El govern de l'Índia compra 250.000 ordinadors portàtils a One Laptop Per Child

El govern de l'Índia ha signat un acord amb l'organització One Laptop Per Child (OLPC) per comprar 250.000 ordinadors portàtils XO destinats a estudiants de tot el país, repartits en 1.500 escoles. Després de l'èxit de la prova pilot portada a terme en una escola del poble de Khairat-Dhangarwada (estat de Maharashtra), el govern indi ha pres aquesta decisió inesperada, ja que en el passat havia expressat reticències vers projecte adduint les implicacions negatives que podien als estudiants l'ús continuat d'ordinadors, alhora que iniciava plans per fabricar un ordinador amb tecnologia pròpia a un cost de producció de 10$, plans que mai es van materialitzar.

OLPC és una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu construir ordinadors a baix preu, per vendre'ls a països en vies de desenvolupament amb finalitat educativa. El projecte, que s'inicià el 2005, ha passat per moments difícils, però continua en marxa i en aquest moments estan treballant en la creació del OX-2, una nova versió del portàtil amb dues pantalles tàctils, de la qual en vàrem parlar en aquest post de Beat.

Font: Ars Technica (27/4/2009)

La Biblioteca Digital Universal posa a l'abast 1,5 milions de llibres digitalitzats

La Universitat Carnegie Mellon (Estats Units d'Amèrica) ha anunciat (27/11/2007) que s'ha completat la digitalització de 1,5 milions de llibres en 20 idiomes i que ja estan disponibles en línia a la Biblioteca Digital Universal. La Biblioteca Digital Universal va néixer el 2002 a partir del projecte de digitalització Million Book Project, liderat per aquesta universitat en associació amb la Universitat de Zhejiang (Xina), la Biblioteca Alexandrina (Egipte) i l'Institut de Ciències de l'Índia. En una segona fase l'objectiu és digitalitzar 10 milions de llibres en el transcurs dels propers 10 anys. El web de la Biblioteca Digital Universal només està disponible en anglès, i l'usuari pot fer cerques per títol, autor, tema, any de publicació o idioma. El xinès és, de lluny, l'idioma que més libres aporta a aquesta biblioteca, amb gairebé un milió de títols procedents de 6 universitats xineses.

Agraïm a Josep Ferran Vives, responsable de desenvolupament del sistema bibliotecari de Catalunya, que ens hagi facilitat aquesta informació.

Altres biblioteques digitals d'abast universal són la Biblioteca Digital de Google (tema desenvolupat abastament en el post de Beat i referenciat en aquest altre), Internet Archive (informació complementària en aquest post i en aquest), la biblioteca digital de Microsoft amb Live Search (referenciada aquí), el Projecte Gutenberg, l'Open Library (explicada aquí) i la Biblioteca Digital Mundial (us remetem a aquest post recent).

Nou servei de Yahoo! per enviar missatges des de l'ordinador al mòbil

Yahoo! ha posat en marxa un nou servei gratuït que permet als usuaris enviar missatges de text d'ordinadors a mòbils. De moment, aquest servei només funciona als Estats Units, Canadà, Índia i Portugal. Segons els analistes de Wall Street els tres pilars del comerç electrònic són el correu electrònic, els cercadors d'internet i els vídeos per internet, i per aquest motiu la competència entre les quatre grans empreses de serveis de correu-e, Yahoo!, Google, Microsoft i AOL per obtenir el mercat publicitari dels correus electrònics, serà intensa. El servei de Yahoo! inclou una eina de missatges instantanis que permet contactar amb usuaris de Microsoft. La combinació entre els sistemes de missatges instantanis de Yahoo! i Microsoft podria crear una plataforma de 350 milions d'usuaris.

Font: The Times (01/09/2007)

Un diari urdu escrit a mà afronta el futur digital

Muslam és un diari musulmà escrit en llengua urdu, que es publica diariament a Chennai i Triplicane (sud de l'Índia) des de 1927. Es centra en temes locals, poesia urdu i missatges religiosos d'armonia amb Déu i la comunitat. Es tracta del darrer diari escrit a mà a tot món. L'equip el formen 6 persones: 4 katifs (calígrafs), dos homes i dues dones, , un redactor en cap, que és hindu, i el propietari. Els katibs són responsables d'una pàgina cadascun. Hi dediquen 3 hores cada dia per escriure cada pàgina, i si s'equivoquen l'han de tornar a escriure de nou. Cobren 1,50 dòlars per pàgina. Un cop les proves són definitives la rotativa offset fa un tiratge de 20.000 exemplars.
La modesta oficina del diari és un centre de reunió de la comunitat musulmana del sud de l'Índia, i s'hi reuneixen poetes, membres de l'aristocràcia i líders religiosos, que es dediquen a prendre el té i a recitar poemes. L'urdu, similar a l'hindi parlat, és una barreja entre àrab, persa i altres llengües índies locals, va néixer als camps militars musulmans de Delhi i va ser la llengua de poetes i artistes i també de la cort. Amb els colonitzadors britànics es va imposar l'anglès i l'urdu va desaparèixer de la cort. A partir de 1997 es va crear una font d'ordinador urdu, i molta gent l'està aprenent a llegir i a escriure, per hobby. El futur del diari és incert, ja que la caligrafia urdu és una tradició que està desapareixent i el fill del director, que té un negoci de postals, no té cap interès en la caligrafia. El director està preocupat pel que pot suposar la revolució digital per al futur del seu diari un cop hagi desparegut el darrer katib.

Font: Wired (06/07/2007)