Publicat el

Neix eDu-library, portal de lectura de llibres electrònics acadèmics en línia

S'acaba de presentar (22/3/2011) eDU-library, portal de lectura de llibres electrònics en línia dirigit a la comunitat acadèmica i científica. Els llibres del portal són en format ePub i per accedir-hi a la lectura només cal la connexió a internet.

L’accés al portal es realitza a través de la identificació de l’adreça IP registrada i d’un nom d’usuari. Les publicacions disposen de DRM social, que incorpora el nom del comprador dins del fitxer ePUB, a més d'un identificador numèric a partir del qual es pot saber qui n'és el propietari.

El portal permet, entre d’altres funcions, subratllar, incorporar notes i marques al llibre digitalitzat o l’exportació de les notes i subratllats a un fitxer pdf, el qual es pot descarregar i possibilita al lector disposar d’una fitxa específica amb les notes de lectura. A més, facilita la recomanació de títols a les xarxes socials, permet les cerques de paraules o cites dins d’una mateixa publicació i les cerques avançades d’un fons bibliotecari o departaments universitaris, per exemple, per títol, autor, col·lecció, etc.

Inicialment la consulta serà únicament en línia; tanmateix Documenta Universitaria dotarà eDU-Library d’un lector per a equips portàtils i lectura fora de línia que, a més, possibilitarà la sincronització de subratllats i anotacions entre lector en línia i lector portàtil i l’accés al material que els autors dels llibres hagin utilitzat per a l’elaboració de la publicació.

El portal, que engegarà la primera quinzena d'abril amb 75 títols, és una iniciativa de Documenta Universitaria, segell editorial d'Edicions a Petició SL, especialitzat en publicacions acadèmiques i científiques. eDU-library està obert a altres editorials.
Publicat el

La Primera Guerra Mundial en documents quotidians

Europeana, la Biblioteca Nacional Alemanya i l'Oxford University han presentat (24/3/2011) a Berlín un projecte per reconstruir la història de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) a través de documents i objectes privats de la vida quotidiana. L'objectiu és assegurar els records privats d'aquesta guerra, però també difondre el material reunit tant per al públic com per als investigadors.

Els organitzadors fan una crida a la població perquè qui tingui fotografies, cartes, diaris, curtmetratges, enregistraments d'àudio, els objectes i les seves històries que van passar dels protagonistes de la guerra als seus hereus, els digitalitzin i els lliurin al portal que s'ha creat a tal fi: www.europeana1914-1918.eu. El material aportat serà analitzat per experts, catalogat i després penjat al portal amb accés lliure.

Es preveu que el projecte estigui enllestit el 2014, any en què se celebrarà el 100 aniversari de l'inici d'aquesta guerra.

Font: Nota de premsa d'Europeana (24/3/2011)
Publicat el

El Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, en línia

El Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya ja és consultable en línia (16/3/2011). El Catàleg va ser creat l’octubre del 2006 pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) per a inscriure-hi les festes, manifestacions i elements festius de Catalunya, i difondre i protegir el patrimoni festiu.

La pàgina, permet trobar les festes catalogades per “Àmbits festius”, les “Festes precatalogades”, les "Festes Catalogades abans de l'any 2006", els elements singulars de les festes també incorporats al Catàleg, el procediment a seguir per a la catalogació i el “Mapa festiu”, un cercador simple i avançat i altres recursos.
Publicat el

El jutge federal rebutja l’acord entre Google, l’Associació d’Editors i el Sindicat d’Autors dels Estats Units

El jutge federal de Nova York, Denny Chin, ha rebutjat (22/3/2011) l'acord al qual havien arribat Google, l'Associació d’Editors Americans i el Sindicat d’Autors dels EUA l’any 2008 (i que havia estat parcialment esmenat el gener de 2009).

El consens assolit per aquestes institucions pretenia posar fi a un litigi iniciat el 2005, arran de les demandes interposades contra Google pel Sindicat d’Autors i cinc grans editorials nord-americanes (The McGraw-Hill Companies, Pearson Education, Penguin Group USA, John Wiley & Sons, i Simon & Schuster), el setembre i l'octubre de 2005, respectivament. La demanda objectava el pla de digitalització de Google, pel que feia a la cerca i visualització de fragments de llibres amb llicències de drets d'autor provinents d'arxius digitals de biblioteques, sense que s'hagués obtingut prèviament el permís explícit del propietari dels drets d'autor. L’acord que s'havia assolit preveia que l'empresa informàtica invertiria 125 milions de dòlars per remunerar els autors de les obres digitalitzades sense autorització, i establiria un fons de drets del llibre, assegurant una compensació econòmica als autors que acceptessin digitalitzar els seus llibres i facilitant l'explotació monetària dels mateixos.

