Col·laboracions d'Europeana a Pinterest

Durant els últims mesos Europeana s'ha associat amb cinc GLAMS (galeries, biblioteques, arxius i museus) de tot Europa per a mantenir taulells de Pinterest emprant contingut que està disponible a Europeana.

Juntament amb la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Pública de Varna, l'Agència Sueca de Patrimoni Nacional, l'Armeria Reial de Suècia i la Universitat de Barcelona, Europeana ha creat un taulell on explora diversos temes que van des dels cartells de la Guerra Civil espanyola i postals pintoresques de la mar Negra, fins a il·lustracions del primatòleg Jordi Sabater Pi, clàssics de la literatura o la història en cartells de la Biblioteca de Catalunya.

Pinterest és un lloc web de ràpid creixement (la xarxa social de moda el 2012), la missió del qual és "connectar tot el món a través de les 'coses' que troben interessants" mitjançant una plataforma global d'intercanvi d'idees. Els continguts s’hi organitzen en diferents taulells virtuals temàtics ("boards") farcits d'imatges (anomenades "pins") que es poden compartir molt fàcilment ("to repin").

Font: Newsletter d'Europeana (juny 2012)

Es consolida la col·laboració entre Google i la Biblioteca de Catalunya

El 27 de juliol es presentà a la Biblioteca de Catalunya la versió en català del cercador de llibres de Google (http://books.google.cat/); alhora, l'acte serví per fer balanç de la col·laboració entre la Biblioteca de Catalunya i Google.

La interfície en català del cercador de llibres de Google és disponible en 42 llengües. El català és la 14a llengua més utilitzada a Google Books.

Actualment més de 35.000 títols del fons de la Biblioteca de Catalunya ja han estat digitalitzats per Google en el marc de l’acord entre ambdues parts signat a principis de 2007. Per mitjà d’aquest acord, la Biblioteca de Catalunya es va adherir al Projecte de Biblioteques de Google (Google Llibres) per digitalitzar els llibres dels seus fons no subjectes a drets d’autor i posar-los a l’abast dels usuaris d’Internet. És previst que Google arribi a digitalitzar en els pròxims anys uns 100.000 llibres del fons de la Biblioteca de Catalunya.


Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca, digué que si els haguessin hagut de digitalitzar s'hi haurien hagut de gastar sis milions d'euros. Els llibres que s'han digitalitzat són sobretot de la Biblioteca Nacional de Catalunya, però ara començaran també les tasques de digitalització dels fons de les biblioteques del Monestir de Montserrat, de l'Ateneu Barcelonès, del Centre Excursionista de Catalunya i del Seminari de Barcelona, que també van firmar l'acord amb Google el gener del 2007. En aquests darrers casos la Biblioteca actua com a interlocutora i coordinadora.

El contingut de Cerca de Llibres de Google prové de dues fonts: el Programa d'Afiliats i el Projecte de Biblioteques. Els afiliats (normalment editorials) aporten els seus llibres perquè siguin digitalitzats en línia. Els usuaris en poden veure algunes pàgines rellevants per a la cerca que fan. Si el llibre és del seu interès, poden visitar la pàgina web de l'editorial o d'una llibreria en línia i comprar-lo.

Si un llibre és de domini públic (sense copyright) es mostra íntegrament en la pàgina de Cerca de Llibres de Google. Si està sotmès a drets d'autor, els usuaris només poden accedir a la informació bàsica del llibre i a dos o tres passatges de l'obra, així com a la indicació de la biblioteca o lliberia on es pot trobar. Actualment Google ja ha digitalitzat més de deu milions de llibres a tot el món. Molts, en col·laboració amb una trentena de biblioteques.

