Bloomsbury publicarà versions digitals de llibres descatalogats

L'editorial britànica Bloomsbury s'ha unit a l'agència literària Rights House per a publicar conjuntament versions digitals de títols esgotats i d'autors traspassats. Dit d'una altra manera, la nova editorial, que adopta el nom de Bloomsbury Reader, només publicarà llibres els drets dels quals hagin tornat a l'autor o als seus hereus. Bloomsbury Reader engegarà el proper setembre amb mig miler de títols que estaran disponibles arreu del món a través de plataformes com ara Amazon.

Els lectors podran descarregar aquests títols com a llibres electrònics o bé encarregar-ne un exemplar imprès, que se'ls enviarà per correu.

Els socis fundadors de Bloomsbury Reader obren la porta a altres agències literàries o altres agents de qualsevol dimensió per a participar d'aquest negoci en creixement.

Font: Bloomsbury (26/5/2011)

Kobo llança el lector de llibres electrònics Kobo Touch, amb pantalla tàctil

Kobo ha anunciat (23/5/2011) el llançament de Kobo Touch, una nova versió  de lector de llibres electrònic Kobo. El model,  que  incorpora una pantalla Pearl de tinta electrònica fabricada per E-Ink (com Kindle 3 i Nook Touch),  de 6 polzades, amb una escala monocroma de 16 grisos,  i interfície tàctil resistiva - a l'igual que  els darrers models de Sony Reader, que permet passar pàgines amb un toc sobre la pantalla.  Suporta format ePub i PDF i incorpora un botó a la part inferior, que serveix par anar a la pàgina d'inici. El dispositiu, que pesa 200 grams,  està equipat amb connexió Wi-Fi, que permet l'accés directe a la llibreria de llibres electrònics de Kobo, que disposa d'un catàleg de més de 2,5 milions de llibres, diaris i revistes.

Kobo Touch incorpora la funcionalitat Reading Life, que permet monitoritzar de manera estadística les pròpies lectures: el temps esmerçat en la lectura pr sessió, per llibre, total, el nombre de pàgines llegides, el percentatge llegit de la biblioteca, així com la sincronització de les lectures els diferents aparells de l'usuari (amb sistema operatiu Android, iPhone, iPad i iPod Touch). El lector incorpora un teclat virtual, i el programari permet prendre notes, marcar i ressaltar textos, i fer zoom sobre documents PDF. Disposa d'1 Gb de memòria, extensible amb targeta MicroSD fins a 32 Gb.  El menú està disponible en diverses llengües (anglès, francès, alemany, castellà i italià), i a partir del mes de juny es comercialitzarà al Canadà i als EUA, al preu de 129$.

Barnes & Noble llança una nova versió del lector Nook, amb pantalla tàctil

Barnes & Noble ha llançat la nova versió de lector de llibres electrònics Nook Touch, que incorpora la nova pantalla Pearl de l'empresa E-Ink, tàctil, de 6 polzades. En aquest model desapareix la petita pantalla inferior a LCD del seu predecessor Nook Color. El dispositiu, que pesa només 210 grams, opera amb sistema Android 2.1, i és compatible amb els formats ePub i PDF. Incorpora funcionalitats per prendre notes, compartir lectures a partir de la xarxa social Nook Friends i préstec de llibres. Mitjançant connectivitat wi-fi (però no 3G), permet als usuaris nord-americans l'accés directe a la llibreria de Barnes & Noble. Pot arribar a emmagatzemar prop de 1.000 llibres amb una memòria de 2GB, que es pot ampliar fins als 32 GB mitjançant targetes microSD. Nook Touch es ven al preu de 139$ i, de moment, només es comercialitza als EUA.

Google atura el projecte News Archive de digitalització de diaris

Portada del diari L'Abeille Canadienne, Québec, del 7 de desembre de 1833

Google ha enviat (19/5/2011) un correu electrònic al diaris nord-americans amb els quals s'havia associat - entre els quals el Boston Phoenix - informant que aturen el projecte News Archive, i que a partir d'ara ja no acceptaran microfilms ni altres documents provinents d'hemeroteques de diaris per a ser escannejar i indexats.

