Edicions Bromera llança la primera aplicació per a iPad

L’editorial valenciana Bromera acaba de llançar (29/10/2012) en versió digital i interactiva per a iPad quatre títols de la sèrie El bagul dels monstres, una col·lecció per a primers lectors pensada per “perdre la por a la lectura i gaudir al mateix temps d’històries protagonitzades per éssers monstruosos”.

Mitjançant la descàrrega gratuïta de l’aplicació, qui llegeixi podrà disposar de franc de tots els continguts d’El zombi i també podrà comprar tres títols més —El vampir, L’home del sac i La bruixa— (al preu d’1,79 € cada un).  Els contes són de l’escriptor Enric Lluch i estan il·lustrats per Oriol Hernández (El zombi), Fernando Falcone (El vampir), Miguel Ángel Díez (L’home del sac) i Óscar T. Pérez (La bruixa).

A més de les animacions interactives, l’aplicació desenvolupada per l’empresa itbook permet triar l’idioma en què llegir i escoltar els textos entre 5 llengües (castellà, català, anglès, francès i alemany), així com la possibilitat de gravar una nova locució, de manera que els infants o els seus pares poden convertir-se també en narradors. També ofereix la possibilitat de poder escollir la tipografia (majúscula o lletra d’impremta) per poder adaptar fàcilment tot el material al procés d’aprenentatge de la lectura en què es troba cada infant.

A continuació us adjuntem el vídeo promocional de l’aplicació.


Font: Edicions Bromera (29/10/2012)

Pyjamarama, llibres de paper animats

Pyjamarama és una col·lecció de llibres en paper publicada per l'editorial francesa Le Rouergue. Els llibres de la col·lecció estan il·lustrats amb una antiga tècnica d'animació anomenada "ombro-cinéma" que consisteix en disposar una mena de graella plastificada amb bandes verticals sobre la pàgina, que quan es desplaça sobre les il·lustracions crea una il·lusió òptica de moviment. Aquesta tècnica es va crear a França a principis de segle XX i s'ha anat utilitzant en petites joguines durant els anys 30, 40 i 50, i també en llibres, com podem veure en aquests exemples recollits per la web Livres Animés.

La col·lecció, realitzada pel dissenyador gràfic  Michaël Leblond i l'il·lustrador Fréderique Bertrand, inclou dos títols, New York en pyjamarama i Lunaparc en pyjamarama, i un tercer que Le Rouergue publicarà la propera tardor.

En el vídeo promocional de New York en pyjamarama  que us mostrem a continuació, es pot verure com, amb un mecanisme ben senzill, les il·lustracions prenen vida i s'animen.

Models de negoci (III): Conclusions

En els articles anteriors hem tractat dos casos, PlayTales i Nosy Crow, dos models de negoci oposats: guanyar per volum o per qualitat. El principal repte de PlayTales ha estat crear un fons editorial prou ampli i amb novetats constants per a mantenir als seus usuaris enganxats a la plataforma. Això fa que de cara a l’usuari una mica més exigent tot el contingut sembli igual. Malgrat la diversitat d’estils gràfics i de temàtiques dels contes, la impressió final és que tant se val quin sigui el conte escollit perquè tots aporten el mateix: simplement entreteniment. Però amb una única aplicació, que funciona com a botiga de tot el seu contingut, PlayTales ha aconseguit més visibilitat que haver de promocionar cada conte individualment dins l’App Store. Amb una única marca, els esforços de màrqueting es poden concretar molt més, sense dispersar-se a les xarxes socials o haver de crear diferents microsites. I el que s’ha convertit en el principal avantatge: posicionar sempre la seva aplicació al Top 10 de l’App Store.

Des del punt de vista de l’autor, l’opció de publicar amb PlayTales no ha resultat molt atractiva. A part que no acostumen a acreditar l’autoria a la portada de l’aplicació, la remuneració generalment és a preu tancat i sense royalties. A més, com ja hem comentat, no es promocionen ni els autors ni les obres, sinó la plataforma. Tampoc ha suposat per a les editorials un mitjà de publicació atractiu. En el moment inicial, quan el mercat d’aplicacions infantils estava començant, podia ser interessant per a l’autor o les editorials posicionar-se amb l’ajut de Touchybooks. Però a la llarga no ha representat cap més avantatge, ni a nivell econòmic ni en promoció. Tanmateix, tot això pot canviar aviat amb el PlayTales Builder que veurà la llum properament. Parlarem amb més detall d’aquesta i d’altres iniciatives quan tractem el tema de l’autoedició. I també tornarem amb Nosy Crow quan parlem del tema estrella: els preus.

