Segons Moyano, “a Espanya existeixen actualment disset models de digitalització, tots ells molt diversos i que han suposat unes enormes inversions, fonamentalment en suports que, o no han sigut utilitzats o ja s'han quedat obsolets. No obstant això, no s'ha produït una correlació en la despesa en formació o en l'accés a continguts educatius digitals de qualitat”. Per tot això, ha reclamat un projecte conjunt de totes les Administracions Educatives que permeti una incorporació adequada de les noves tecnologies a les aules, econòmicament sostenible i amb continguts de qualitat que substitueixi la planificació desordenada actual.
Aquesta anàlisi ha portat ANELE, segons el seu president, a plantejar la necessitat que el Ministeri d'Educació abordi una estratègia que involucri totes les Comunitats Autònomes i “que aprofiti les experiències de les pilots, auni els esforços econòmics i personals tant de l'Administració com de les empreses i propicïi el desenvolupament d'una plataforma única que garanteixi la qualitat dels recursos, l'accés a la pluralitat de continguts que ofereixen el conjunt de les editorials educatives i la protecció de dades dels menors i de la propietat intel·lectual”. “Aquest és el model que s'està donant en altres països del nostre entorn com a Alemanya, Països Baixos, Regne Unit o Finlàndia i que comencen a funcionar amb èxit”
Per tot això, ha advocat perquè les estratègies que es desenvolupen apostin per un model híbrid de llibre de text que possibiliti la convivència dels diferents suports: “Les editorials espanyoles compten ja amb més de dues mil referències de continguts educatius digitals. No obstant això, és important tenir en compte que per a l'aprenentatge és essencial formar alumnes que siguin competents i capaços d'accedir a la informació a través de tots els suports existents”.
Font: Comunicat de premsa d'ANELE (4/7/2012)