El projecte News Archive va néixer amb l'objectiu de crear un servei de cerca de notícies històriques digitalitzades i indexades publicades als diaris, de manera similar al projecte de digitalització de llibres Google Books. S'iniciava el 2006 amb la digitalització del New York Times i del Washington Post, i dos anys més tard es va expandir i incorporava importants millores com ara la cerca als textos originals digitalitzats a partir del seu format original i una línia del temps que mostra tota la informació rellevant sobre un tema publicada al llarg del temps. Els usuaris podran continuar consultant l'arxiu de diaris digitalitzats, però no tenen intenció d'introduir noves funcionalitats al contingut digitalitzat, i no està clar si continuaran amb el procés d'indexació dels textos dels diaris digitalitzats.

Google, que havia arribat a un acord per digitalitzar els fons de més de 2.000 diaris, porta digitalitzats 60 milions de pàgines que cobreixen un període de 250 anys. Eventualment els diaris i Google s'havien de repartir els beneficis per la visualització de pàgines dels arxius. Aquesta associació era especialment interessant per diaris petits i mitjans, amb pressupost limitat per escannejar i indexar la seva hemeroteca.

Tot i que segons els acords els diaris poden disposar dels seus continguts digitalitzats, el cert és que el procés més costós no és tant l'escanneig en si, sinó convertir les imatges en text, indexar el contingut (distingir entre el que són titulars, textos, peus de foto, etc), unir articles i històries que queden separades en pàgines diferents, solucionar qüestions de copyright, i altres complicacions inherents al contingut periodístic que requereixen supervisió humana.


Google indica que dedicarà les seves energies en altres nous projectes relacionats amb la indústria de la premsa, com ara Google One Pass, una plataforma que permet als editors de diari vendre contingut directament des de les pròpies webs. Per a més informació sobre Google One Pass, us remetem a aquest post de Beat.

El nou Diccionari jurídic català, en línia i en obert

L'Institut d'Estudis Catalans acaba de presentar (23/5/2011) el nou Diccionari jurídic català, accessible en línia i en obert.

L'obra, elaborada per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l'IEC, recull els termes que formen part de les diverses disciplines del dret, com ara el dret públic, el dret civil, el dret penal, el dret processal, el dret canònic, el dret ambiental i el dret mercantil, entre d’altres, i inclou ressenyes biogràfiques de juristes catalans insignes i les expressions llatines més utilitzades en dret i fraseologia jurídica. Els articles també informen sobre les equivalències en espanyol, els termes relacionats amb l’entrada consultada i els sinònims. L’edició en línia permet fer cerques diverses, segons l’àrea temàtica o la llengua d’origen, dins la definició o bé dins tota la informació enciclopèdica. Actualment, el diccionari conté 2.200 entrades de definicions de terme, 923 entrades llatines i 492 entrades de fraseologia jurídica. És previst que a final d'any inclogui un total de 8.400 entrades.

En l'elaboració del diccionari han participat més de tres-cents autors especialistes en dret català, juristes i professors de prestigi catalans i d'altres països, coneixedors del dret i de les institucions catalanes.

Font: Institut d'Estudis Catalans (23/5/2011)

L’obra d’Alcover i de Fabra, a Internet

Via el "Butlletí de la Direcció General de Política Lingüística" (número 73, 24 de maig de 2011) ens assabentem que «Amb motiu de la celebració del centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) s’ha presentat el web Antoni M. Alcover, http://alcover.iec.cat, que recull digitalitzada bona part de l’obra del primer president de la Secció i autor del Diccionari català-valencià-balear. Aquest portal reuneix, per exemple, el producte de les seves “eixides filològiques”, que es van traduir en la redacció de setanta-cinc quaderns de camp, el Bolletí del Diccionari de la llengua catalana, la primera revista filològica de la península Ibèrica, dietaris de viatge i La flexió verbal en els dialectes catalans. La direcció del projecte ha estat a càrrec de la professora Maria Pilar Perea, que ha cedit bona part d’aquestes obres digitalitzades.

