Euskomedia és una Fundació d'Eusko Ikaskuntza-Societat d'Estudis Bascos creada el 2002. El seu principal objectiu és la difusió, per mitjans telemàtics, de continguts culturals i científics, elaborats per Eusko Ikaskuntza i per tercers, que puguin ser d'utilitat a les persones interessades en la societat i la cultura basques. Entre el gran fons de què disposa, destaca l'enciclopèdia Auñamendi. A continuació reproduïm íntegrament l'article.
La digitalització i Internet han revolucionat la forma de treball de les institucions culturals. La capacitat per generar nous serveis i interaccionar amb els nostres usuaris representa una oportunitat excel·lent per a contribucions innovadores en la creació d'experiències culturals i didàctiques que fan necessari més que mai centrar-se en les necessitats dels usuaris i no perdre de vista els corrents internacionals de socialització del coneixement.
En l'àmbit basc hi ha diferents iniciatives per donar a conèixer la nostra cultura mitjançant un accés obert a les investigacions i publicacions dutes a terme per diferents institucions.
Aquesta és també la línia de treball que Euskomedia Fundazioa desenvolupa a través de recursos i serveis destinats a facilitar l'accés a la documentació que gestiona. Com a part d'aquesta estratègia general és molt important la incorporació de continguts a Europeana, la biblioteca digital europea.
Antecedents en l'accés obert als continguts culturals
Des de la dècada de 1990 es desenvolupen diverses tendències coincidents en la necessitat de posar a disposició dels usuaris de la xarxa -investigadors i ciutadans en general- el major nombre possible de documents, tant de caràcter científic com cultural, d'una forma amigable i senzilla, com a mitjà d'aconseguir un millor coneixement de les nostres pròpies societats i dels pobles del nostre entorn.
Enfront de la tendència a crear nínxols d'informació tancats -bases de dades i publicacions científiques només accessibles previ pagament-, la filosofia Open Archives, encaminada a millorar la difusió de la investigació científica i a facilitar l'accés dels investigadors a la mateixa, aposta pel lliure accés als fruits de la investigació.
La tendència a l'obertura de dipòsits digitals de documentació científica -especialment d'articles de tipus paper- s'inicia en la dècada de 1990 impulsada pel desenvolupament d'Internet i les possibilitats tècniques que ofereix la xarxa per a l'intercanvi i emmagatzematge d'informació. Paral·lelament, es produeix un moviment similar al voltant de les tesis doctorals, sorgint el concepte ETD (Electronic Theses and Dissertations) cap a 1994. Les declaracions de Budapest (2002) i Berlín (2003) vénen a donar suport a aquesta tendència, impulsant el lliure accés a la informació científica. Entre les iniciatives que promouen aquestes declaracions hi ha la creació de dipòsits institucionals de documentació científica als quals es pugui accedir a través d'Internet.
La iniciativa Open Archives (OAI, Open Archives Iniciative) pretén possibilitar l'accés a informació científica mitjançant repositoris interoperables entre si per a l'intercanvi de metadades referents a les publicacions que contenen.
 |
| Panorama dels repositoris OAI a Europa. Foto: Respository66. |
Des de l'àmbit públic, la Biblioteca Nacional Francesa va ser pionera en la digitalització i posada en xarxa. El 1997 va posar en marxa Gallica, la que podríem considerar la biblioteca digital nacional de França. La iniciativa francesa no ha estat l'única a nivell europeu. Els programes de la Unió Europea eContent (2001-2004) i eContentplus (2005-2008) van impulsar la creació, ús i distribució de continguts digitals o digitalitzats, vinculats a les llengües i les cultures europees.
El major fruit dels dos programes ha estat la biblioteca digital Europeana, en la qual és possible ja consultar més de quinze milions d'objectes digitals -llibres, manuscrits, vídeos, etc.- procedents de més de 1.500 biblioteques, arxius i col·leccions digitals de tot el continent. Existeix, així mateix, un programa paral·lel anomenat EuropeanaLocal, l'objectiu del qual és la localització de col·leccions digitals d'àmbit regional dins de la Unió Europea.
