L'agència sueca de llicències de televisió Radiotjänst està impulsant la implantació del pagament d'un cànon televisiu anual a l'hora d'adquirir un ordinador, que voltaria les 2.000 corones sueques (211 €). La proposta sorgeix després que la televisió pública sueca, Sveriges Television (SVT), anunciés l'emissió de la seva programació a través d'internet. Segons Radiotjänst, els ordinadors s'haurien d'acollir al mateix cànon que ja s'aplica per la compra d'aparells de televisió, perquè l'usuari rebrà un servei similar a través de les dues plataformes. No obstant això, el projecte contempla que les persones que ja han pagat la llicència per la compra d'un televisor (el 90% d'unitats familiars a Suècia) no hagin de tornar pagar una quota extra per la compra d'un ordinador. Aquesta mesura per tant afectarà bàsicament els estudiants, que solen adquirir ordinadors amb connexió a internet i no televisors.
El 2007 es van implantar a Alemanya mesures similars a les que ara es discuteixen a Suècia, però a Alemanya, la llicència per l'adquisició d'ordinadors amb connexió a internet es va equiparar al cànon per l'adquisició d'un aparell de ràdio, que és de 66 € anual, i no al dels aparells de televisió, que ascendeix a 204 € anuals, i cal notar que els internautes alemanys que no han adquirit ni ràdio ni televisor han de pagar una quota de 5,52 € mensuals per connectar-se a internet. Els models de finançament de les televisions públiques europees són diversos. A Espanya la televisió pública es financia a través dels impostos i la publicitat; a França, a través d'un cànon televisiu de 116 € anuals per televisor, a més dels ingressos publicitaris, tot i que l'actual govern està estudiant eliminar la publicitat i augmentar el gravàmen per la compra d'ordinadors, televisors i dispositius mòbils nous per sufragar la televisió pública; a la Gran Bretanya, la BBC es financia a través d'un cànon anual de 200 € i no emet publicitat; a Itàlia els ingressos provenen de la publicitat i d'un cànon anual de 108 €, que poques persones paguen, mentre que a Alemanya, la televisió pública es financia en un 80% mitjançant el pagament del cànon de 204 € i la resta prové de la publicitat.
Tot fa pensar que tard o d'hora la Unió Europea haurà d'afrontar un debat general sobre el finançament de les televisions públiques, davant la controvèrsia social que provoca l'elevat deute públic que generen i l'auge d'internet com a nova plataforma televisiva.
Font: European Journalism Center (19/3/2008)