Per als editors independents, Nosy Crow és el model a seguir: publicar apps molt cuidades tenint molta cura dels detalls i amb il·lustradors reconeguts. I perquè han sabut crear una imatge de marca en un mercat que es mou per volum i no per fidelitat. Però també ens fixem en el model que aporta PlayTales perquè han aconseguit consolidar una plataforma econòmicament viable. I això, per als qui  fem una aposta decidida i única pel format digital, sabem el difícil que és d’aconseguir.


Lluís M. Abián
Il·lustrador i director d'iLUBUC

Models de negoci (II): Nosy Crow marca el seu propi camí des de Londres

Nosy Crow és una editorial independent de llibres infantils fundada al febrer de 2010 a Londres per l’editora Kate Wilson. El seu principal objectiu ha estat fer arribar l’interès per la lectura i els llibres a les noves generacions de menuts que ja són nadius digitals. Per posicionar-se va escollir començar amb dos contes populars i universals com són La Ventafocs i Els Tres Porquets. Gracies al bon resultat conseguit ja preparen una versió de La Caputxeta Vermella per després de l’estiu. Però també han volgut crear aplicacions mòbils a partir de contingut prèviament publicat en paper. És el cas de la serie Bizzy Bear de l'l·lustrador Benji Davies o Pip and Posy d’Axel Scheffler que en breu disposarà de versió digital. Aquestes versions són autèntiques adaptacions pensades per al mitjà digital i superen la metàfora de fullejar pàgines. Així, la unitat narrativa ja no és el concepte de pàgina amb una combinació de text i il·lustració si no el de pantalla amb una línia de temps a on les animacions i el text ajuden a avançar la narració.

Mentre que el model de PlayTales necessita d’un ampli fons editorial, Nosy Crow ho aconsegueix només amb tres aplicacions al mercat, però cuidant molt els detalls i amb una producció impecable. Per exemple les locucions dels contes fan servir veus d'infants en lloc de locutors adults. La identificació dels seus petits lectors és total. Aquesta decisió contrastava amb el que la competència havia fet fins llavors confiant la narració de les seves apps a actrius reconegudes de Hollywood. Exemples d’aquest tendència inicial poden ser The Velveteen Rabbit dels nord-americans Ruckus Media o The Heart and the Bottle de l'editorial Harper Collins amb les veus de Meryl Streep i Helena Bonham-Carter, respectivament. Per tant, des de l’inici hi ha un interès per part de Nosy Crow en desmarcar-se de les tendències que marcaven l'incipient mercat dels contes infantils en format digital a fi de crear el seu propi camí.

Aquesta tendència personal també ve reflectida per el seu innovador model de negoci dins del món digital. I curiosament aquest es basa plenament en el model que ha funcionat fins ara en el món tradicional de l’edició en paper. A diferencia de PlayTales, que publica totes les apps en set idiomes, Nosy Crow només edita les seves en anglès. Tot i ser l’App Store d’àmbit global i internacional, Nosy Crow enfoca la seva promoció en el mercat anglosaxó. Tanmateix han entès que per aconseguir l'objectiu d’apropar la lectura als infants nadius digitals, el contingut ha d’estar en l’idioma de qui el llegeix. Per tant, i aquí està l’original de la seva proposta, arriba a acords amb altres editorials perquè comercialitzin les seves apps en altres idiomes. El model és el mateix que la venda de drets en paper per idiomes que limita la distribució per països. L’any passat va arribar a acords amb Carlsen pel mercat alemany i amb Gallimard pel mercat francòfon. I a la darrera Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya (març 2012) s'hi ha incorporat Gottmer, el tercer soci, per publicar les apps en neerlandès.


Lluís M. Abián
Il·lustrador i director d'iLUBUC

Models de negoci (I): el cas de PlayTales

Vull començar aquesta serie d’articles sobre edició digital i il·lustració parlant de dos models de negoci oposats però que han esdevingut dos referents en la creació de contes infantils digitals.

Per una banda hi hauria el model de PlayTales, amb una única aplicació que funciona com a tenda del seu ampli fons editorial. Per l’altra, l’editorial independent afincada a Londres Nosy Crow, que amb només tres aplicacions al mercat s’ha posicionat com a referent internacional. Totes dues iniciatives son natives digitals, però mentre que en la primera el seu àmbit d’actuació és només digital, la segona també és editora en paper.

Darrere PlayTales està l’empresa Genera Interactive. Fundada a Sevilla a l’any 2003, Genera és una de les principals empreses desenvolupadores d’aplicacions mòbils de l’Estat espanyol (segons The App Date). La seva hiperactivitat assistint a totes les fires i congressos del sector mòbil i editorial els ha permès tenir molta visibilitat als mitjans i aconseguir el favor dels públic consumidor de contingut digital. Han guanyat nombrosos premis com ara l’AppCircus celebrat al Bdigital Apps (Barcelona 2011) l’AppCircus Audience Award al Mobile World Congress (Barcelona 2012).