D’ençà de 2008 aquest acord es trobava en procés judicial davant l’allau de recursos presentats per més de 500 empreses i particulars (entre els quals Microsoft, Amazon, l’Associació de Llibreters europeus o el govern alemany, per exemple).

La qüestió presentada aquí és si l’acord (Amended Settlement Agreement) és just, adequat i raonable. I he arribat a la conclusió que no ho és.

El jutge conclou que tot i que la creació d’una biblioteca digital universal pot ser beneficiosa per a molta gent, suposa el “monopoli de facto” per part de Google, i no garanteix els drets dels titulars de la propietat intel·lectual dels llibres. El jutge, però, ha deixat la porta oberta perquè les parts puguin revisar l’acord i suggereix que les seves objeccions es podrien eliminar fàcilment si s’estableix que els titulars dels drets acceptin explícitament els termes per poder-se integrar en Google Books (opt-in), en contraposició al que establia l’acord fins ara: que només quedaven fora de l’acord els titulars que així ho comuniquessin expressament (opt-out).

Ara el debat sobre l’explotació de les obres òrfenes -aquelles obres subjectes a drets de propietat intel·lectual, de les quals no se'n poden localitzar els titulars- torna al Congrés dels Estats Units. En paraules del jutge Chin “establir un mecanisme per a l’explotació de les obres òrfenes és una qüestió més pròpia del Congrés que d’aquesta cort”. De fet, el Congrés ja havia adreçat aquesta qüestió arran de la publicació d’un informe de 2006 realitzat per l’oficina de Copyright dels EUA, on es recomanava el lliure ús de les obres òrfenes sempre i quan es demostrés que s’havia fet una cerca diligent dels seus titulars. El Congrés estava a l’espera de conèixer la sentència judicial sobre l’acord de Google per poder legislar sobre la qüestió.

La sentència del jutge ve a donar la raó als que s’havien oposat a l’acord, bé per qüestions monopolístiques, bé per qüestions de respecte a la propietat intel·lectual. De fet, el mateix jutge ha explicat que a l’hora de considerar el cas ha tingut molt en compte l’alt nombre de membres de l’acció col·lectiva (autors i editors) que van decidir retirar-se de l’acord (uns 6.800), així com l’elevat nombre d’al·legacions judicials i recursos en contra (un total de 500).

Molts autors, la majoria de caire acadèmic, i també de ficció, van manifestar no sentir-se representats per l’Authors Guild en què s'assolia l'acord entre Google i les associacions d'editors i d'autors. Un dels casos més coneguts és el de la prestigiosa escriptora de ciència ficció Ursula Le Guin, que va abandonar l’associació d’autors per mostrar el seu desacord en com havien portat l’assumpte. Vegeu quí la seva carta de renúncia.

La sentència també dóna la raó a les editorials i associacions de llibreters que s’havien manifestat en contra. Així per exemple, el Dr Gottfried Honnefelder, president de l’Associació d’editors i llibreters d’Alemanya (Börsernverein des Deutchen Buchhandels) manifesta “La sentència del Jutge Chin demostra al món que els drets de la propietat intel·lectual no poden ser ignorats per interessos privats o comercials”.

Efectivament, aquesta decisió suposa un important revés per a l'ambiciós projecte de Google Books (inicialment conegut com Google Print i després Google Book Search) per crear una biblioteca digital universal, presentat el desembre de 2004. Google Books és un servei que permet l’accés i la cerca de textos de llibres digitalitzats prèviament per Google utilitzant OCR (reconeixement òptic de caràcters), i emmagatzemats a la seva base de dades digital. Però no oblidem que mercès als acords amb nombroses biblioteques i també editorials (el darrer acord important amb Hachette) porten escannejats uns 15 milions de llibres, dels quals només 3 milions són consultables (als EUA).

Ara les parts hauran de decidir si reprenen el litigi contra Google o bé renegocien l’acord a què havien arribat. A partir de les declaracions dels darrers dies, es pot dir que les editorials són les primeres que s’han mostrat interessades en voler arribar a un acord, i així ho han manifestat, en paraules del president de Macmillan John Sargent, un dels arquitectes de l’acord:

Els editors estem preparats per modificar l’Acord per tal d’obtenir-ne l’aprovació. Planegem treballar plegats amb Google i el Sindicat d’Autors per superar les objeccions expressades pel jutge i per promoure el principi fonamental que hi ha darrere la nostra demanda, que el contingut amb copyright no pot ser utilitzar sense permís del propietari ni fora de la llei”.

També el sindicat d’autors vol arrribar a un acord. Segons paraules del president del sindicat d’autors, l’escriptor Scott Turow:

Ens agradaria seure amb els nostres socis de l’acord i arribar ràpidament a una solució. Estudiarem la decisió del jutge Chin i parlarem amb les editorials i amb Google amb l’esperança d’arribar a un acord dins dels paràmetres que marca el jutge que sigui beneficiós per a totes les parts.