La Biblioteca de Catalunya, fundada el 1907, participa en altres projectes digitals:

• ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues)
• PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya)
• CANTIC (Catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya)
• Memòria Digital de Catalunya (MDC)
• Europeana
• Projecte RACO (Revistes Catalanes d'Accés Obert)
• Arxiu audiovisual de poetes
• Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
• Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (CCPBC)
• Catàleg de les biblioteques de especialitzades de la Generalitat (BEG)

Font: Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya (27/07/2009)

Millores en la incorporació i edició d'articles a RACO

El dipòsit Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) ha incorporat recentment tres millores que faciliten el procés d'incorporació i edició d'articles que hi conté. Aquestes millores són: la detecció de duplicats, la separació del procés de dades del d'indexació i la possibilitat d'esborrar definitivament un número. Valguin aquestes millores per parlar-vos d'aquest repositori.

RACO és un repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes. La principal finalitat de RACO és augmentar la visibilitat i consulta de les revistes que inclou i difondre la producció científica i acadèmica que es publica a revistes catalanes. Aquesta finalitat es concreta en tres objectius: impulsar l'edició electrònica de revistes catalanes, ser la interfície que permeti la consulta conjunta de totes les revistes i facilitar els instruments per a la seva preservació. RACO funciona amb el programa de codi lliure Open Journal Systems (OJS), desenvolupat pel Public Knowledge Project (PKP) i usa el protocol d'interoperabilitat de l'Open Archives Initiative (OAI)

Els sumaris i el text complet dels articles hi són introduïts per les pròpies institucions editores. En la majoria de les revistes s'ofereix el text complet de tots els números publicats. L'accés als articles a text complet inclosos en aquest repositori és gratuït, però els actes de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació total o parcial estan subjectes a les condicions d'ús de cada revista i poden requerir el consentiment exprés i escrit dels autors i/o institucions editores.

RACO és un projecte del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, del Centre de Supercomputació de Catalunya, de la Biblioteca de Catalunya i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

Font: Centre de Supercomputació de Catalunya (juny 2009) i Racó

La ruta de l’exili. Dia a dia 70 anys després

La Institució de les Lletres Catalanes va obrir al gener el bloc La ruta de l'exili. Dia a dia 70 anys després en record i homenatge als escriptors vinculats a la Institució que es varen exiliar ara fa 70 anys amb motiu de la Guerra Civil del 1936. El bloc recull les dades més importants de l’exiliada a partir dels testimonis dels mateixos escriptors i els dels seus acompanyants. En van ser protagonistes, entre d’altres, Josep Pous i Pagés, Carles Riba, Anna Murià, Mercè Rodoreda, Antoni Rovira i Virgili, Clementina Arderiu, Joaquim Ruyra o Pompeu Fabra.

La ruta de l'exili començà amb un relat del 22 de gener del 1939, quan les tropes van entrar a la ciutat de Barcelona. L'obertura d'aquest bloc és la primera acció de les que ha programat la Institució durant el 2009 per a commemorar els setanta anys d'exili.

La gènesi d’aquest recorregut per la ruta de l’exili és el treball de recerca Roissy-en-Brie: intel·lectuals catalans a l’exili, fet per Iolanda Pelegrí i Marta Balletbó, que va obtenir una beca de la Fundació Lluís Companys l’any 2002. La ruta de l'exili agraeix que hi participi la gent aportant-hi dades documentades que en puguin ampliar la informació.

Les revistes en català, consultables en versió digital a totes les biblioteques públiques de Catalunya

L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) i la Generalitat de Catalunya han acordat distribuir totes les versions digitals de les revistes en català a través de les 333 biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i de la Biblioteca de Catalunya. En una primera fase, que s’establirà de desembre a febrer com a prova pilot, s’oferiran els números actuals d’una quarantena de revistes en català digitalitzades.

Per a la campanya del 2009 s’ampliarà aquesta presència amb mig centenar d’edicions en format digital i amb l’inici del procés de digitalització del fons històric de les revistes en català en curs de publicació d’informació general, divulgació i lleure, amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya. Aquest projecte complementa els repositoris digitals actualment existents ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) de publicacions tancades, i RACO (Revistes Catalanes d’Accés Obert) de publicacions erudites i acadèmiques. Aquesta iniciativa forma part del marc de col·laboració establert entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i l’APPEC per digitalitzar els números actuals deI patrimoni bibliogràfic històric de les revistes en català.

