La literatura en línia esdevé un gran negoci editorial a la Xina

 Han Han el popular autor, blocaire i pilot de cotxes xinès, publicà  a finals de 2009 la novel·la bestseller Ta De Guo (El seu país) a través del portal Qidian.com (del grup Shanda Literature) de forma serialitzada. 

La gran sensació en la publicació de continguts de ficció a la Xina en els darrers anys ha estat l'eclosió de la "ficció web", és a dir, la narrativa de ficció escrita expressament per a ser publicada en línia. Es tracta d'un tipus de literatura que consumeixen prop de 195 milions de persones a la Xina, en una modalitat que ens és totalment desconeguda a Occident. Aquests llocs són increïblement populars i atrauen més del 40% del total de persones que utilitzen internet. Un dels exemples més destacats és l'editorial xinesa Shanda Literature, que forma part de la productora de vídeojocs Shanda Interactive Entertainment Limited. L'empresa té sis portals diferents d'autopublicació que publiquen i hostatgen milers d'històries de tot tipus de gènere, com ara novel·les realistes, romàntiques, ciència ficció i fantasia, que es publiquen de manera serialitzada. Quan un autor o una autora assoleix un cert grau de popularitat, l'inviten a ser un autor VIP i els seus escrits són traslladats a una secció diferent de la web, on els lectors poden llegir alguns capítols de manera gratuïta, però han de pagar si volen continuar llegint els següents capítols. Es tracta, per tant, d'una aproximació al model "freemium". Les quantitats a pagar són molt petites, uns 2 o 3 iuans (que al canvi són entre 20 i 35 cèntims d'euro) per poder llegir 100.000 paraules, però amb milions de lectors i lectores pot arribar a ser una empresa força lucrativa per als autors.

Per l'editorial les publicacions representen no només el guany generats pels micropagaments, sinó que serveixen de plataforma per descobrir històries que podran ser adaptades per a la televisió  o els vídeojocs. Shanda, a més a més ha llançat el seu propi lector de llibres electrònics, el Bambook (presentat a la Fira de Frankfurt 2010), que incorpora connexió a internet wi-fi i 3G, sistema operatiu Android i ofereix accés directe a la llibreria digital.  

Shanda estima que el 45% dels seus 70 milions de visitants únics estan disposats a pagar per llegir ficció original i que la tendència creixerà amb la progressiva adopció del model de la web mòbil a la Xina.

Font: Future Book (25/10/2011)
 

La Comissió Europea crea un portal de cooperació amb els EUA contra la pirateria de productes tecnològics

La Comissió Europea (CE) ha llançat un lloc web anomenat Transatlantic IPR Portal (Portal Transatlantic dels Drets de Propietat Intel·lectual), que té com objectiu ajudar les petites i mitjanes empreses dedicades al desenvolupament de programari i maquinari, a protegir la propietat intel·lectual dels seus productes per fer front a la pirateria. Els empresaris podran obtenir consell sobre els drets de propietat intel·lectual i una guia de com protegir les seves marques i patents, abans d'entrar en mercats estrangers.

E-Ink desenvolupa una nova gamma de pantalles de tinta electrònica en color

Tal i com ja va anunciar en primícia The New York Times (7/11/2010) l'empresa xinesa Hanvon ha presentat (10/11/2010) un nou llibre electrònic amb pantalla E-Ink de tinta electrònica amb color. La presentació ha tingut lloc en el marc de la fira internacional de pantalles planes FPD que s'està celebrant a Tokyo. Segons el comunicat de premsa el dispositiu es comercialitzarà només a la Xina a partir de març de 2011 al preu de 440$. Es de mida DIN-A4, i tindrà connectivitat Wi-Fi i 3G.

La pantalla utilitza la tecnologia més novedosa de tinta electrònica en color de l'empresa E-Ink, anomenada Triton. Recordem que E-Ink fabrica el 90% de les pantalles en tinta electrònica en blanc i negre que es comercialitzen en l'actualitat a través dels llibres electrònics com ara Kindle, Sony, Nook, etc. Tal i com explica en el vídeo que mostrem més avall, la base d'aquesta tecnologia és la mateixa de les tradicionals pantalles E-Ink basada en microcàpsules negres i blanques, sobre les quals es superposa un filtre de color que genera un ampli ventall de colors.


E Ink Triton Imaging Film from E Ink Corporation on Vimeo.

No sembla que doni una resolució de colors tan nítida com les pantalles LCD, però es tracta de la primera onada de llibres electrònics amb aquesta tecnologia en color i caldrà veure fins on arribarà. Un dels problemes que presentaven els prototips anteriors de pantalles E-Ink en color era la lentitud en el refrescament de pantalla, i de fet de moment no sabem en quina mesura s'haurà resolt aquest problema.