Per la seva part la voluntat de Google de voler arribar a un acord, de moment no s’ha fet explícita, i segons declaracions de Hilary Ware, responsable del servei judicial de Google:
Com molts altres, nosaltres pensem que aquest acord té el potencial d'obrir l'accés a milions de llibres que són actualment difícils de trobar als EUA. Sigui quina sigui la decisió del jutge, seguirem treballat perquè es descobreixin més llibres en línia gràcies a Google Books i a Google eBooks.

Recordem que també la Unió Europea està estudiant legalment aquesta qüestió (vegeu aquest post).

Per conéixer les consideracions i sentència de jutge podeu consultar el document original aquí.
Publicat el

Es llança Manuscript@CSIC, portal de manuscrits orientals de les Biblioteques del CSIC

S'acaba de llançar (25/3/2011) Manuscript@CSIC, un portal que presenta les col·leccions de manuscrits en hebreu, àrab i aljamiat conservats en les biblioteques del CSIC. Manuscript és una acció conjunta entre l'Instituto de Lenguas y Culturas del Mediterráneo y Oriente Próximo, l'Escuela de Estudios Árabes de Granada i la Unidad de Coordinación de Bibliotecas del CSIC, per a difondre els fons manuscrits en llengües orientals de les seves biblioteques: Biblioteca Tomás Navarro Tomás del Centro de Ciencias Humanas y Sociales i la Biblioteca de la Escuela de Estudios Árabes.

El projecte ha consistit en la catalogació codicològica, la informatització, la digitalització, la restauració i finalment la difusió d'aquests fons. En total s'han digitalitzat 149 obres, 42.000 imatges en alta resolució. Manuscript@CSIC és un projecte Simurg: fons digitalitzats del CSIC. El portal incorporarà progressivament manuscrits d'altres llengües.

Tot i que el passat 4 de març es va fer un avançament de la presentació del portal a la seu de l'Escuela de Estudios Árabes del CSIC a Granada, el proper mes d'abril se'n farà la presentació oficial a Madrid.

Font: ECO, Espacio de Comunicación. Usuarios y bibliotecas del CSIC (25/3/2011)
Publicat el

McGraw-Hill i Pearson oferiran llibres de text per a l'iPad, a través d'Inkling


Dues de les principals editorials nord-americanes de llibres de text, McGraw-Hill i Pearson, han invertit en Inkling, una empresa fundada el 2009, que realitza i distribueix llibres de text interactius, amb vídeos i àudio, adaptats per a l'iPad. Hom es pot descarregar l'aplicació Inkling sobre l'iPad de manera gratuïta, previ registre de dades personals. En aquests moments Inkling ofereix 55 llibres de text de diverses editorials, com ara John Wiley & Sons, Prentice Hall o W.W. Norton, i amb la incorporació de títols de McGraw-Hill i Pearson, esperen arribar als 100 títols durant aquesta tardor. Els llibres es poden adquirir sencers o per capítols. Segons Matt MacInnis, el director d'Inkling
Aquest no és cap programa pilot per part de les editorials, sinó que es tracta d'un compromís real per tirar el negoci endavant.
Tot i que es desconeix l'import de la inversió, l'aposta de Pearson i McGraw per l'entorn iPad - sense abandonar la plataforma CourseSmart amb la qual hi treballen des de fa anys - és un exemple més de la tendència a incorporar un major grau d'interactivitat a l'hora de crear continguts pedagògics.


Font: The New York Times (23/3/2011)
Publicat el

Enquesta sobre el llibre digital a Espanya

Fons que es comercialitza o espera comercialitzar en versió digital durant els anys 2009, 2010, 2011 i 2012 (% editorials)
La Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE) en col·laboració amb la Fundación Germán Sánchez Ruipérez ha presentat (març 2011) la Segona Enquesta sobre el llibre digital a Espanya. L'informe, realitzat a partir d'una enquesta a 280 editorials de l'Estat, mostra les principals accions que les editorials estan duent a terme en els següents àmbits:
  • Existència d'un projecte digital.
  • Impacte de la digitalització en el catàleg i en la novetat editorial.
  • Obra exclusivament en versió digital, obra enriquida i fragments.
  • Formats i entorns de lectura.
  • Canals de distribució i venda.
  • Política comercial i impacte en la facturació.
  • Implicacions en els recursos interns de l'editorial.
Les principals conclusions de l'informe són:
  • El 75% de les editorials està realitzant accions de digitalització, de comercialització d'obres digitals o de creació d'obra exclusivament digital.
  • En 2012, un terç de les editorials comercialitzarà més de la meitat de les novetats en format digital. L'impacte de l'obra creada exclusivament en digital encara és limitat, però prop de la meitat de les editorials enriquirà les seves obres amb recursos multimèdia.
  • El sector del Còmic és el que més ràpidament s'està transformant cap al digital. En aquest any i el següent, les matèries en què es disposarà de més obres del fons en versió digital seran Dret i ciències econòmiques, Divulgació, Llibre científic-tècnic i Literatura.
  • Al llarg del 2011, els lectors de llibres electrònics superaran als ordinadors com entorns elegits per les editorials per als seus llibres digitals, encara que tots dos tindran una forta presència en el mercat. La meitat de les editorials comercialitzarà llibres digitals per a tabletes i telèfons mòbils el 2012.
  • La meitat de les editorials espera comercialitzar les seves obres digitals a través de les llibreries.
  • La tendència és que el preu de l'obra digital sigui inferior al de l'obra impresa, almenys un 30% més barat.
Pel que fa al format de digitalització, l'ePUB és el que major creixement està experimentant. El 40% de les editorials el varen emprar el 2010, enfront del 24% del 2009. El PDF, encara molt emprat, començarà decréixer  a partir del 2012. El format Mobipocket/Kindle duplica la seva presència en relació a l'any anterior però només l'utilitzarà el 15% de les editorials el 2012.

Quant als canals de distribució, els grans grups editorials opten, sobretot, per la distribució de continguts per mitjà de plataformes conjuntes amb altres editorials (60%) i per la comercialització a les llibreries (60%). Comencen, així mateix, a considerar la venda directa des del web de l'editorial, opció que semblava descartada el 2009. Les editorials de mida mitjana opten preferentment per la venda des de la seva pròpia web, per la venda a través plataformes comercials genèriques i per les llibreries. Les editorials més petites, manifesten com a opcions majoritàries la venda mitjançant les plataformes comercials genèriques, la pròpia web i la venda a través de llibreries.

Font: Nota de premsa de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (març 2011) i informe complet a DILVE (descàrrega de fitxer PDF)
Publicat el

Els llibres electrònics continuen creixent als Estats Units d'Amèrica

L'Associació d'Editors Americans acaba de publicar (17/3/2011) una nota de premsa en què manifesta que els llibres electrònics continuen creixent en popularitat als EUA. Així, comparant les vendes de gener del 2011 amb les de gener del 2010, les vendes de llibres electrònics s'han incrementat el 115,8%. Aquestes xifres confirmen la tendència dels darrers anys i que la mateixa associació va presentar el febrer d'aquest mateix any: l'increment de vendes de llibres electrònics de tot el 2010 respecte del 2009 va ser del 164,4 % (441,3M$ vs 166,9M$). Segons aquestes dades, les vendes de llibres electrònics ja representen el 8,32 % del mercat del llibre (respecte el 3,20 % del 2009).

Tal com s'observa en la taula adjunta, l'increment de les vendes de llibres electrònics contrasta amb la minva de vendes de llibres de paper:  5.127,1 M$ el 2009 vers 4.864 M$ el 2010.

Font: Comunicats de l'Associació d'Editors Americans del 17/3/2011 i del 16/2/2011
Publicat el

Aprovat el projecte de llei de dipòsit legal

El Consell de Ministres ha aprovat (18/3/2011) la remissió a les Corts Generals del Projecte de Llei de Dipòsit Legal, que té per objecte adaptar la regulació del dipòsit legal, tant a la realitat de l'Estat autonòmic, com als canvis del món de l'edició, amb l'aparició de nous suports i dels documents digitals en xarxa. Entre les principals novetats destaca, a més de contemplar els nous suports digitals, el nou paper que s'atribueix a l'editor, ja que serà aquest i no l'impressor el subjecte obligat a dipositar. A continuació fem una traducció íntegra de la referència del consell de ministres.

«El dipòsit legal, inicialment concebut només com una figura de control bibliogràfic nacional, ha passat a configurar en els Estats democràtics com un servei públic gratuït al sector editorial per subministrar originals d'obres en domini públic, com una garantia de la llibertat d'expressió i de l'accés a la informació dels ciutadans i, amb l'adveniment de la societat del coneixement, com una peça del desenvolupament econòmic i social d'un país.

Novetats de la Llei
La Llei introdueix un canvi d'adaptació a la realitat del món de les publicacions, que es basa en el nou paper que s'atribueix a l'editor. Serà aquest i no l'impressor el subjecte dipositant principal, el que ve a significar una gran millora de les col·leccions custodiades pels centres, ja que permetrà que els documents ingressin íntegres, que les publicacions seriades no quedin faltes de fascicles i, finalment, que s'ingressi tot el que s'edita a Espanya, encara que no hagi estat produït al seu territori. A més, permetrà que les col·leccions de les biblioteques autonòmiques responguin a la seva realitat editorial.

Cal també destacar que es redueixen les càrregues administratives en disminuir sensiblement el nombre d'exemplars a lliurar als centres dipositaris (de cinc a dos en el cas de l'Estat). A més, es delimita substancialment la tipologia de publicacions objecte de dipòsit legal, per exemple, les reimpressions.

Un altre aspecte nou d'aquesta Llei és que preveu el dipòsit dels nous suports de l'edició i dels documents en xarxa. En l'àmbit de la Unió Europea s'ha proposat i recomanat l'adopció d'iniciatives pels Estats membres en el camp de la conservació digital del material cultural. Les institucions de la Unió han advertit sobre els desafiaments que planteja el dipòsit del patrimoni bibliogràfic, sonor, visual, audiovisual i digital en un entorn digital i han proposat solucions amb l'objectiu de l'exploració de noves tècniques de recollida de material en línia amb fins de difusió i conservació.

El patrimoni digital
Són objecte de dipòsit legal totes les obres bibliogràfiques, sonores visuals, audiovisuals i digitals, produïdes o editades a Espanya, per qualsevol procediment de producció, edició o difusió, i distribuïdes en qualsevol suport, tangible o intangible.

L'obligació del dipòsit de les publicacions electròniques recaurà en el seu editor o productor.

D'altra banda, s'exonera als editors de llocs web del deure de dipòsit legal. A més, s'habilita als centres de conservació, tant de titularitat estatal com autonòmica, a detectar i reproduir els llocs web lliurement accessibles a través de xarxes de comunicacions que puguin resultar d'interès per als fins del dipòsit legal, respectant en tot cas la legislació sobre protecció de dades i propietat intel.lectual.

Transferència a comunitats autònomes
La principal raó de ser del dipòsit legal és la conservació del patrimoni bibliogràfic espanyol mitjançant el seu dipòsit en els centres que determinin les administracions públiques competents. En l'actualitat, les seves funcions i atribucions són assumides per la Biblioteca Nacional d'Espanya.

En aquest sentit, la transferència de les competències de gestió en l'àmbit del dipòsit legal a les comunitats autònomes accentua la necessitat d'establir una regulació que garanteixi un funcionament adequat, ja que els materials que ingressen per dipòsit legal a la Biblioteca Nacional Espanya depenen de la gestió que del mateix facin les comunitats autònomes.»

Font: Referència del Consell de Ministres (18/3/2011)
Publicat el

The New York Times adopta el model de subscripció per a les seves versions digitals


El diari nord-america The New York Times ha anunciat (17/3/2011) que el 28 de març adoptarà el model de subscripció per a les diferents versions digitals del diari, és a dir, el web i les aplicacions per a tabletes i telèfons intel·ligents.

Hi haurà tres paquets de subscripció: 15 euros al mes per accedir a la web NYTimes.com i a l'aplicació per a telèfons intel·ligents, 20 euros al mes per per accedir a la web i a l'aplicació per a tabletes, i 35 euros al mes per accedir als continguts des de qualsevol d'aquests dispositius.

A banda dels paquets de subscripció, qualsevol usuari podrà consultar gratuïtament fins a 20 peces de contingut (articles, vídeos, infografies, etc) al mes en NYTimes.com. A partir d'aquest volum caldrà disposar d'una subscripció. La secció 'Top News' serà gratuïta per als usuaris que accedeixin als continguts del diari digital a través de les aplicacions per a tabletes i telèfons intel·ligents. La resta de contingut serà exclusiu per a subscriptors.

Els subscriptors del diari de paper tindran accés lliure a NYTimes.com a través de qualsevol de les seves aplicacions i dispositius.

Els lectors que accedeixin a articles de NYTimes.com a través de motors de cerca, blogs i xarxes socials podran llegir-los, fins i tot si han sobrepassat el límit de 20 articles al mes (amb un màxim de 5 articles si provenen de Google).

Segons el diari, aquest pas és imprescindible per al seu futur: "Durant anys, les companyies de diaris han estat oferint accés a Internet de franc amb l'esperança que el mercat de la publicitat en línia s'ocuparia dels seus costos. Però mentre que la publicitat en línia ha crescut, no ha augmentat prou ràpid com per compensar la disminució de la publicitat impresa tradicional."

La subscripció per a tableta només serà possible al començament des de l'iTunes d'Apple, per a l'iPad.

Font: comunicat de premsa de The New York Times (17/3/2011)
Publicat el

Adobe llança Wallaby, eina de conversió de Flash a HTML5

Adobe acaba de llançar (8/3/2011) Wallaby, una eina que permet convertir fitxers Flash (FLA) a HTML5. Wallaby encara és en codi experimental, de franc, tant per a Pc com per a Mac i perquè funcioni nenessita d'Adobe Air.

Val a dir que Wallaby, de moment, no converteix tots els elements a HTML5: funcions complexes, ActionScript, etc. no poden ser traduïts, per la qual cosa cal emprar altres eines complementàries per a millorar els resultats inicials de la conversió. Wallaby converteix els gràfics vectorials a SVG, els mapes de bits a elements d'imatge i les animacions de text i JPEG en animacions CSS.

En l'enllaç següent trobareu un tutorial en vídeo sobre com utilitzar Wallaby i en aquest altre trobreu totes les característiques tècniques de Wallaby.

A l'últim hem de comentar que l'aparició de Wallaby és, probablement, una resposta a la negativa d'Apple a permetre que el Flash corri en l'iPad.
Publicat el

La declaració dels drets dels lectors de llibres digitals

La bibliotecària Alycia Sellie i el tecnòlec Matthew Goins acaben de crear la pàgina web ReadersBillofRights.info en què malden per suprimir les restriccions i les tecnologies tancades que vénen amb molts llibres electrònics i els seus dispositius de lectura. Conviden a reflexionar, a examinar críticament els sistemes de DRM i a proporcionar-ne alternatives.

Els autors del web han redactat la Declaració dels drets dels lectors de llibres digitals:
  1. Possibilitat de retenir, emmagatzemar i transferir els materials comprats.
  2. Possibilitat de crear una còpia en paper del producte en la seva totalitat.
  3. Els llibres digitals han d'estar en un format obert.
  4. Elecció del maquinari per accedir als llibres (per exemple, en 3 anys, quan el dispositiu ja no serveixi, que encara es pugui llegir el llibre en un altre maquinari independentment del fabricant).
  5. La informació del lector ha de ser privada (les seves dades no seran emmagatzemades, venudes o comercialitzades).
Al respecte de la limitació del préstec dels llibres electrònics recordem la recent polèmica de HarperCollins amb les biblioteques.
Publicat el

Sony amplia el Reader Library Program a 30 biblioteques més dels Estats Units

Sony ha anunciat (1/3/2011) que amplia el Reader Library program a 30 biblioteques més dels Estats Units d'Amèrica.

El Reader Library Program es va llançar el 27 de setembre del 2010 amb un grup inicial de 30 biblioteques. El programa va destinat a les biblioteques públiques dels Estats Units i té com a objectiu dotar a les biblioteques de continguts digitals i familiaritzar al seu personal perquè els sigui senzill aconsellar, promoure i utilitzar aquests mitjans digitals.

A fi d'aconseguir els objectius proposats, els bibliotecaris reben formació sobre la lectura digital i sobre com utilitzar els dispositius de lectura de llibres electrònics de Sony. Les biblioteques també reben dispositius digitals de lectura i poden disposar de col·leccions de continguts electrònics.
Publicat el

Telefónica llança Interactive Advertising, la seva oferta de publicitat digital integrada

Telefónica ha anunciat (1/3/2011) el llançament d'Interactive Advertising, la seva oferta de publicitat digital integrada en web, aplicacions i serveis mòbils i TV interactiva, amb l'objectiu d'oferir als anunciants solucions de 'comunicació integrada'.

Interactive Advertising ofereix la possibilitat que el missatge publicitari impacti en el seu públic objectiu de manera més efectiva a través d'una oferta de "comunicació integrada" permetent impactes de major qualitat. A més, les capacitats de segmentació possibiliten que l'usuari rebi una publicitat més rellevant i afí als seus interessos.

Interactive Advertising arrenca amb la integració de les solucions publicitàries digiltals de telefónica creant Adnet, la xarxa publicitària en línia display que integra solucions publicitàries digitals. Adnet compta amb una audiència Premium de 9 milions d'usuaris únics. A més d'aquesta xarxa publicitària en línia display, Interactive Advertising, integra solucions de publicitat interactiva en aplicacions i serveis mòbils comptant amb més de 3,5 milions d'usuaris únics en les diferents plataformes tant en tablets i smartphones. Així com a la televisió interactiva amb MoviStar Imagenio present en 788.000 llars.

Font: comunicat de premsa de Telefónica (1/3/2011)
Publicat el

Les Tres Bessones Bebès per a l'iPad


La productora Cromosoma acaba de publicar (4/3/2011) per a l'iPad "Un dia a la granja", llibre interactiu protagonitzat per Les Tres Bessones Bebès.

El llibre està adreçat als més menuts de la casa i es pot llegir i escoltar en tres idiomes diferents: anglès, castellà i català. A més també permet substituir la narració original de qualsevol pàgina amb la gravació feta pels propis infants o bé pels adults. L'aplicació també possibilita la interactivitat i així els infants poden donar de menjar als animals, escoltar els so dels animals de la granja, il·luminar l'estable, etc. Inclou dos jocs d'agilitat i comprensió, relacionats amb la història que s'explica: un de realitzar parelles i un altre d'encistellar ous jugant amb la gravetat.

