Publicat el

Comerç tradicional i Internet, una convivència amb arestes


En el post d'avui fem referència a dues notícies que, d'una manera o altra, tenen relació.

En la primera, Un minorista intenta combatre el showrooming carregant 5 $ a les persones que 'només miren'. El showrooming és la pràctica d'examinar la mercaderia en un negoci tradicional per després comprar-la en un negoci en línia, que acostuma a tenir preus més barats. Davant d'aquesta competència, un botiguer australià ha decidit cobrar 5 $ a totes les persones que entren al seu negoci. Si el client compra, aleshores aquesta quantitat és descomptada del preu de venda final.



Un estudi del juliol del 2012 realitzat per la consultora francesa CapGemini reflectia que més de la meitat dels compradors creu que la majoria de les botigues físiques seran purament showrooms cap al 2020. El fenomen no és nou i podem esmentar altres articles com ara El Showrooming és real, Best Buy és el gran perdedor, i Amazon s'està menjant el menjar de tot el món, on, arran de problemes econòmics de grans cadenes d'electrodomèstics s'hi exposen algunes dades interessants com, per exemple, que el 43% dels adults nord-americans afirmen haver practicat el showrooming. En el cas de les cadenes d'electrodomèstics,  una mesura que estan fent aquestes botigues és la d'igular el preu que ofereix la compentència digital (si el client així ho manifesta).

És interessant la reflexió que va fer Javier González en el post El pataleo de los pequeños comerciantes (14/01/2011): "En comptes de posar un cartell per espantar a aquells clients que vénen només a provar sabates per després comprar-los per internet per què no poses un cartell animant els que volen comprar sabates per Internet a què es passin a provar per la teva botiga? Assegura't que tens wifi gratis al teu local, que poden fer la comanda des de la teu botiga, ofereix-los fins i tot la botiga per rebre el paquet i que es passin per ella a recollir-lo. Per descomptat animeu a fer check-in a Foursquare, Google Places, Facebook Places i en el que sigui places. Animeu-los a compartir fotos geolocalitzades de les sabates, a que tinguin una vídeoconferència amb la mare per preguntar. Centra't en definitiva en portar trànsit de compradors de sabates a la botiga. Que no et preocupi que no sempre et comprin a tu, malament se t'ha de donar perquè no trobis la forma de guanyar diners de totes aquestes persones que estan disposades a gastar diners en una cosa sobre el que tu saps i que visiten una i altra vegada la botiga. Pots vendre sabates exclusives que no es puguin trobar a Internet, complements, cobrar pels cafès, aprofitar la compra impulsiva, fer matching del preu, guanyar coneixement...".

Evidentment, el tema no és de fàcil solució, però sembla que aquesta passa (en alguns sectors) per afrontar la realitat, oferir valor afegit i no 'culpabilitzar' al client. Altres mesures poden ser, per exemple, la de la notícia següent.



La segona notícia fa referència al fet que el Senat nord-americà està a punt d'aprovar unes taxes als negocis que només venen per Internet. La Llei d'Equitat del Mercat requerirà, si s'aprova, que els minoristes d'Internet amb més d'1 milió de dòlars en vendes anuals cobrin impostos sobre les vendes i enviïn després els diners recaptats als Estats (dels EUA) dels clients respectius.