Van començar en el món de l’edició de contes infantils creant TouchyBooks a l’octubre de 2010 i amb itbook és una de les veteranes del sector Espanya. En aquells moments inicials oferia serveis de producció tant a autors i il·lustradors com a les editorials tradicionals de paper. Així, el novembre de 2010, mercès a aquests acords de col·laboració, van aconseguir tenir un catàleg de partida prou variat i de qualitat. Alguns exemples son títols com ara M'he fet pipí! de l’autora Anna Canyelles i el il·lustrador Agustín Comotto, editat en paper per Edebé, els Contes de Teo de Violeta Denou i Carla, ¿Quién me quiere más?  de José Luis Ágreda, aquests dos darrers editats per Timun Mas.

Aprofitant l’experiència adquirida en el mercat dels jocs, de seguida van entendre el funcionament de la venda en línia, i com posicionar-se dins del competitiu mercat internacional d’aplicacions per a dispositius mòbils. Així aviat començaran a crear contingut propi disposant a l’actualitat de prop de 75 aplicacions a la venda. Al febrer de 2012 es renoven canviant la marca comercial Tochybooks per PlayTales i afegint jocs a la seva plataforma.


Lluís M. Abián
Il·lustrador i director d'iLUBUC

La il·lustració i l'edició digital, a debat

La taula rodona “Els reptes de la il·lustració en l'era digital" celebrada a Bilbao el passat dissabte 31 de març va tancar el programa “Els reptes de l’era digital”. Aquest programa ha consistit en un seguit d’activitats al llarg del darrer any a diferents ciutats de l’Estat espanyol amb l’objectiu de reflexionar sobre el nou mercat d’edició digital i en concret de com afectarà aquest canvi a autors i il·lustradors. La Federació d'Associacions d'Il·lustradors Professionals (FADIP) i l'Observatori de la Il·lustració Gràfica han estat els organitzadors d’aquestes trobades d’autors, editors i professionals del sector gràfic.

La varietat d’activitats i la participació de professionals de diversos sectors ha permès aprofundir en una diversitat de temes, així com veure com està evolucionant el mercat de l’edició digital al nostre entorn. Un altre dels objectius que s’ha volgut aconseguir ha estat la de conscienciar al col·lectiu de professionals sobre quins són els reptes que ja tenim a sobre la taula. Així, per exemple, a les xerrades de Santiago de Compostel·la, Madrid, Màlaga o Saragossa s’han centrat en la manera que aquests canvis poden afectar als drets d’autor i a la feina dels il·lustradors. A la trobada de Barcelona, es va donar una visió més general entorn a les iniciatives generades en el món del còmic digital. Finalment, a les trobades de València i Bilbao, en les quals he participat com ha coordinador, s’ha volgut donar una visió més pràctica mostrant projectes ja desenvolupats o en procés de creació. Comprovant així de primera mà els resultats d’un sector incipient: per una banda el de les editorials natives digitals i per l’altre les iniciatives que estan generant els mateixos autors.

A partir d’aquests casos concrets que s’han tractat en aquest programa, iniciaré una col·laboració a l’Observatori Beat amb un seguit d’articles. Val a dir que aquestes reflexions no pretenen ser unes conclusions al programa d’activitats organitzat per FADIP. Per a aquesta tasca ja disposem precisament de l’informe “Los retos de la era digital” i del “Nuevo libro blanco de la ilustración gráfica en España” aquest darrer a punt veure la llum.

Us avanço alguns dels temes que tractaré en els propers articles: casos d’èxit i models de negoci, iniciatives dels autors i l’autoedició, la política de preus en un mercat globalitzat, el repte dels projectes editorials digitals: conèixer el teu públic, i iniciatives en el camp del còmic.

Lluís M. Abián
il·lustrador i director d'ilubuc

La il·lustració en l'era digital

L'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya (APIC) acaba de publicar l'informe La il·lustració en l'era digital. Reptes de futur per al sector, estudi que pretén ser una eina d'informació per al sector de la il·lustració i que descriu com les noves tecnologies estan afectant el sector i com a curt o a llarg termini produiran modificacions en el mercat de treball dels creadors. L'informe ha estat elaborat per Gemma Cortabitarte, periodista i gerent de l'APIC, i, entre altres informacions, conté les opinions de diversos professionals, entre els quals l'equip de Beat.

Els objectius principals de l'informe són "descriure l'escenari actual i de futur que s'esdevindrà en el sector de la il·lustració, fruit de l'aparició de nous suports tecnològics per als continguts i nous mercats de treballs.