«El dipòsit legal, inicialment concebut només com una figura de control bibliogràfic nacional, ha passat a configurar en els Estats democràtics com un servei públic gratuït al sector editorial per subministrar originals d'obres en domini públic, com una garantia de la llibertat d'expressió i de l'accés a la informació dels ciutadans i, amb l'adveniment de la societat del coneixement, com una peça del desenvolupament econòmic i social d'un país.
Novetats de la Llei
La Llei introdueix un canvi d'adaptació a la realitat del món de les publicacions, que es basa en el nou paper que s'atribueix a l'editor. Serà aquest i no l'impressor el subjecte dipositant principal, el que ve a significar una gran millora de les col·leccions custodiades pels centres, ja que permetrà que els documents ingressin íntegres, que les publicacions seriades no quedin faltes de fascicles i, finalment, que s'ingressi tot el que s'edita a Espanya, encara que no hagi estat produït al seu territori. A més, permetrà que les col·leccions de les biblioteques autonòmiques responguin a la seva realitat editorial.
Cal també destacar que es redueixen les càrregues administratives en disminuir sensiblement el nombre d'exemplars a lliurar als centres dipositaris (de cinc a dos en el cas de l'Estat). A més, es delimita substancialment la tipologia de publicacions objecte de dipòsit legal, per exemple, les reimpressions.
Un altre aspecte nou d'aquesta Llei és que preveu el dipòsit dels nous suports de l'edició i dels documents en xarxa. En l'àmbit de la Unió Europea s'ha proposat i recomanat l'adopció d'iniciatives pels Estats membres en el camp de la conservació digital del material cultural. Les institucions de la Unió han advertit sobre els desafiaments que planteja el dipòsit del patrimoni bibliogràfic, sonor, visual, audiovisual i digital en un entorn digital i han proposat solucions amb l'objectiu de l'exploració de noves tècniques de recollida de material en línia amb fins de difusió i conservació.
El patrimoni digital
Són objecte de dipòsit legal totes les obres bibliogràfiques, sonores visuals, audiovisuals i digitals, produïdes o editades a Espanya, per qualsevol procediment de producció, edició o difusió, i distribuïdes en qualsevol suport, tangible o intangible.
L'obligació del dipòsit de les publicacions electròniques recaurà en el seu editor o productor.
D'altra banda, s'exonera als editors de llocs web del deure de dipòsit legal. A més, s'habilita als centres de conservació, tant de titularitat estatal com autonòmica, a detectar i reproduir els llocs web lliurement accessibles a través de xarxes de comunicacions que puguin resultar d'interès per als fins del dipòsit legal, respectant en tot cas la legislació sobre protecció de dades i propietat intel.lectual.
Transferència a comunitats autònomes
La principal raó de ser del dipòsit legal és la conservació del patrimoni bibliogràfic espanyol mitjançant el seu dipòsit en els centres que determinin les administracions públiques competents. En l'actualitat, les seves funcions i atribucions són assumides per la Biblioteca Nacional d'Espanya.
En aquest sentit, la transferència de les competències de gestió en l'àmbit del dipòsit legal a les comunitats autònomes accentua la necessitat d'establir una regulació que garanteixi un funcionament adequat, ja que els materials que ingressen per dipòsit legal a la Biblioteca Nacional Espanya depenen de la gestió que del mateix facin les comunitats autònomes.»
Font: Referència del Consell de Ministres (18/3/2011)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada