Sistema Single, música i abstracció gràfica

Us presentem Sistema Single, un projecte experimental de disseny que proposa un sistema gràfic de classificació de la música mitjançant un llenguatge abstracte i geomètric. El projecte és una creació del dissenyador gràfic Carlos Bermúdez, membre de l'equip de Mucho, i ha estat desenvolupat per EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona,  amb la tutoria de Pablo Juncadella i Marc Català, directors de Mucho. 

Com a concepció teòrica el projecte està inspirat en la cita del dissenyador gràfic suís Joseph Müller Brockmann

La música és invisible i per això s'ha de buscar la seva representació en l'abstracció.

El sistema està composat per 56 característiques agrupades en sis paràmetres, donant la possibilitat de més de 3.500.000 combinacions entre si. El mètode consisteix en combinar les característiques d'una cançó representades gràficament (color, textura i forma) formant una imatge que reflecteix l'essència d'eixa música.  Per  promoure Sistema Single Bermúdez també ha dissenyat la marca Single®, dedicada a la comercialitzacio de cançons soltes en format físic (discos i CD) a un preu assequible.
Podeu trobar més informació sobre el projecte aquí.

Noves narratives en el món periodístic. Reportatge multimèdia publicat al diari The Guardian

Si l'altre dia parlàvem en aquest post d'alguns exemples de noves narratives multimèdia en el món periodístic als EUA, avui us presentem un extens reportatge multimèdia d'Ewen Macaskill i Gabriel Dance, publicat pel diari britànic The Guardian (1/11/2013) titulat NSA files: Decoded. What the revelations mean for you. Es tracta d'un estudi en profunditat de diversos aspectes al voltant informes de l'Agència Nacional de Seguretat Nord-americana (NSA) revelats per Edward Snowden.

El reportatge, dividit en sis capítols temàtics, pren com a punt de referència les entrevistes fetes a  persones coneixedores de la matèria, procedents de diferents àmbits,  entre els quals dos exconsellers de la NSA, una congressista, un senador o dos responsables de l'American Civil Liberties Union.  Inclou vídeos dels entrevistats (presentats com a bustos parlants que s'adrecen directament a qui llegeix), esquemes de dades estadístiques, imatges animades, enllaços a documents oficials i esquemes explicatius dinàmics.

Google obté una victòria judicial sobre el sindicat d'autors

Google ha obtingut una important victòria judicial sobre el sindicat nord-americà d'autors arran de la demanda que aquests havien presentat contra el projecte de creació de la biblioteca digital de Google. Recordem que el setembre de 2005 el sindicat iniciava un pleit contra Google  sobre la base que no havia demanat permís als propietaris de la propietat intel·lectual per procedir a l'escanneig dels llibres. Ara, el segon tribunal federal d'apel·lacions dels Estats Units ha retornat el cas a un tribunal inferior, que haurà de deliberar sobre l'argument de l'ús just que al·lega Google per tirar endavant el seu projecte de digitalització.  Aquesta decisió revoca la sentència del jutge Deeny Chin, que el maig de 2012 va admetre a tràmit la causa del sindicat d'autors com un tipus de demanda col·lectiva.  Els jutges argumenten que el jutge Chin es va equivocar admetent la demanda dels autors com a acció col·lectiva, sense haver deliberat prèviament els arguments de l'ús just o raonable.

Per contextualitzar el tema cal dir que fair use (ús just o raonable) és un terme de la legislació nord-americana que s'utilitza com argument legal de defensa contra l'acusació de violar els drets d'autor o marques registrades. Els drets d'un autor sobre les seves obres tenen algunes limitacions i l'ús raonable és una de les més importants. Així, per exemple, es considera ús raonable la utilització d'una obra amb propòsits de crítica, realització de comentaris descriptius, notícies, ensenyament o investigació. Doncs bé, la base Google per defensar el projecte de creació d'una biblioteca digital mundial era precisament l'ús just, i mantenia que el sindicat d'autors no havia de certificar-se com una acció col·lectiva  en aquest cas perquè els casos particulars predominaven sobre els comuns i en la majoria dels casos el projecte de la biblioteca digital els beneficia. El cert, però, és que una acció col·lectiva hagués facilitat un millor resultat per als autors,  a banda de reduir-ne les costes legals.

Es dóna la circumstància que, si bé en aquests moments el jutge Chin forma part del segon tribunal del circuït d'apel·lacions, va començar portant el cas com jutge d'instrucció, i es va mantenir en el cas fins que va ser ascendit al tribunal superior.Ara tres col·legues seus han posat en qüestió la seva decisió.

L'advocat del sindicat d'autors, Michael Boni, ha declarat que òbviament estaven decebuts amb la decisió judicial, però que la intenció era continuar litigant en el tema de l'ús just. Per la seva banda, Matt Kallmann, portaveu de Google, es mostrava encantat.

D'ençà de l'inici del projecte de digitalització de Google Books el 2005, les demandes d'associacions de fotògrafs, artistes gràfics, autors i editors contra Google han estat ben presents. Recordem que l'Associació d'Editors nord-americans  i Google van arribar a un acord l'octubre de 2012, mitjançant el qual Google podia incloure en el projecte Google Library llibres i altres publicacions que havien digitalitzat sense permís i que estaven subjectes a drets d'autor, a canvi de compensacions econòmiques. 


Font: Reuters (1/7/2013)

Amazon llança Storyteller, una eina per a crear automàticament guions il·lustrats de pel·lícules

Imatges procedents de la revista Animation Magazine

Amazon Studios ha llançat (6/6/2013) Storyteller, una eina gratuïta en línia que permet crear automàticament guions il·lustrats de pel·lícules (o storyboards) a partir de guions de text. Aquesta eina permet visualitzar en imatges els propis guions i també els guions d'altres guionistes que l'han fet accessible a través d'Amazon Studios. Tal i com s'explica la web, el programa funciona de la següent manera: primer escanneja el guió i  després identifica les escenes, les localitzacions i els personatges a partir de la descripció de les escenes, i fa una tria d'imatges des d'una biblioteca que conté milers de personatges, objectes d'atrezzo i paisatges de fons. En aquest punt el guionista pot canviar les imatges triant-ne unes altres  de la biblioteca de Storyteller i afegint-hi imatges pròpies. Un cop finalitzat el procés pot pujar el guió a Amazon Studios i compartir-lo amb la comunitat perquè aporti comentaris i suggeriments.

Amazon Studios es reserva el dret de compra sobre el projecte durant 45 dies, pel qual pagarà un preu que pot oscil·lar entre 55.000 dòlars, si es tracta d'un guió per a una sèrie d'episodis, i 200.000 dòlars si es tracta del guió per a una pel·lícula. El període de 45 dies comença de nou en cas que es revisi el projecte i es torni a penjar. A més a més Amazon Studios té la possibilitat d'ampliar el període d'opció de compra durant dos períodes addicionals de 18 mesos,  pagant 10.000 dòlars per cadascuna de les extensions. Un cop passats els 45 dies, i si no s'ha exercit el dret de compra, es pot retirar de la web. Val a dir que Amazon Studios manté per sempre el dret a realitzar i distribuir tràilers d'una durada màxima de 10 minuts, basats en el guió.

Amazon creà Amazon Studios el novembre de 2010 amb l'objectiu de desenvolupar pel·lícules i sèries, a partir d'idees i guions proporcionats per la comunitat d'arreu del món. Per a fer-ho possible es va associar amb la productora de Hollywood Warner Bros., a la qual presenten els projectes més ben valorats. Des de la seva creació, Amazon Studios ha rebut més de 14.000 guions de pel·lícules i 4.000 pilots per a sèries, dels quals 25 estan en procés de proves de funcionament i desenvolupament.

Amb el llançament del programa Storyteller, Amazon fa una altra passa en la línia de facilitar la creació i la publicació de continguts a través de la seva plataforma.


 Font: Nota de premsa d'Amazon (6/6/2013) 

La història de la tipografia en un curt animat

La tipografia és poder. El poder d'expressar paraules i idees visualment. 

Amb aquestes paraules comença el vídeo que avui us presentem, titulat La història de la tipografia. Es tracta d'un curt animat que explica en 5 minuts la història de l'evolució gràfica de les diferents famílies tipogràfiques des del segle XV fins a l'actualitat. És una creació de Ben Barrett-Forrest, fundador de Forrest Mediam, una nova empresa canadenca de disseny gràfic, i  per fer-lo ha utilitzat 291 lletres de paper i 2.454 fotografies, i hi ha esmerçat 140 hores de treball. Val la pena donar-hi un cop d'ull.