»S’ha presentat també l’edició de les Obres completes de Pompeu Fabra, dirigida per Joan Solà i Jordi Mir, que ha arribat al setè volum dedicat a les Converses filològiques, que també és accessible en línia al portal de l’IEC: http://publicacions.iec.cat.»

Font: "Butlletí de la Direcció General de Política Lingüística" (número 73, 24 de maig de 2011)

Larousse llança la secció d'Arxius amb els seus diccionaris temàtics i llibres de l'any en obert

L'editorial francesa Larousse acaba de posar en obert (maig 2011) dins de la nova secció Archives bona part dels seus diccionaris temàtics i dels llibres de l'any que han estat publicats abans del 2003.

La relació detallada de diccionaris és: Dictionnaire du Cinéma, Dictionnaire de la Musique, Dictionnaire de la Littérature, Dictionnaire de la Peinture, Dictionnaire de la Danse, Dictionnaire Médical, Dictionnaire de l’Histoire de France, Dictionnaire Agricole i Dictionnaire de l’Économie. Pel que fa als llibres de l'any, s'hi han posat els Journaux de l'année des de l'any 1966 al 2003. El web permet fer cerques per articles, esdeveniments o dates, per llibres de l'any o pel conjunt de les obres dels Arxius. Els llibres de l'any també es poden consultar mitjançant el sumari de l'obra i temàticament. A banda d'aquesta nova secció, recordem que l'editorial té en obert altres seccions, com ara  l'enciclopèdia i 21 diccionaris bilingües.

Amazon ja ven més llibres Kindle que llibres impresos

Amazon ha anunciat (19/5/2011) a través d'un comunicat que ja ven més llibres en format Kindle que llibres impresos, sumant els llibres enquadernats en rústica i tapa dura. El juliol de 2010 Kindle anunciava que superava les vendes de llibres en tapa dura i sis mesos més tard, el febrer de 2011, els Kindle sobrepassaven les vendes de llibres en rústica. Recordem que va ser el novembre de 2007 que Amazon llançava una nova línia de negoci per comercialitzar llibres en format digital, amb botiga, format de lectura i dispositiu lector propi, i només en quatre anys els clients de la llibreria estan comprant més llibres Kindle que llibres impresos.

Com explica Jeff Bezos, fundador i president d'Amazon

Els clients estan triant amb més freqüència llibres Kindle que llibres impresos. Teníem grans esperances en què això acabaria passant, però mai no ens haguéssim imaginat que passaria tan ràpidament.

Amazon no ha proporcionat les dades de vendes en xifres absolutes, però comenta que la proporció és que per cada 100 de llibres de paper venuts en ven 105 en format Kindle. D'aquesta estadística, i per no distorsionar la realitat, se n'exclouen els milions de llibres electrònics gratuïts que també es poden baixar des de la botiga Kindle. Deixant de banda els llibres d'accés gratuïts, Amazon.com ofereix més de 950.000 llibres, 790.000 dels quals es venen al preu de 9,99$, incloent-hi novetats i bestsellers.

Pel que fa a la botiga Kindle del Regne Unit, que tot just fa un any que funciona, Amazon comunica que ja ven més llibres Kindle que llibres en tapa dura, en una proporció de 2 a 1.

Bridgestone presenta un prototip de pantalla de tinta electrònica en color

Sabem que des de fa uns anys l'empresa japonesa Bridgestone està treballant en la creació de pantalles en color i flexibles a partir de la tecnologia de tinta electrònica anomenada QR-LPD (per a més info vegeu aquest post de BEAT). En el darrer saló Finetech (Tokyo, 13-15 d'abril 2011) dedicat a pantalles i dispositius Bridgestone va presentar un prototip de lector electrònic anomenat AeroBee. Disponible en format A4 i A3, el dispositiu funciona amb sistema operatiu Linux 2.6, i presenta una pantalla en color de resolució 800x600,  4 GB de memòria interna i 128 MBde RAM, pesa 730 grams, gruix de 13mm, i incorpora un llapis stylus. Tanmateix, el refrescament de pantalla encara resulta excessivament lent (1,3 segons per canvi de pantalla) i el traç amb l'stylus massa imprecís, com podreu comprovar en aquest vídeo de demostració.