Les versions digitals de les revistes en català es presenten en un format interactiu i multimèdia desenvolupat per l’empresa Zinio. Actualment, aquestes revistes electròniques es poden consultar mitjançant subscripció a través del Quiosc.cat i del cercador mundial Zinio.com.
A partir del 2009 l’APPEC completarà fins a cinquanta el número de capçaleres en format digital disponibles en línia a través de Zinio. El portal Quiosc.cat s'estrenà el 15 d'abril del 2008, notícia de la qual ens férem ressó a Beat aquí.

Aquest sistema potencia la interactivitat (al permetre la inserció d’enllaços al web, hipervincles a diferents parts d’una revista, adreces de correu i encartaments dinàmics) i la possibilitat d’incloure continguts multimèdia (vídeos, música, podcasts…).

Font: Generalitat de Catalunya (12/11/2008)

Parla.cat: espai virtual per a l'aprenentatge del català

Parla.cat és un nou espai web per a la difusió de recursos, eines i materials didàctics relacionats amb l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua catalana. Parla.cat ofereix una proposta formativa que s’organitza en quatre nivells d’aprenentatge: bàsic, elemental, intermedi i suficiència. De moment, estan disponibles els cursos de nivell bàsic i elemental. Cada nivell està organitzat en tres graus, cada un dels quals té una durada aproximada d’uns tres mesos que equival a unes 45 hores de dedicació.

Els cursos s’ofereixen en dues modalitats d’aprenentatge, la modalitat lliure, que permet l’aprenentatge totalment autònom ja que els materials són de lliure accés, i la modalitat amb tutoria, que compta amb el suport d’un tutor o tutora, és de pagament i s’inicia el dia 6 d’octubre. La modalitat de tutoria és gestionada pel Consorci per a la Normalització Lingüística i l’Institut Ramon Llull.

La web té una àrea anomenada Rambla virtual que consisteix en un espai de contingut lúdic i cultural a través del qual els usuaris poden accedir a mitjans de comunicació digitals, portals de literatura, biblioteques en línia, vídeos, música, jocs, etc. i interactuar en xats i fòrums amb els altres membres de la comunitat.

Parla.cat té una àrea de recursos per al professorat que està subdividida en dos espais: espai compartit (ofereix als usuaris i usuàries la possibilitat d’aportar nous materials didàctics de creació pròpia i contribuir així a l’ampliació de les activitats d’aquest espai, i l’oportunitat, a més, de compartir i intercanviar experiències i coneixements amb altres professionals a través d’eines de comunicació com el fòrum i la bústia de correu) i Calaix d'activitats (conté una selecció dels materials didàctics creats per als cursos de Parla.cat classificats per àrees temàtiques; tots aquests continguts es poden utilitzar per al desenvolupament de sessions de treball i itineraris d’aprenentatge que es poden emprar en classes presencials i/o semipresencials i que permeten donar resposta a necessitats concretes dels aprenents).

Google digitalizarà les biblioteques de la Universitat Columbia de Nova York

La Universitat Columbia ha fet públic l'acord (13/12/2007) per participar en el Projecte Biblioteca de Google, que des que es va endegar a principis de 2006 ja compta amb el suport de 30 grans biblioteques universitàries. L'objectiu del projecte és digitalitzar milers de llibres de domini públic (no subjectes a drets d’autor) i fer-los accessibles a través d’internet. La major part de les biblioteques universitàries associades a Google que participen en aquest projecte són dels Estats Units: Columbia, Cornell, Harvard, el Comité de Cooperació Institucional (CIC), del qual en depenen 12 biblioteques universitàries, la Biblioteca Pública de Nova York, Princenton, Stanford, i les universitats dels estats de Califòrnia, Michigan, Texas-Austin, Virgínia i Wisconsin-Madison. També hi participen les següents biblioteques universitàries: la Universitat Complutense de Madrid, la Biblioteca Estatal de Baviera, la Biblioteca de la Universitat de Gant, la Universitat de Lausana, la Biblioteca Bodlei (Oxford), la Biblioteca de Catalunya (que va signar l'acord de col·laboració a principis de gener d'enguany), i la biblioteca de la Universitat de Keio (Japó).