Typomapp, un mapa del coneixement tipogràfic

Via el bloc Don Serifa hem conegut Typomapp, un mapa del coneixement tipogràfic que recull els principals esdeveniments de la història de la tipografia. El mapa inclou una selecció de 500 tipògrafs des de Gutenberg fins a l'actualitat, mostres de 1000 fonts que il·lustren llurs obres i les principals foneries tipogràfiques (empreses que produeixen o distribueix famílies tipogràfiques). El mapa es pot consultar gratuïtament des de l'aplicació web i també s'han creat aplicacions per consultar-lo des de dispositius mòbils iOS i Android,  al preu de 0,89€. La darrera versió web, que permet suggeriments i col·laboracions,  es va publicar a finals de l'any passat.

The Art of Web Design, un vídeo informatiu sobre el disseny de webs

Us presentem un vídeo realitzat per Off Book, un canal de l'organització nord-americana PBS (Public Broadcasting Service) especialitzat en el món de l'art i la cultura a internet, que emet vídeos informatius  quinzenalment a través del seu canal a YouTube.

El vídeo, titulat The Art of Web Design, dura set minuts i presenta de manera molt dinàmica en què consisteix el disseny de webs i quins elements tenen en compte els dissenyadors. Està dividit en quatre apartats.  En el primer s'explica l'evolució del disseny web des dels anys 90 a l'actualitat:  la creació del HTML, l'avenç que va suposar la incorporació del llenguatge CSS que va permetre als dissenyadors separar l'estructuració del contingut de la presentació del contingut, la millora de l'experiència de la interface amb el llenguatge  Javascript,  el dinamisme que va aportar Flash, i el moment actual en què els desenvolupadors mostren la seva confiança en el llenguatge HTML5. El segon capítol explica en què consisteix la presentació visual de les webs, la importància dels colors, la disposició i la tipografia.  El tercer tracta sobre la importància de conèixer a qui va dirigit el web per poder-lo adaptar a les necessitats dels usuaris i usuàries. I el quart  gira al voltant de l'impacte de l'ús dels mòbils i com el disseny ha de tenir en compte la mida de la pantalla i en quin context i com s'utilitzen els dispositius. Finalment es conclou que la rellevància i la generalització de les persones que aporten i comparteixen continguts fa que proliferin eines que faciliten la creació de webs.

L'explosió d'Internet en els darrers 20 anys ha menat al desenvolupament d'un dels nous mitjans creatius: el lloc web. Els dissenyadors han anant adaptant la web als desenvolupaments tecnològics HTML, CSS, Flash i JavaScript, i han pogut arribar a un equilibri entre la creativitat i la usabilitat. Ara, amb l'avenç de la telefonia mòbil, els principals llocs web han portat l'experiència d'usuari i el disseny responsiu al següent nivell, i d'aquesta manera continua la nostra evolució del món imprès al digital.

Relatcrossing, una iniciativa d'escriptura col·lectiva

Us presentem la darrera iniciativa de Vullescriure.cat, una pàgina creada per M.Teresa Saborit, que  periòdicament proposa diferents concursos de relats breus i altres activitats literàries a fi d'incentivar l'escriptura a través d'una comunitat. Es tracta del projecte Relatcrossing, que té com a objectiu la creació d'un relat col·lectiu entre totes i tots els qui hi vulguin participar. El text, que s'anirà penjant de mica en mica durant aquesta tardor fins a completar-ne la sèrie completa, s'acompanyarà d'il·lustracions de Yasmina Capó i Núria Milà. També tenen previst crear un mapa de les col·laboracions que penjaran a la web i d'aquesta manera es podrà seguir el recorregut d'escriptura del relat gairebé en temps real.  A finals d'any es publicarà en forma de llibre a través de Bubok amb tots els drets reservats, i a partir del 31 de gener del 2014 es penjarà a la web de Vull Escriure en format PDF, sota llicència de Creative Commons. Tothom qui ho desitgi podrà descarregar-se el llibre de forma gratuïta en format pdf o adquirir-ne exemplars en paper.

Es podrà participar des de l'1 de juliol fins a l'11 d'agost del 2012. Cada participant tindrà un màxim de 24 hores de temps per completar l'última frase d'un fragment amb un límit de 500 paraules i ho podrà fer com vulgui, en prosa, poesia o teatre.

Tal i com expliquen a la web, aquesta iniciativa s'inspira en el joc del cadàver exquisit que practicaven els surrealistes francesos a principis del segle passat: s'escriu un relat  (o una frase, o un dibuix) en un paper, i es plega de manera que que només l'última frase quedi al descobert i es passa a a un company o companya, perquè el continuï. Aquest joc literari es va inventar a Paris, a la casa on vivien els poetes Marcel Duhamel, Jacques Prévert i Yves Tanguy, i també hi van participar entre d'altres, Benjamin Peret, Pierre Reverdy, André Breton i Frida Kahlo. El nom que dóna nom al joc ve d'una de les primeres frases creades amb aquest mètode:  "Le cadavre - exquis - boira - le vin – nouveau" (El cadàver exquisit beurà el vi nou).

Es considera que la primera obra creada a partir d'aquesta tècnica és The Floating Admiral,  una novel·la de detectius publicada el 1931,  escrita per tretze autores i autors anglesos entre els quals Victor Lorenzo Whitechurch, Agatha Christie, Anthony Berkeley Cox, i Dorothy Leigh Sayers.

Portada de la primera edició de The Floating Admiral, 1931

També en llengua anglesa hem conegut una peculiar iniciativa de l'escriptora nord-americana Maya Stein difosa a través del Chicago Tribune (14/2/2012). Es tracta de la creació d'un llibre col·lectiu fet a partir de les frases que escriuen de manera espontània sobre una màquina d'escriure, els vianants que han volgut participar-hi en els punts on l'escriptora s'aturava al llarg dels 40 dies que ha durat la seva travessa en bicicleta, des d'Amherst, Massachusetts a Milwaukee, Wisconsin.

Pyjamarama, llibres de paper animats

Pyjamarama és una col·lecció de llibres en paper publicada per l'editorial francesa Le Rouergue. Els llibres de la col·lecció estan il·lustrats amb una antiga tècnica d'animació anomenada "ombro-cinéma" que consisteix en disposar una mena de graella plastificada amb bandes verticals sobre la pàgina, que quan es desplaça sobre les il·lustracions crea una il·lusió òptica de moviment. Aquesta tècnica es va crear a França a principis de segle XX i s'ha anat utilitzant en petites joguines durant els anys 30, 40 i 50, i també en llibres, com podem veure en aquests exemples recollits per la web Livres Animés.

La col·lecció, realitzada pel dissenyador gràfic  Michaël Leblond i l'il·lustrador Fréderique Bertrand, inclou dos títols, New York en pyjamarama i Lunaparc en pyjamarama, i un tercer que Le Rouergue publicarà la propera tardor.

En el vídeo promocional de New York en pyjamarama  que us mostrem a continuació, es pot verure com, amb un mecanisme ben senzill, les il·lustracions prenen vida i s'animen.

La il·lustració i l'edició digital, a debat

La taula rodona “Els reptes de la il·lustració en l'era digital" celebrada a Bilbao el passat dissabte 31 de març va tancar el programa “Els reptes de l’era digital”. Aquest programa ha consistit en un seguit d’activitats al llarg del darrer any a diferents ciutats de l’Estat espanyol amb l’objectiu de reflexionar sobre el nou mercat d’edició digital i en concret de com afectarà aquest canvi a autors i il·lustradors. La Federació d'Associacions d'Il·lustradors Professionals (FADIP) i l'Observatori de la Il·lustració Gràfica han estat els organitzadors d’aquestes trobades d’autors, editors i professionals del sector gràfic.