Tot descobrint Bob Staake

Us presentem dos vídeos realitzats per Bob Staake, il·lustrador, dissenyador gràfic i autor de llibres infantils, que dibuixa directament en digital sobre Mac OS mitjançant el programa Adobe Photoshop 3.0. Bob Staake, va nèixer a Los Angeles, Califòrnia, i actualment viu i treballa a Chatham, Massachusetts; ha treballat per a nombroses revistes i diaris (en destaquen les seves portades per a la revista literària The New Yorker) i ha il·lustrat i creat més de 50 llibres infantils.

El primer vídeo mostra amb un exemple el procés de realització dels dibuixos, pas a pas.



Aquest altre vídeo titulat "The End", és un curt animat de caire humorístic, adreçat als infants.

Amazon llança un nou segell editorial de novel·la romàntica

Amazon.com ha anunciat (4/5/2011) la creació d'un nou segell editorial anomenat Montlake Romance, que publicarà novel·les de caire romàntic en format digital, paper i àudio. El nou segell s'estrena amb la publicació d'una obra de Connie Brockway, autora guanyadora en dues ocasions del premi a la millor novel·la romàntica historica, atorgat per la Romance Writers of America. El llibre sortirà la tardor de 2011 i estarà disponible per a les lectores i lectors nord-americans en format Kindle, àudio i paper, i es podrà adquirir a través d'Amazon.com, i de llibreries independents. Montlake Romance, que pren el nom d'un barri central de Seattle, publicarà obres de subgènere romàntic, com ara suspens, novel·la històrica, fantasy i paranormal. Segons Amazon Publishing tot i que en aquests moments la novel·la romàntica és el gènere amb més creixement en format digital, en un futur també publicaran llibres d'altres temàtiques, com ara suspens, misteri i ciència ficció.

Aquest nou segell s'afegeix a les tres iniciatives editorials creades per Amazon Publishing fins al moment: AmazonEncore (editorial dedicada a l'autopublicació), AmazonCrossing (que té com a objectiu la publicació en anglès d'obres escrites originalment en altres llengües) i Powered by Amazon, un servei de publicacions global que, de moment, només ha utilitzat l'escriptor Seth Godin, amb el llançament de la seva pròpia editorial, The Domino Project.

Més agències literàries anuncien que publicaran en digital

Les agències literàries britàniques Curtis Brown i Blake Friedman han informat que tenen plans per publicar en digital i sota impressió a demanda. Aquestes importants agències segueixen les passes del seu col·lega, l'agent Ed Victor, que també ha anunciat la creació de l'editorial Bedford Square Books, per al proper mes de setembre, mes en què publicarà els primers sis títols d'autors representats, en format digital i per impressió a demanda. Aquestes agències argumenten que publicar obres exhaurides donarà valor afegit als autors que representen, i alhora podran comprovar si realment existeix un mercat per a aquests títols. El representant de l'Associació d'Editors del Regne Unit els ha desitjat sort en el nou projecte i, no sense certa ironia, els anima a associar-se aviat amb els editors.

El cert, però, és que moltes editorials consideren que aquestes iniciatives editorials per part dels agents, poden generar un conflicte d'interessos i recorden que una de les clàusules de l'estatut i guia de recomanacions de l'Associació d'Agents dels Autors prohibeix als membres de l'associació actuar com a editors. Tanmateix, Anthony Goff, president de l'associació, per la seva banda assegura que precisament, l'esperit d'aquesta clàusula és garantir que no hi hagi conflictes d'interessos entre els autors i els seus agents.