Conjuntament amb la Biblioteca de Catalunya, Google ha signat acords amb 4 biblioteques catalanes més, la Biblioteca del Monestir de Montserrat , la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, la Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya i la Biblioteca del Ateneu Barcelonès. Per a més informació sobre la digitalització de la biblioteca de l'Ateneu us remetem al post de Beat.

PADICAT, el patrimoni digital de Catalunya

PADICAT és un projecte que consisteix a capturar, processar i donar accés permanent a tota la producció cultural, científica i de caràcter general catalana produïda en format digital.

PADICAT està coordinat per la Biblioteca de Catalunya i compta amb la col·laboració del Centre de Supercomputació de Catalunya i amb el suport de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i la Fundació puntCAT. El projecte, iniciat el juny de 2005, pretén a) compilar massivament els recursos digitals publicats en obert a internet, b) impulsar el dipòsit sistemàtic de la producció web de les entitats catalanes i c) promoure línies de recerca per mitjà de la integració temàtica dels recursos digitals de determinats esdeveniments de la vida pública catalana.

El sistema, pioner a l'estat espanyol, ja és en marxa en altres països, on s'anomena "dipòsits digitals nacionals" o "arxius web" a projectes similars, essent els més coneguts la nord-americana Internet Archive, l'australià Pandora, la britànica UK Web o el suec Kulturarw3.

La Biblioteca de Catalunya preveu que el sistema estigui en ple rendiment el 2009, moment en què disposarà de 100.000 pàgines web capturades en diverses edicions, que possiblement signifiquin uns 50 milions d'arxius i 30 Terabytes de volum. Paral·lelament, es preveu tancar acords de cooperació amb 300 institucions de tot tipus, així com permetre l'accés en obert, en línia, a bona part de la col·lecció.

Amb la posada en operació pública d'aquest servei, qualsevol persona o entitat pot proposar recursos digitals que han de formar part del Patrimoni Digital de Catalunya. La Biblioteca de Catalunya, a l'hora d'emmagatzemar les dades segueix la Llei de propietat intel·lectual, i a l'empara del que disposa l'art. 37.1 de l'esmentada Llei, localitza, captura i emmagatzema les pàgines web publicades a internet, tractant-se d'un acte de recerca, sense finalitat lucrativa, que contempla la tasca de conservació del patrimoni cultural que realitza com a biblioteca nacional. Tanmateix, les persones o institucions que no volen tenir els seus materials en el projecte en obert poden comunicar la seva negativa a PADICAT.

Al febrer del 2007 la Biblioteca de Catalunya entrà a formar part de l’International Internet Preservation Consortium (Consorci Internacional de Preservació d’Internet), creat el 2003 i dedicat a la preservació digital, és a dir, a la conservació dels continguts de les pàgines web un cop aquestes s’actualitzen o desapareixen. D’aquesta manera, les institucions que en formen part asseguren la pervivència de la producció digital dels seus respectius àmbits territorials.

Entre altres entitats i associacions que han decidit impulsar el Patrimoni Digital de Catalunya podem esmentar (només mitjans): Col·legi de Periodistes de Catalunya, Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Cavall Fort, Institut d'Estudis Catalans, Òmnium Cultural, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Eumo Editorial, Aixotoca, Associació Catalana de Premsa Comarcal, L'Avenç, Cromosoma S.A., E-News Terrassa, E-notícies.com, Fundació Terrassa.Net, Grup Comunicació21, Grup Flaix, S.L. La Guia de Manresa i de la Catalunya Central, Ràdio Arenys, Vilaweb i Xarxa Audiovisual Local.

Font: PADICAT