Eusko Ikaskuntza i Euskomedia Fundazioa participen en aquesta línia de facilitar el lliure accés als continguts de caràcter cultural que gestionen, així com de posar els mitjans perquè la documentació digital sobre la ciència i la cultura basca siguin el més accessibles possibles a la resta dels ciutadans de la Unió Europea.
Des de juliol de 2011 i després de cinc anys treballant en aquesta línia, Hedatuz és el primer dipòsit d'Euskomedia Fundazioa accessible des d'Europeana.
 |
| Exemple d'un registre procedent d'Hedatuz a Europeana. Foto: Europeana. |
Europeana no emmagatzema directament els continguts, sinó les metadades que identifiquen i descriuen els documents. D'aquesta manera, la responsabilitat de cada document s'organitza en tres nivells:
- Cada biblioteca digital és responsable del manteniment dels documents i les seves metadades.
- Un agregador (normalment, a nivell estatal) s'encarrega de recopilar les dades de diferents biblioteques.
- Europeana recopila les dades de tots els agregadors i els posa a disposició dels usuaris. Cada vegada que vol recuperar un document concret, Europeana remet l'usuari a la biblioteca digital d'origen.
- Data providers: recullen els documents i les metadades associades, posant-los a disposició d'altres sistemes via OAI-PMH.
- Harvester: recopilen les metadades provinents de diferents data provider mitjançant OAI-PMH.
La funcionalitat d'intercanviar metadades permet desenvolupar cercadors que indexin els continguts de diferents llocs web. Així mateix, ofereix a l'usuari la possibilitat de realitzar una única cerca per recuperar documents de diferents bases de dades o dipòsits.
 |
| Funcionament del protocol OAI-PMH. Foto: Tor Arne Dahl: Making use of XML. |
En el cas d'Europeana, les biblioteques digitals realitzen la funció de data provider, els agregadors són Harvester, i la pròpia Europeana, un Harvester especial que recull la informació dels diferents agregadors.
L'aportació d'Eusko Ikaskuntza i Euskomedia Fundazioa
Euskomedia, dins d'una estratègia de facilitar l'accés als documents que gestiona, ha posat en marxa des de 2008 quatre serveis compatibles amb el protocol OAI-PMH:
- Hedatuz (2008). Aquest repositori recull més de set mil articles publicats per Eusko Ikaskuntza i altres agents culturals. En la majoria dels casos, gràcies a un procés OCR, els articles estan disponibles a text complet.
- eDTB, dipòsit de tesis doctorals (2009-2010). Recull la catalogació de les tesis doctorals produïdes a Euskal Herria. En l'actualitat, estan disponibles més de cinc mil referències a tesis llegides entre 1999 i 2009, amb alguns casos en què el document està disponible a text complet. Amb vista al futur, es pretenen recollir les dades referents a altres períodes, així com afegir al repositori un major nombre de tesis completes.
- euskomedia.oai (2009-2010): l'objectiu d'aquest projecte va ser fer compatible el sistema d'informació euskomedia.org amb OAI-PMH. Recull els 12.000 articles de Euskonews, Auñamendi Eusko Entziklopedia en la seva totalitat i la resta de fons oferts mitjançant el web, que sumen 490.000 documents en línia.
- Al juliol de 2011, gràcies a la col·laboració de la Diputació Foral de Guipúscoa, es va posar en marxa el servei Uztartuz, un Harvester o cercador dedicat a indexar els dipòsits relacionats amb la cultura basca. D'aquesta manera, és possible consultar tots aquests recursos-tant els desenvolupats per Euskomedia, com els gestionats per altres institucions-mitjançant una única cerca.
Hedatuz ha estat el primer de tots aquests serveis a accedir a Europeana, amb anterioritat des de l'àmbit cultural basc la major aportació l'havia realitzat la Fundación Sancho el Sabio amb els 2.216 registres del seu dipòsit Memoria Digital Vasca.
Euskomedia està duent a terme els passos per fer arribar a Europeana la resta de fons esmentats. Al mateix temps, s'està analitzant la possibilitat que Uztartuz exerceixi la funció de l'agregador per als dipòsits relacionats amb la cultura basca. D'aquesta manera, es facilitaria l'accés a Europeana als nous dipòsits que puguin sorgir a Euskal Herria.
Font: Euskonews (9/9/2011)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada