisió, entrevistes, pòsters, discursos, clips vídeo, informes i textos publicats en el Diari Oficial de la Unió Europea) i documents creats per especialistes en Història contemporània o en Dret internacional i europeu: textos de síntesi a manera d'introducció a la matèria, mapes i esquemes interactius i documents que contenen un breu currículum vitae d'eminents personalitats que han contribuït a la creació de l'Europa unida. Tots els documents tenen un títol i una llegenda, així com una menció de la font i dels drets d'autor.

Quant a tecnologia, ENA empra el Multimedia Content Explorer, una interfície gràfica d'usuari desenvolupada pel Centre Virtuel de la Connaissance sur l'Europe. ENA requereix Flash Player.