Un cop acabat el conte, un enllaç porta als canals de televisió per internet de Cromosoma, on la mainada té a l'abast un bon grapat d'audiovisuals de les Tres Bessones, Juanito Jones, Contes Contats i molts altres.

L'aplicació, de set pàgines d'extensió, és disponible a l'iTunes i es ven a un preu d'1,59€.
Publicat el

Dead Drops, del núvol al ciment


Us presentem Dead Drops, una proposta artística i tecnològica de l'artista alemany Aram Bartholl, que té com a objectiu compartir arxius digitals de manera anònima, P2P, però sense connexió a internet. La proposta es realitza mitjançant llapisos de memòria USB encastats en punts accessibles de l'espai públic de les ciutats, bàsicament murs. L'usuari només ha d'endollar el seu portàtil a l'USB de la paret i descarregar-se els arxius (cançons, vídeos, imatges, webs, documents, tot allò que la gent vulgui compartir).

Aquest projecte, obert a tothom, es va presentar el proppassat mes d'octubre a Nova York, i d'aleshores ençà ja té prop de 300 llapis de memòria escampats arreu del món, entre les quals un a Barcelona (davant del teatre l'Auditori, al carrer Padilla amb la Meridiana). En aquest vídeo a continuació s'explica com i on instal·lar els USB.





Dead Drops és un terme que prové de l'espionatge, i es refereix a les "bústies mortes", l'espai que utilitzen els espies per intercanviar missatges o objectes secrets, sense haver-se de trobar físicament, en contraposició als Live Drops, quan els agents es troben per intercanviar informació.

En el manifest de Bartholl podem llegir

En una època de núvols en creixement i dispositius sofisticats sense accés a arxius locals, necessitem repensar la llibertat i la distribució de les dades.

Tots els projectes d'aquest artista volen reflectir l'impacte de les tecnologies digitals en la nostra vida diària i ho fa traslladant objectes que provenen del ciberespai al món real. D'aquesta manera pretén qüestionar el poder de les noves estructures sobre la informació i la llibertat.
Publicat el

La UE investiga editorials franceses sospitoses d'haver pactat el preu de mercat dels llibres digitals

Un equip d'inspectors de la Comissió Europea de la Competència - que dirigeix Joaquín Almunia - ha realitzat inspeccions per sorpresa en les seus d'algunes de les editorials franceses més importants, davant la sospita que hagin pactat entre elles els preus dels llibres digitals. L'Executiu comunitari no ha revelat ni el nombre, ni la identitat, ni els països investigats, però arran de les declaracions d'alguns directius a la premsa francesa, s'ha sabut que les editorials franceses Hachette, Albin Michel, Flammarion i Gallimard van rebre la visita dels inspectors.

Brussel·les és la màxima autoritat europea en matèria de competència i si es confirmen les sospites d'acords il·legals podrien imposar multes considerables.

Segons un comunicat emès per la Comissió
La Comissió té motius per creure que les empreses en qüestió poden haver vulnerat les normes de la UE que prohibeixen els càrtels i altres pràctiques comercials restrictives.
Les inspeccions van tenir lloc el 2 de març, i els funcionaris de la Comissió van ser acompanyats de les respectives autoritats de la competència de cada país. Les inspeccions per sorpresa són un pas preliminar en la investigació de pràctiques que infringeixen les lleis de la lliure competència, però en cap cas significa que siguin culpables.

Aquestes accions tenen lloc en el moment que França està a punt d'adoptar una proposició llei que regula el preu de venda dels llibres electrònics (la llei de fet ja es troba en mans del senat francès), que permetrà la cooperació entre els editors per fixar les seves tarifes en territori francès, incloses les empreses estrangeres que comercialitzen libres a França, i també limita els descomptes de les llibreries. Aquesta llei podria no ser compatible amb la legislació europea vigent sobre la lliure competència, alhora que podria perjudicar els interessos d'algunes distribuïdores de llibres digitals.

Segons declaracions de M. Esménard, director d'Albin Michel,
Aquesta operació està teledirigida per Amazon. S'han instal·lat a Luxemburg per no pagar l'IVA a França i els agradaria poder vendre els llibres no importa a quin preu, com ja fan als Estats Units, oferint els bestsellers a 9,90 dòlars. Però no tindran els nostres fitxers!

