Els llibres digitals, que cada cop arriben amb més força al nostre país, i que també s’han promogut a l’ensenyament amb projectes com l’
1x1, signifiquen una promesa per a les persones que tenen dificultats de lectura de la lletra impresa.
El llibre imprès pot presentar barreres a diverses persones, bé perquè tenen dificultats sostenint el llibre físic o per passar pàgines, bé perquè són persones cegues o amb baixa visió (entre elles un gran nombre de persones grans) que no poden percebre les lletres de forma clara, o bé perquè un trastorn d’aprenentatge com dislèxia o TDAH els dificulta una lectura concentrada. El llibre digital, mitjançant l’ordinador o l’aparell lector es pot adaptar més fàcilment a les necessitats i preferències del lector i oferir controls accionables amb diferents polsadors fets a mida, amb canvis de tipografia i colors, o fins i tot presentant la informació en Braille o veu sintetitzada. Altres adaptacions, relacionades amb el contingut, com la simplificació del text amb pautes de lectura fàcil o llenguatge planer són més difícils d’automatitzar i no estan tan relacionades amb el fet que el llibre sigui imprès o digital. En alguns casos, però, l’entorn digital pot facilitar l’accés a diccionaris en línia o a eines de suport per a citacions o bibliografia.
Així, alguns països han establert iniciatives importants per a garantir, especialment a l’ensenyament, la provisió de llibres digitals. Ara bé, malauradament, no tots els formats digitals ni tots el programes o maquinari lector garanteix una adaptació prou satisfactòria, especialment quan s’hi barregen elements de gestió de drets digitals que n’impedeixen la transformació o incompatibilitats amb les ajudes tècniques. Per això en molts països s’ha adoptat com a base de les polítiques d’inclusió el format DAISY.
El format DAISY va néixer com a alternativa als llibres àudio per a cecs dins l’àmbit de la biblioteca nacional TPB (Talking Books and BRAILLE) a Suècia, l’any 1994; va despertar molt interès per altres col·lectius i va ser gestionat per un consorci internacional l’any 1996, i actualment (2012) ha passat a formar part integral del nou estàndard EPUB3. EPUB3 o DAISY és un format que preveu una estructura navegable del llibre que permet avançar fàcilment per les pàgines o les seccions, que combina text i veu de forma sincronitzada, i que està pensat per ressaltar la frase o paraula llegida i així facilitar la concentració. A més, DAISY promou la inclusió d’imatges amb una descripció alternativa, permet les fórmules matemàtiques escrites en MathML i facilita la inclusió de material multimèdia amb subtítols i audiodescripció.
En aquest primer article sobre llibres accessibles, introduirem la política que segueixen els Estats Units per garantir que els estudiants de primària i secundària poden accedir als seus llibres de text, com a mostra dels diferents aspectes a tenir en compte en una política d’accessibilitat i de la importància d’una bona planificació per rendibilitzar els esforços de tots els agents implicats, i sobretot un resultat satisfactori per als estudiants amb necessitats especials.
L’any 2004 als Estats Units es va aprovar la llei federal Individuals with Disabilities Education Improvement Act (IDEA), de 3 de desembre, que va crear el marc legal per bastir una infraestructura de suport a l’edició de material alternatiu. IDEA a més és una de les primeres legislacions de discriminació positiva amb una visió actual i força àmplia dels col·lectius beneficiaris.
IDEA estableix com a format accessible una versió simplificada de DAISY, el National
Instructional Materials Accessibility Standard (NIMAS).
El primer puntal d’IDEA és l’obligació dels editors de llibres de text d’educació obligatòria de proveir una versió dels seus textos en NIMAS sota petició. De fet, el que proveeixen els editors és la part textual de NiMAS per tal que després se’n puguin fer versions en àudio, braille o altres.
El segon puntal és la creació del NiMAC, un organisme que processa els llibres rebuts per crear-ne versions adaptades i funciona com a repositori dels llibres entregats pels editors, i de les versions ja adaptades. En alguns casos l’adaptació corre a càrrec del centre d’ensenyament, qui, posteriorment, envia el resultat a NiMAC.
IDEA també estableix quins organismes certifiquen l’elegibilitat dels estudiants de gaudir de les versions adaptades dels llibres. L’estudiant pagarà el llibre a preu de mercat (al preu de la versió impresa), i es comprometrà a no fer difusió de la versió digital rebuda.
I finalment també estableix com els centres d’ensenyament o l’estat (SEAs and LEAs) gestionen les peticions de llibres a les editorials i/o a NiMAC. Idealment aquestes peticions s’han de fer en el moment de decisió/adquisició dels llibres de text, però sovint es fan en el moment d’identificar la necessitat i de forma un tant precipitada.
La realitat és que sovint, tot i aquesta infraestructura, no es disposen dels fitxers dels llibres necessaris i cal un treball humà important que retarda els lliuraments. Actualment s’està treballant en establir indicadors de qualitat, fer-ne un seguiment i prendre accions correctores.
Com a conclusió, podem dir que el llibre digital permet superar moltes barreres, però que per fer-ho cal posar en joc molts requeriments tècnics, organitzatius, econòmics, i implicar a tots els agents relacionats amb la lectura. Al nostre país l’adopció de processos d’edició per a l’entorn digital és lenta i hi ha encara un desconeixement molt gran de les necessitats especials d’alguns usuaris.
Article de Mireia Ribera
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
ribera@ub.edu