La varietat d’activitats i la participació de professionals de diversos sectors ha permès aprofundir en una diversitat de temes, així com veure com està evolucionant el mercat de l’edició digital al nostre entorn. Un altre dels objectius que s’ha volgut aconseguir ha estat la de conscienciar al col·lectiu de professionals sobre quins són els reptes que ja tenim a sobre la taula. Així, per exemple, a les xerrades de Santiago de Compostel·la, Madrid, Màlaga o Saragossa s’han centrat en la manera que aquests canvis poden afectar als drets d’autor i a la feina dels il·lustradors. A la trobada de Barcelona, es va donar una visió més general entorn a les iniciatives generades en el món del còmic digital. Finalment, a les trobades de València i Bilbao, en les quals he participat com ha coordinador, s’ha volgut donar una visió més pràctica mostrant projectes ja desenvolupats o en procés de creació. Comprovant així de primera mà els resultats d’un sector incipient: per una banda el de les editorials natives digitals i per l’altre les iniciatives que estan generant els mateixos autors.

A partir d’aquests casos concrets que s’han tractat en aquest programa, iniciaré una col·laboració a l’Observatori Beat amb un seguit d’articles. Val a dir que aquestes reflexions no pretenen ser unes conclusions al programa d’activitats organitzat per FADIP. Per a aquesta tasca ja disposem precisament de l’informe “Los retos de la era digital” i del “Nuevo libro blanco de la ilustración gráfica en España” aquest darrer a punt veure la llum.

Us avanço alguns dels temes que tractaré en els propers articles: casos d’èxit i models de negoci, iniciatives dels autors i l’autoedició, la política de preus en un mercat globalitzat, el repte dels projectes editorials digitals: conèixer el teu públic, i iniciatives en el camp del còmic.

Lluís M. Abián
il·lustrador i director d'ilubuc

Els reptes de la il·lustració en l'era digital, a Bilbao

La Federació d'Associacions d'Il·lustradors Professionals (FADIP) i l'Observatori de la Il·lustració Gràfica, amb la col·laboració de l'Associació Professional d’Il·lustradors d’Euskadi, han organitzat un jornada per tractar sobre «Els reptes de la il·lustració en l'era digital», que s'ha celebrat avui (31/3/2012) a Bilbao.

La sessió s'ha dividit en dues parts, una part més pràctica on s'han mostrat projectes digitals per a dispositius mòbils així com una breu introducció sobre formats, plataformes i tendències del mercat editorial digital. I una segona part formada per una taula rodona amb la participació de Fernando Tarancón (editor d'Astiberri), José Maria Martínez 'Hafo' (soci i responsable de desenvolupament de negoci de DADA Company), Iruri Knörr (director de màrqueting d'Ideateca), Mónica Coca i Michel Irigoyen (periodistes, creadors de l'aplicació "Urki, més enllà del bosc" de Pixelmoon), que ha estat moderada per Lluís M. Abian (il·lustrador i editor de ilubuc.com). Aquesta activitat s'emmarca en el programa «Els reptes de l'era digital», patrocinat pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.

Inkling desenvolupa una plataforma de creació i publicació de llibres digitals enriquits per als editors professionals

L’editor i distribuïdor de llibres de text Inkling acaba de presentar Habitat Inkling, una nova eina que ofereix un entorn d’edició escalable per a la creació de contingut interactiu.

Segons l’empresa, Habitat Inkling ofereix als editors professionals tot el que necessiten per a crear i publicar contingut multimèdia interactiu, tant per a iPad com per al Web, multiplataforma i escalable. Amb Habitat, els editors grans i petits podran desplegar el contingut basat en estàndards, que inclou visites guiades, objectes 3D, proves interactives i vídeo d'alta definició, a més de contingut de text ben format.

Desenvolupat en una plataforma lliure i basat en programari en el núvol, els llibres digitals poden ser editats immediatament al web amb html5 i a l’iPad, amb actualitzacions immediates a les dues plataformes alhora. Grups múltiples poden col·laborar en el contingut de forma simultània, de manera que un editor de producció a Nova York pot treballar en el mateix projecte talment com un dissenyador de l’Índia el pot veure simultàniament. Cada versió d’un producte es guarda, així que els canvis sempre es poden revertir.

El programa és gratuït, però perquè els editors puguin emprar el programa, cal que els llibres creats es posin a la botiga d'Inkling (en la seva aplicació per a l'iPad i a la seva pàgina web). Inkling pren una part dels ingressos provinents d'aquests llibres (al voltant del 30% del preu de venda). A diferència d'Autor iBooks d'Apple, els editors també poden vendre els llibres que creen a través d'altres canals (els seus propis llocs web o aplicacions individuals, per exemple) i Inkling no cobra cap percentatge de les vendes realitzades en aquests canals.

