Publicat el

Google desenvolupa eines per a limitar l'accés gratuït a les pàgines web


Fins ara, qualsevol internauta a través del cercador de Google podia llegir tants articles com volgués de llocs web que cobren pels seus continguts (recordem, però, que les webs es poden configurar fàcilment per prohibir que Google les indexi). L'usuari, a través de fer cerques en aquest cercador, podia acabar consultant tot el mitjà sense haver de subscriure's i pagar. Google acaba d'actualitzar el programa "First clic free" (el primer clic, gratis) pel qual a partir d'ara els editors de diaris que s'hi acullin podran limitar l'accés gratuït a les seves pàgines a un màxim de cinc notícies al dia. A partir d'aquesta xifra serà necessari registrar-se o subscriure's.

Sembla que aquesta actualització del programari és un acostament als mitjans crítics amb Google, com ara els que dirigeix Rupert Murdoch, que acusa el cercador de lucrar-se del periodisme, “ja que enllaçar els internautes amb les notícies els suposa l'obtenció d'alts ingressos per publicitat”. Murdoch anuncià el novembre la possibilitat d'establir un pacte amb Microsoft pel qual aquesta empresa pagaria a les capçaleres de Murdoch perquè treguessin les seves pàgines de notícies de Google i romanguessin en el cercador de Microsoft, Bing.

Google, al seu torn, comenta que els editors de diaris reben més de mil milions de visites úniques a les seves webs, una font important d'ingressos publicitaris.

Font: Google News Blog (1/1272009)

1 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

És perillós entrar en aquest espiral, perquè de la mateixa manera que els diaris volen cobrar per les notícies de les seves edicions digitals, tothom que ofereixi continguts a Internet podrà voler-se apuntar al carro. No només mitjans de comunicació, és clar.

Jo penso que per aquí anem cap a mal borràs.

El perill és que ens estem trobant davant situacions noves, que cal regular, però cal regular-ho bé.

Llibre digital, per exemple. Seguiré comprant llibre en paper. Perquè el compro i és meu. I el puc guixar, retallar, llegir, rellegir, deixar o vendre quan me l'he llegit a un llibreter de vell.

I amb el llibre digital? No només no és meu, sinó que em recorda allò del «mira'm i no em toquis».

Si he pagat els drets pel llibre, el llibre és meu i he de tenir certa llibertat per usar-lo i manegar-lo. I regalar-lo, és clar que sí!

SI un llibre no m'agrada, i només llegeixo les 3 primeres pàgines, em tornaran els diners? Si només vull un capítol concret, em cobraran la part proporcional?

Penso que el tema està sortint de mare i els perjudicats som els consumidors.

Jo, de moment, no entro en aquest joc. Decidit.