Font: The Bookseller (13/5/2011)

McGraw-Hill llança una plataforma de llibres digitals per a biblioteques

L'editorial McGraw-Hill ha llançat la plataforma McGrawHill eBook Library amb l'objectiu de permetre a les biblioteques accedir a una selecció del contingut digital del fons del segell McGraw Professional. En aquests moments el catàleg ofereix a les biblioteques un fons d'uns1.000 títols provinents de quatre col·leccions: ajudes per als estudiants, medicina, enginyeria i informàtica, i negocis i finances. Els bibliotecaris podran monitoritzar l'accés als continguts i també obtenir estadístiques dels continguts més consultats, a través del sistema de gestió de drets de la plataforma. El servei s'ofereix mitjançant una subscripció anual o per a quatre anys, amb la possibilitat de tenir actualitzacions mensuals del contingut gratuïtes. També es permetrà la impressió de capítols individuals per a ús personal. McGraw-Hill Professional publica uns 500 títols nous cada any, que s'anirien afegint progressivament al servei d'accés a biblioteques, en una cadència que encara no s'ha determinat.

Penguin llança Book Country, una plataforma d'autopublicació

L'editorial Penguin Group USA, que pertany al grup Pearson, ha llançat una plataforma d'autopublicació anomenada Book Country. Es tracta d'un portal on els autors poden publicar les seves obres i obtenir els comentaris d'altres autors. La plataforma pretén crear una comunitat de suport creatiu on els escriptors poder donar i rebre crítiques constructives a la seva obra per part d'altres escriptors i també de lectors, i així tenen l'oportunitat de corregir aspectes. L'editorial ho planteja també com una forma de donar-se a conèixer.

Els nostres membres inclouen autors ja publicats i professionals de la indústria. Mai no se sap qui podria descobrir la teva obra.

S'hi pot accedir gratuïtament, i per publicar (només un capítol o el llibre sencer) només s'ha de crear un compte. L'únic requisit per poder rebre comentaris és haver llegit i comentat prèviament tres obres d'autors de la comunitat.  A finals d'aquest any preveuen poder oferir un servei de publicació de llibres electrònics i d'impressió sota comanda. A mesura que es desenvolupi el portal anuncien que aniran oferint altres serveis. 

La tendència a l'autopublicació va en augment, així com també la creació de serveis al voltant de l'autopublicació.

Noves eines per a publicacions digitals enriquides que no requereixen coneixements de programació

Arran de l'aparició de les tauletes i, especialment, de l'iPad estan apareixent nous programaris que faciliten als autors i als editors la creació de publicacions enriquides per a aquests dispositius, sense haver de tenir coneixements de programari. Una d'aquestes eines és Push Pop Press, dedicada a crear aplicacions per a l'iPad, iPhone i iPod Touch i que actualment està en fase beta privada. Amb aquest instrument es podran crear llibres, revistes o aplicacions utilitzant els sensors de l'iPad, les característiques de la pantalla touchscreen, el micròfon i altres elements d'aquests dispositius, sense necessitat de tenir coneixements de programari. A continuació us mostrem la presentació de Push Pop Pres a TED (febrer 2011). Els creadors d'aquest programari ja han desenvolupat una primera publicació Our Choice (d'Al Gore).

Push Pop Press TED Talk from Push Pop Press on Vimeo.

Una altra aplicació interessant és Laker. Desenvolupada en html5, permet crear fàcilment aplicacions per a l'iPad i l'iPhone. Requereix, però, uns coneixements bàsics de html i CSS. L'aplicació, bàsica, és de franc. A continuació us mostrem un vídeo de l'aplicació.

Laker – Example App from Florian Franke on Vimeo.

Altrament, el mercat de les revistes en l'iPad no sembla que passi per un bon moment: Vanity Fair ha passat de 10.500 exemplars venuts a l'agost a 8.700 al novembre, Glamour va perdre el 20% de lectors a l'octubre i un altre 20% al novembre, quedant-se amb 2.775 i Men's Health va baixar a tot just 2.000 còpies venudes.

Em signa un autògraf en el meu llibre electrònic?

El president Barack Obama signa un iPad amb el dit utilitzant l'aplicació Adobe Ideas, durant un míting a la Universitat de Washington, Seattle.