Habitat està disponible immediatament per a un "selecte grup d’editors" en un programa d’adopció primerenca, i estarà disponible per a tothom a finals d’aquest any.

Font: inkling News (14/2/2012) i paidContent.org (14/2/2012) 

Editorials anglosaxones creen altres línies de negoci al voltant dels seus autors i autores

Hem observat com algunes editorials anglosaxones estan creant noves línies de negoci i serveis al marge del core business, o sigui de la producció de llibres, però que estan centrades en els seus autors i autores. Així per exemple, Random House UK ha llançat (10/1/2012) el servei Random House Speakers amb associació amb The London Speaker Bureau, mitjançant el qual ofereix els seus autors i autores com a speakers per a fer conferències, participar en taules rodones, etc.  En aquests moments hi participen 13 autors i autores, entre els quals l'especialista en medi ambient i sostenibilitat Steve Benbow, el novel·lista Louis de Bernières, l'autor de llibres de viatge Tim Butcher, l'historiador de l'arquitectura Dan Cruickshank, l'experta en nutrició infantil Annabel Karmel o l'escriptora de bestsellers Donna Leon. Aquesta iniciativa segueix les passes d'una iniciativa similar anomenada Random House Speakers Bureau que funciona amb èxit des de fa temps als Estats Units. Val a dir que algunes agències literàries també han llançat serveis d'aquest tipus, com ara per exemple Conville & Walsh, que el juny de l'any passat creava un servei similar anomenat Hire Intelligence.

Una altra línia de negoci complementària és la creació de cursos. Un exemple en seria Faber Academy, creada per l'editorial Faber, que ofereix cursos diversos al voltant de l'escriptura i l'edició. 

No és cosa nova que els escriptors i escriptores professionals hagin trobat maneres complementàries de guanyar-se la vida,  al marge de les regalies que puguin obtenir de la venda dels seus llibres, i en major o menor grau i segons la seva popularitat, fan conferències, imparteixen cursos,  visiten escoles, participen en taules rodones i en tertúlies radiofòniques o a la televisió,  fan de membres de jurat de premis, i fins i tot no descarto que alguns siguin contractats per fer acte de presència en sopars i festes.

El que resulta novedós és que les editorials comencin a gestionar aquest potencial. 

TenPages i Unbound, dues editorials que apliquen el patrocini col·lectiu com a model de negoci

El patrocini o mecenatge col·lectiu  (en anglès crowd funding)  o micromecenatge és la captació de diners i recursos de particulars mitjançant petites donacions, habitualment a través d'internet, amb l'objectiu de donar suport a persones, moviments, campanyes electorals o solidàries, ajuda humanitària, projectes artístics i empresarials. Des de finals dels 90 es creen, sobretot als EUA, empreses nascudes per micropatrocini col·lectiu de caire molt divers. Aquest nou model de negoci s'ha anat expandint arreu, i a prop també trobem alguns exemples,  com ara el portal català Verkami,  llançat a finals de 2010, amb seu a Mataró, i Lanzanos, creat el 2010 a Madrid amb el suport del diari Público.

En el món editorial es comença a aplicar el patrocini col·lectiu, i continuació us presentem dos casos de l'àmbit europeu.

Valentine Van Der Lande,
fundadora i directora de TenPages

En primer lloc Ten Pages, empresa holandesa creada per l'emprenedora Valentine Van Der Lande, amb el portal  en funcionament des de principis de 2010. Es tracta probablement de la primera plataforma editorial professional basada en el mecenatge col·lectiu. Segons la seva web ja són 42 els autors que han aconseguir recaptar 10.000 euros per publicar i promocionar el seu llibres de manera professional. L'escriptor o escriptora aspirant penja un mínim de deu pàgines (d'aquí ve el nom de l'empresa) del manuscrit, conjuntament amb un resum de les idees principals de l'argument i el projecte, i el públic decideix quina publicació tirarà endavant invertint en els projectes preferits amb la compra d'"accions" per un valor mínim de 5 euros. Quan un manuscrit aconsegueix reunir 2.000 accions, TenPages el publica i el ven a través dels canals habituals.