Font: CNet France (2/3/2011)
Publicat el

Google ja ofereix llibres electrònics a través d'Android Market


Google ja ofereix libres electrònics a través de la seva botiga d'aplicacions Android Market. La botiga està especialment pensada per als usuaris de les les tablets que incorporen el nou sistema operatiu Android 3.0 (també anomenat Honeycomb), com ara la nova tableta Motorola Xoom, la primera en incorporar la nova versió Android, i ja disponible al preu de 780 $. El catàleg de llibres coincideix amb el que està disponible a la botiga Google eBookstore, que vàrem anunciar en aquest post. Els llibres, que s'ofereixen en format ePub, de moment només estan disponible als EUA, i es poden llegir directament des de la web, o bé es poden descarregar en el dispositiu Android, mitjançant l'aplicació gratuïta Google Books app.

Nota: el març de 2012, Google eBookstore adoptà el nom de Google Play Books. 


Font: cnet reviews (25/2/2011)
Publicat el

Apple presenta la nova versió iPad 2

Apple ha presentat (2/3/2011), la nova versió iPad 2, més ràpida, més prima (8,8 mm) i més lleugera (607 grams) que la primera versió, la qual des de fa uns dies s'ha deixat de servir. La gran diferència entre els dos models rau en la incorporació d'una càmera frontal per a videoconferències, i una càmera posterior per a fotos i vídeo, i també que incorpora una sortida HDMI per a connexions de vídeo i àudio d'alta definició. Val a dir, però, que segueix sense disposar de ports USB, i no és compatible amb el format Adobe Flash.
El nou dispositiu, que sortirà al mercat nord-americà l'11 de març i a la resta del món el 25 del mateix mes, es vendrà al mateix preu que el seu antecessor: entre 499 $ (uns 370 €), per al model més senzill (amb connectivitat Wi-Fi i memòria de 16 GB) fins els 829 $ (uns 615 €) per al seu model més complet (amb Wi-Fi, 3G i 64GB).

L'èxit comercial de l'iPad - des del seu llançament el proppassat mes d'abril se n'han venut 15 milions d'unitats - ha representat un punt d'inflexió en el consum de productes digitals destinats bàsicament a la informació i d'entreteniment.
Publicat el

HarperCollins limita el préstec de llibres electrònics a 26 vegades


Arran d'una carta enviada per OverDrive als seus clients, majoritàriament biblioteques, on informava que introduïa canvis en el sistema de gestió de llicències, s'ha sabut que HarperCollins restringirà les llicències de préstec als distribuïdors de llibres digitals a 26 vegades per títol. Un cop arribat a les 26 vegades la llicència caduca i s'ha de renovar. HarperCollins és la primera gran editorial en corregir els termes de préstec dels seus títols la qual cosa ha causat una gran indignació entre els bibliotecaris nord-americans. Precisament per aquest motiu OverDrive ha escrit en el seu blog una carta adreçada als bibliotecaris justificant que han acceptat les condicions de HarperCollins i calmant els ànims amb l'anunci de la creació d'un catàleg separat per als llibres d'aquesta editorial, perquè els bibliotecaris puguin distingir amb claretat el fons general del de HarperCollins.

Per la seva part HarperCollins també ha emet unes declaracions en què
HarperCollins està compromesa amb les biblioteques. Creiem que aquest canvi equilibra el valor que les biblioteques obtenen dels nostres títols amb la necessitat de protegir els nostres autors i per tal d'assegurar la presència en les biblioteques públiques i les comunitats a les quals s'adrecen, la qual cosa ha de durar molt anys. 
Josh Marwell,  director de vendes de HarperCollins,  també va comentar que han decidir fixar el límit de la  circulació d'un llibre digital en 26 vegades, després de considerar nombrosos factors, incloent-hi  el temps de vida mitjà d'un llibre imprès, i també el temps que duren els exemplars que circulen lliurement. Les restriccions que afecten les llicències de préstec s'aplicaran a tots els distribuïdors que ofereixen títols per al préstec de llibreries, i no només OverDrive. D'altra banda les condicions no són retroactives, ja que només s'apliquen als nous títols.

Aquest tipus de restriccions d'ús en el DRM per al préstec arriba en un mal moment per a les biblioteques, per les escasses polítiques de promoció del llibre digital  i en plena retallada de pressupostos públics. Algunes biblioteques al·leguen que amb aquesta limitació el préstec vindrà a durar un any o un any i mig a molt estirar per als títols més populars, tenint en compte que els períodes de préstec habituals són de 2 a 3 setmanes.

Si bé HarperCollins és la primera gran editorial en corregir les condicions de DRM en les llicències de préstec, val a dir que altres grans com ara Macmillan i Simon & Schuster encara no han adoptat polítiques de préstec per a les  biblioteques. OverDrive, per la seva banda,  és la distribuïdora més important nord-americana de llibres digitals especialitzada en biblioteques. Creada el 1986 a Cleveland, Ohio, ha promocionat la cultura dels llibres digitals amb interessants iniciatives, com aquesta que vàrem comentar en aquest post.

Font: Overdrive (1/3/2011) i Library Journal (25/2/2011)