A part de la qualitat i nitidesa del color i el temps de refrescament de la pantalla, el handicap més important de la tecnologia de tinta electrònica E-Ink és que no suporta vídeos. En aquests moments altres empreses estan desenvolupant altres tipus tecnologies de tinta electrònica o similars amb l'objectiu de fabricar dispositius dedicats a la lectura, és a dir, amb pantalles no retroiluminades (a diferència de les tablets i netbooks que funcionen amb pantalles LCD, no especialment adients per a la lectura continuada perquè brillen i cansen més la vista).

En aquest sentit cal esmentar l'empresa Bridgestone tot just ha anunciat (9/11/2010) la seva associació amb l'empresa xinesa Delta per desenvolupar i comercialitzar tecnologies de paper electrònic amb tecnologia Quick Response Liquid Powder Display (QR-LPD), tecnologia que vàrem comentar en aquest post de BEAT.

Prototip de pantalla Bridgestone, de 13 polzades

I també l'empresa Qualcomm que està desenvolupant pantalles en color amb tecnologia IMOD (Inferometric Modulation) que poden reproduir vídeos, tal i com us vàrem anunciar en aquest post de BEAT.

Insdream llança un nou llibre electrònic amb pantalla LCD

L'empresa Insdream - que pertany a Sanxo Technology, empresa situada a la ciutat xinesa de Shenzhen - ha llançat un nou model de llibre electrònic anomenat SX601. Es tracta d'un dispositiu que incorpora una pantalla LCD monocroma que no fa reflexos paràsits, i per tant podria competir amb la tecnologia de tinta electrònica. És el primer model que fabrica Insdream amb pantalla LCD, ja que els models anteriors són de tinta electrònica. Les característiques tècniques bàsiques són les següents: pantalla de 6 polzades, gamma de 16 grisos, inclou entrada d'auriculars, targeta de memòria (fins a 4GB) i suporta els formats MP3, JPG, BMP i PNG, i TXT, HTML, PDF i EPUB entre d'altres. També inclou un botó que permet orientar la lectura de la pantalla en posició horitzontal o vertical.

Segons el fabricant els punts forts d'aquest dispositiu són l'eficiència energètica i un refrescament més ràpid de pantalla, característiques que compensen un menor contrast de les imatges amb relació al que ofereixen les pantalles de tinta electrònica. Tanmateix, pot semblar dubtós que aquestes qualitats puguin compensar el fet que les imatges no siguin prou nítides, però també és cert que el refrescament és una assignatura pendent que els llibres electrònics han de superar per a sobreviure.

Penguin distribuirà llibres digitals en anglès a la Xina

Portada del 23 d'abril de 2009 del diari digital xinès Zhejiang Daily,
que utilitza la tecnologia d'Apabi.

L'editorial Penguin ha anunciat (21/4/2009) la signatura d'un acord amb l'empresa Founder Apabi Group , de Pequín, per distribuir les versions digitals dels seus títols a la Xina. En virtut d'aquest acord i a partir del proper mes de maig, els catàlegs de llibres digitals de Penquin UK - en format ePub - i Dorling Kindersley -en format Adobe- , estaran disponibles per als usuaris xinesos en format CEB (Chinese E-document Basic), que és el format propietari d'Apabi. L'oferta inclourà uns 2.000 títols, d'una àmplia gama de temes i gèneres, com ara llibres de ficció, no ficció, clàssics, llibres infantils, llibres de viatge i estil de vida.

Penguin afirma que, amb aquest acord, esdevé la primera editorial internacional que comercialitza llibres digitals en anglès en el mercat xinès. L'editorial considera que tant el mercat xinès com el mercat de continguts digitals representaran àrees de gran oportunitat i de creixement en el futur, i que amb Apabi han trobat el soci adient per a desenvolupar la seva oferta digital.

Beijing Founder Apabi Technology Ltd., creada el 2006, és la plataforma tecnològica líder a la Xina pel que fa als serveis de publicacions digitals, i en aquests moments dóna servei al 90% de les empreses editorials de productes digitals (llibres, diaris i revistes), amb una distribució anual de més de 80.000 nous títols per any. A través de la divisió Idoican, l'empresa ofereix múltiples serveis als usuaris, com ara l'accés a notícies en línia de manera gratuïta, distribució de llibres digitals, serveis d'impressió a demanda i autopublicació, i subscripcions a diaris i revistes digitals.

La Biblioteca Digital Universal posa a l'abast 1,5 milions de llibres digitalitzats

La Universitat Carnegie Mellon (Estats Units d'Amèrica) ha anunciat (27/11/2007) que s'ha completat la digitalització de 1,5 milions de llibres en 20 idiomes i que ja estan disponibles en línia a la Biblioteca Digital Universal. La Biblioteca Digital Universal va néixer el 2002 a partir del projecte de digitalització Million Book Project, liderat per aquesta universitat en associació amb la Universitat de Zhejiang (Xina), la Biblioteca Alexandrina (Egipte) i l'Institut de Ciències de l'Índia. En una segona fase l'objectiu és digitalitzar 10 milions de llibres en el transcurs dels propers 10 anys. El web de la Biblioteca Digital Universal només està disponible en anglès, i l'usuari pot fer cerques per títol, autor, tema, any de publicació o idioma. El xinès és, de lluny, l'idioma que més libres aporta a aquesta biblioteca, amb gairebé un milió de títols procedents de 6 universitats xineses.