D'aquesta manera les editores s'aseguren que els costos inicials queden coberts, i els guanys de les vendes es reparteixen entre la llibreria, l'editor i l'autor i els accionistes del llibre, tot i que no indiquen en quina proporció.

Un altre cas és l'empresa anglesa Unbound, presentada recentment a la revista The Bookseller (6/6/2011). Es tracta d'una iniciativa de John Mitchinson, ex director de màrqueting de la llibreria Waterstone's, conjuntament amb altres autors,  que compta amb el suport de l'editorial Faber & Faber. Un autor exposa la seva idea i si té prou suport dels lectors el llibre continua endavant i Unbound publica el llibre.

Enginyós és el reclam de la web on s'invita als particulars a participar en la creació d'un llibre:

Per primera vegada podràs tenir a les mans un llibre que sense tu no existiria.

Els inversors obtenen recompenses de diversos nivells, segons la seva implicació: per una donació de 10 lliures esterlines té dret a rebre el llibre en format electrònic, per 20 lliures figura el seu nom a la contracoberta i se li envia el llibre en tapa dura, per 50 lliures té dret a una dedicatòria personalitzada, tramesa del llibre en tapa dura i en format ebook; i per 250 lliures s'afegeixen a tot l'anterior dues invitacions per a un dinar amb l'autor i els fundadors d'Unbound. I tothom que fa donacions pot seguir el procés de creació de llibre a través d'una pàgina privada del seu autor o autora favorit.

L'equip d'Unbound estarà format per editors i dissenyadors freelance, i l'editorial repartirà amb l'autor el 50% del benefici net que generin les vendes del seu llibre.

Tot descobrint Bob Staake

Us presentem dos vídeos realitzats per Bob Staake, il·lustrador, dissenyador gràfic i autor de llibres infantils, que dibuixa directament en digital sobre Mac OS mitjançant el programa Adobe Photoshop 3.0. Bob Staake, va nèixer a Los Angeles, Califòrnia, i actualment viu i treballa a Chatham, Massachusetts; ha treballat per a nombroses revistes i diaris (en destaquen les seves portades per a la revista literària The New Yorker) i ha il·lustrat i creat més de 50 llibres infantils.

El primer vídeo mostra amb un exemple el procés de realització dels dibuixos, pas a pas.



Aquest altre vídeo titulat "The End", és un curt animat de caire humorístic, adreçat als infants.

Cuentis, un servei editorial per publicar contes il·lustrats personalitzats

S'ha posat en marxa Cuentis, una proposta editorial que permet, mitjançant una aplicació web, que l'usuari participi en el procés d'escriptura del llibre i crear un llibre personalitzat. Es tracta d'una iniciativa creada pels desenvolupadors tecnològics de Le Coatí i l'editorial Alababalà - amb seu a Moià, Catalunya-  que agrupa diversos il·lustradors i autors. Des de la web anuncien que busquen narradors i dibuixants que vulguin aportar els seus treballs al catàleg. Els llibres que ofereix el catàleg de Cuentis són històries il.lustrades, algunes adreçades als adults i d'altres als infants, amb un text - la majoria en català o en castellà - que ofereix un alt grau de personalització, i il·lustracions molt cuidades.

La web presenta un editor en línia perquè l'usuari pugui modificar el text i pugui veure el resultat d'aquestes modificacions en temps real, convertint-se així en coautor de l'obra (el seu nom apareixerà en els crèdits de la portada). El servei  disposa d'una aplicació de xat mitjançant la qual l'usuari pot rebre ajuda o explicacions addicionals, i en temps real, de l'equip de Cuentis. El procés acaba amb l'enviament de l'exemplar del conte personalitzat, imprès i enquadernat en tapa dura, d'entre 28 a 32 pàgines, a un preu que volta els 30€ (amb les despeses de transport incloses). 

Es tracta d'una iniciativa innovadora, ja que utilitza les noves tecnologies i també noves fórmules de col·laboració interdisciplinària, per publicar llibres de paper, concebuts com a objectes de regal originals i únics.