És una pràctica habitual en el món del llibre promocionar les novetats editorials organitzant signatures d'autors. Amb el creixement de les vendes de llibres electrònics les editorials es troben amb què els lectors continuen demanant que els autors signin sobre els seus iPads i Kindles, i les editorials tracten de trobar solucions per satisfer aquesta demanda en l'era digital. Heus ací algunes iniciatives.

L'empresa Autography ha ideat un sistema per obtenir autògrafs a través de l'iPad, que presentaran durant la BookExpo America (Nova York, 24-26 de maig 2011). El funcionament és el següent: el lector posa amb l'autor o l'autora i es fan una foto amb la càmera de l'iPad, o amb una càmera de fotos externa. La imatge apareixerà inmediatament a l'iPad de l'autor (en cas que es faci amb una altra càmera s'envia a l'iPad de l'autor via Bluetooth), aleshores aquest escriu un missatge digital sota la fotografia, i seguidament envia al seu fan un correu electrònic des de l'iPad, que conté el vincle a aquesta foto.

Rachel Chou, directora de màrqueting de l'editorial digital Open Road Integrated Media, opina que enguany es podran veure alguns avenços pel que fa a les signatures digitals, com per exemple, llibres electrònics que inclouen algunes pàgines en blanc a tal efecte. Alguns dispositius, com ara el Sony Reader, permeten signar el llibre sobre la pantalla, utilitzant un llapis stylus.

Estem discutint sobre la idea del què és l'important: l'autògraf en si, o el fet de poder mostrar que t'has trobat personalment amb l'autor?

Molts lectors valoren tan l'autògraf com el fet de trobar-se amb l'autor, i en aquest cas el que volen és una prova d'aquesta trobada per poder-la ensenyar. Chou opina que en aquests moments es valora més poder demostrar que has estat amb l'autor, que no pas la signatura en si. Amb aquesta idea han començat a fer algunes proves durant les sessions de signatures, que consisteixen en oferir la possiblitat de fer-se una foto amb l'autor o l'autora, i la regalen en un llapis de memòria USB, que també pot incloure informació exclusiva, com ara entrevistes de l'autor en vídeo.

Font: The New York Times (13/4/2011)

WorldWideWeb, 18 anys en el domini públic

Impressió de pantalla del navegador WorldWideWeb realitzada pel seu creador Tim Barnes-Lee

Fa tot just 18 anys, el 30 d'abril de 1993, el CERN (Consell Europeu per a la Investigació Nuclear) declarava de domini públic el codi font del navegador WorldWideWeb, de manera que a partir d'aleshores tothom podia utilitzar aquest programa informàtic manera lliure, sense haver de pagar res al CERN pel seu ús. Vegeu aquí el document original.

El programa WorldWideWeb (escrit sense espais) fou creat el 1990, i es reconeix com la primera aplicació informàtica creada per navegar sobre la web i per editar pàgines web de manera gràfica. En el seu moment era l'única eina que permetia visualitzar la web. Utilitzava els protocols FTP (File Transfer Protocol, protocol de transferència d'arxiu) i HTTP (Hypertext Transfer Protocol, protocol de transfèrencia d'arxiu), tot i que en el moment del seu llançament la possibilitat d'edició de pàgines web es limitava a documents guardats en el mateix ordinador. Tal i com explica el seu creador l'enginyer anglès Tim Barnes-Lee a la seva pàgina del CERN, aquesta aplicació va ser creada sobre sistema operatiu NEXTSTEP, utilitzant un ordinador NeXTcube. El 1991 es va presentar oficialment, conjuntament amb alguns conceptes de la WWW.

Tot i que tenen el mateix nom, cal no confondre'l amb el projecte de la World Wide Web (escrit amb espais) o WWW, desenvolupat en paral·lel pel mateix Barnes-Lee i el belga Robert Cailliau, que consisteix en una xarxa de pàgines escrites en hipertext mitjançant el llenguatge HTML i connectades entre si a través de vincles, formant un sol espai de coneixement sobre el qual s'hi pot navegar fàcilment utilitzant un navegador web.  Uns anys més tard el navegador WorldWideWeb va passar a anomenar-se Nexus, precisament per evitar aquesta confusió.