Agraïm a Josep Ferran Vives, responsable de desenvolupament del sistema bibliotecari de Catalunya, que ens hagi facilitat aquesta informació.

Altres biblioteques digitals d'abast universal són la Biblioteca Digital de Google (tema desenvolupat abastament en el post de Beat i referenciat en aquest altre), Internet Archive (informació complementària en aquest post i en aquest), la biblioteca digital de Microsoft amb Live Search (referenciada aquí), el Projecte Gutenberg, l'Open Library (explicada aquí) i la Biblioteca Digital Mundial (us remetem a aquest post recent).

Google inverteix en la Xina

Google anuncià el passat 20 d'agost que ha adquirit una participació en el lloc web xinès Tianya.com. L'empresa nord-americana espera ampliar la influència del seu cercador amb aquesta mesura, retallant la distància amb Baidu. Baidu és el cercador més emprat entre els xinesos, amb el 58% de quota de mercat seguit per Google Xina, amb el 23% i Yahoo Xina, amb el 12,5%. La Xina assolí els 162 milions d'internautes el passat juliol amb la qual cosa la penetració d'internet arriba al 12,3% de la població del país, i es consolida com la segona major comunitat d'internautes del món, rere els Estats Units.

Google, que per primera vegada s'introdueix en el servei de les "comunitats en xarxa" de la Xina, aportarà tecnologia de cerca mentre que la firma xinesa operarà el nou servei, anomenat Tianya Wenda, que se sumarà al recent Tianya Laiba, ambdós similars al "sistema de tauló d'anuncis" de Baidu.

Font: Shangai Daily (21/08/2007)

Internet dóna vida a la novel·la xinesa

Zhang Muye és l'autor de la novel·la de terror El fantasma apaga la llum , de gran èxit a la Xina, amb més de 6 milions de lectures per internet i amb 600.000 exemplars impresos venuts. Però el cas de Zhang no és únic: escriure i llegir novel·les per internet ha esdevingut el hobby de més de 10 milions de joves xinesos.
El mot "novel·la" és el més cercat pel cercador Baidu i existeixen milers de llocs webs de literatura xinesa, a través de les quals més de 100.000 escriptors amateurs publiquen a terminis els seus relats romàntics i de fantasia. La major part dels continguts són gratuïts, però per poder llegir les novel·les més populars els lectors paguen un tant. Quan les novel·les per internet arriben a l'èxit s'imprimeixen i s'en fan adaptacions audiovisuals per al cinema, la televisió i els videojocs.

Un dels llocs web més populars de literatura és L'espasa màgica, que ja ha venut més d'un milió d'exemplars de la col·lecció de fantasia Matant els Immortals. Segons el seu director Kong Yi, l'objectiu de l'empresa és arribar a ser una corporació d'entreteniment que inclogui una editorial, una productora de pel·lícules i una de videojocs, amb les novel·les per internet com a nucli.

Font: Wired (17/08/2007)

Wikipedia denuncia que Baidu no respecta els drets de propietat intel·lectual

Segons declaracions de la vicepresidenta de la Fundació Wikimedia durant la darrera Conferència Wikimania (Taipei, 3-5 d'agost 2007) Baidu.com Inc. és l'empresa que més vulnera els drets de propietat intel·lectual de la Wikipedia. Baidu Baike és el cercador d'internet més important a la Xina.
La Fundació no preveu emprendre accions legals, però demanen públicament que es respecti el seu copyright. Hoodong.com, competidor de Baidu, està desenvolupant la seva pròpia enciclopèdia en línia de manera col·laborativa i també demana que Baidu compleixi aquests requeriments.

Totes les entrades publicades a la Wikipedia estan sota llicència lliure GNU, que permet a altres organitzacions utilitzar de manera molt àmplia i amb poques estipulacions el contingut de la WP. En la majoria de casos es tracta simplement d'esmentar que el material prové de la Wikipedia.
La censura xinesa ha prohibit la versió anglesa i xinesa de la Wikipedia i competir amb Baidu es fa molt difícil. Recentment han creat una secció xinesa per seguir de prop Baidu Baike i identificar tots els documents que infrigeixen el seu copyright. Donat que la fundació no ostenta drets sobre els articles, sinó que aquests són propietat dels editors i dels autors, poca cosa pot fer. De moment es limita a demanar a Baidu que respecti el copyright i entretant cerquen la manera de resoldre el conflicte pacíficament.


font: Washington Post (06/08/2007)