Dead Drops, del núvol al ciment

Us presentem Dead Drops, una proposta artística i tecnològica de l'artista alemany Aram Bartholl, que té com a objectiu compartir arxius digitals de manera anònima, P2P, però sense connexió a internet. La proposta es realitza mitjançant llapisos de memòria USB encastats en punts accessibles de l'espai públic de les ciutats, bàsicament murs. L'usuari només ha d'endollar el seu portàtil a l'USB de la paret i descarregar-se els arxius (cançons, vídeos, imatges, webs, documents, tot allò que la gent vulgui compartir).

Aquest projecte, obert a tothom, es va presentar el proppassat mes d'octubre a Nova York, i d'aleshores ençà ja té prop de 300 llapis de memòria escampats arreu del món, entre les quals un a Barcelona (davant del teatre l'Auditori, al carrer Padilla amb la Meridiana). En aquest vídeo a continuació s'explica com i on instal·lar els USB.





Dead Drops és un terme que prové de l'espionatge, i es refereix a les "bústies mortes", l'espai que utilitzen els espies per intercanviar missatges o objectes secrets, sense haver-se de trobar físicament, en contraposició als Live Drops, quan els agents es troben per intercanviar informació.

En el manifest de Bartholl podem llegir

En una època de núvols en creixement i dispositius sofisticats sense accés a arxius locals, necessitem repensar la llibertat i la distribució de les dades.

Tots els projectes d'aquest artista volen reflectir l'impacte de les tecnologies digitals en la nostra vida diària i ho fa traslladant objectes que provenen del ciberespai al món real. D'aquesta manera pretén qüestionar el poder de les noves estructures sobre la informació i la llibertat.

L'artista David Hockney exposa a París obres digitals sobre iPhone i iPad

Us informem que la Fundació Pierre Bergé – Yves Saint Laurent ha organitzat una exposició titulada "Fleurs Fraiches" que reuneix més de 200 dibuixos de l'artista anglès David Hockney fets sobre iPhone i iPad. La major part de les obres mostren flors tallades sobre dotzenes d'iPads i iPhones, que l'artista va modificant de manera regular durant el període que dura l'exposició. Aquesta exposició, que fou inaugurada el 20 d'octubre es pot visitar fins el 30 de gener.

Ja fa més de 20 anys que Hockney començà a experimentar amb l'art digital, però segons comenta trobava el procés de creació lent i frustrant. El 2008 començà a treballar amb l'iPhone i d'aleshores ençà ha utilitzat l'aplicació Brushes li ha permès explorar les possibilitats tècniques i artístiques del nou mitjà, i també noves maneres de lliurar les obres. Segons les seves paraules

Dibuixo flors cada dia sobre el meu iPhone i les envio als meus amics, perquè tinguin flors fresques cada matí. I les meves flors duren. No només les puc dibuixar com si ho fes sobre un llibre de notes, sinó que les puc enviar a 15 o 20 persones que les poden rebre el mateix matí quan es lleven.

És un autèntic privilegi fer aquestes obres d'art a partir d'eines digitals, que significa que no t'has de preocupar de l'aigua, les pintures, i la tasca de netejar les coses.

La Comissió Europea crea un portal de cooperació amb els EUA contra la pirateria de productes tecnològics

La Comissió Europea (CE) ha llançat un lloc web anomenat Transatlantic IPR Portal (Portal Transatlantic dels Drets de Propietat Intel·lectual), que té com objectiu ajudar les petites i mitjanes empreses dedicades al desenvolupament de programari i maquinari, a protegir la propietat intel·lectual dels seus productes per fer front a la pirateria. Els empresaris podran obtenir consell sobre els drets de propietat intel·lectual i una guia de com protegir les seves marques i patents, abans d'entrar en mercats estrangers.

La revista Publishers Weekly crea una secció per a llibres autopublicats

La revista nord-americana Publishers Weekly ha creat (20/12/2010) una secció trimestral especial dedicada a ressenyar les novetats autoeditades. Creada el 1872, Publishers Weekly (PW), és una revista setmanal de notícies editorials, adreçada als editors, llibreters, bibliotecaris i agents literaris. Amb un tiratge de 20.000 exemplars, i 51 números a l'any, és un punt de referència de la indústria editorial nord-americana.