¿Quin és el preu que els usuaris estan disposats a pagar pels continguts digitals?

Iclaves acaba de publicar l'estudi ¿Cuál es el precio que los usuarios están dispuestos a pagar por los contenidos digitales?, on aborda les característiques de la demanda de continguts digitals en el mercat espanyol. L'estudi es va presentar el dia 22 de novembre a FICOD.

Les principals conclusions de l'informe són:

• Bona predisposició a pagar pels continguts digitals. En tots els tipus de continguts digitals analitzats hi ha una base destacada de persones disposades a pagar-ne una quantitat, preferentment en els models de descàrrega.
• Per un preu inferior al del món físic. Els preus que els usuaris estan disposats a pagar són sensiblement inferiors als que es paguen actualment pel mateix contingut en suport físic.
• Però amb nínxols d'alt valor. Els preus mitjans més elevats corresponen als continguts i models de distribució per als quals hi ha un major percentatge d'usuaris disposats a pagar.
• Forta valoració de la qualitat del servei. Els usuaris valoren els serveis de qualitat enfront de l'oferta "no legal", en major mesura les dones i els joves.
• Poc coneixement dels models basats en la reproducció en línia.
• Major predisposició al pagament dels homes.
• Totes les franges d'edat estan predisposades a pagar pels seus continguts d'interès.

Descàrrega de l'informe ¿Cuál es el precio que los usuarios están dispuestos a pagar por los contenidos digitales?

Creix la indústria de continguts digitals

L'any 2010 es va produir una lleugera recuperació de la indústria de continguts digitals a l'Estat espanyol. En concret, el volum de negoci va arribar als 9.630 milions d'euros, un 1 per cent més respecte al 2009. Aquesta dada prové de l'Informe de la Industria de Contenidos Digitales 2011, estudi que realitza per quart any consecutiu l'Asociación Multisectorial de Empresas de la Electrónica, las Tecnologías de la Información y la Comunicación, de las Telecomunicaciones y de los Contenidos Digitales (AMETIC) i que s'acaba de presentar (15/11/2011). Gran part dels sectors es varen recuperar mercès a la recuperació del consum i a l'impuls a les vendes dels nous dispositius de reproducció.

El resum per sectors indica:

• La distribució digital de música arriba a 41,2 M € (+ 19,8%),  mentre que el format físic cau com mai abans (- 20,7%).
• El volum de negoci del cinema baixa en un 1,3% fins als 662 M €.
• Els videojocs en dispositius mòbils i en Xarxa aconsegueixen una xifra de negoci de 360 ​​M €, un 10,3% més.
• Les subscripcions a la TV de pagament, la venda de televisors amb tecnologia LED, i el Mundial de Futbol, impulsen aquest segment.
• La publicitat a Internet continua creixent a ritmes de dos dígits (+ 20,7%), apropant-se a la posició que ocupen els diaris.
• La premsa tradicional registra nous descensos fins als 1.950 M €, un 4,3% inferior.
• Els llibres editats en format digital pugen un significatiu 37,5%, facturant 70,5 M €.

A continuació seleccionem del resum de l'informe algunes altres dades:

La premsa ha experimentat el 2010 nous descensos en els seus models de negoci tradicionals, fins a arribar als 1.950 milions d'euros, un 4,3 per cent inferior. No obstant això l'aparició el 2011 de nous serveis de subscripció per a descàrrega de continguts periodístics, principalment per a dispositius mòbils, aporta una nota d'optimisme.

Pel que fa al llibre tant les vendes de dispositius com les vendes de llibres en format digital creixen a ritmes importants, en el que sembla ser l'enlairament definitiu del llibre digital. Concretament, la facturació per venda de llibres va arribar als 3.348.000 d'euros (-5,7 per cent) mentre que els llibres editats en format digital varen registrar un ascens del 37,5 per cent, amb una xifra total de 70,5 milions d'euros.

El segment d'aplicacions per a dispositius mòbils és molt recent, ja que va començar a tenir rellevància econòmica el 2008. No obstant això, el 2010 i 2011 s'ha constatat un espectacular creixement. Per la seva banda, la creixent penetració dels dispositius mòbils avançats (smartphones i tablets PC) augura un futur molt prometedor per a aquest nou àmbit.

L'informe conclou que la gestió dels drets de propietat intel·lectual es configura com un dels factors clau per facilitar la creació d'un mercat digital únic de continguts digitals. La seva adequació a les noves formes de distribució de continguts és necessària per aconseguir el desenvolupament dels nous models de negoci que estan proliferant en l'univers digital.

Font: Informe de la Industria de Contenidos Digitales 2011

Internet, la publicitat a Internet, la televisió de pagament i la indústria cinematogràfica, sectors en creixement

Internet (8,2% més el 2009), la publicitat a Internet (4,3%), la televisió de pagament (4,3%) i la indústria cinematogràfica (3%) són els sectors de la indústria de continguts digitals que continuen creixent arreu del món. Així ho manifesta el darrer Informe 2010 de la industria de contenidos digitales que Asimelec va presentar el passat dia cinc d'octubre. A continuació us oferim algunes informacions extretes de l'informe.

La crisi econòmica ha impactat de manera notable en el sector de continguts digitals, produint una contracció de la demanda que ha afectat tant al consum de continguts com a la venda de dispositius de reproducció. El mercat de mitjans i entreteniment ha experimentat el 2009 un descens del 2,9%, arribant als 961,544 M €. Es tracta del primer descens experimentat per aquest mercat en l'última dècada.

El 2009 ha continuat el procés d'evolució cap a models de negoci basats en la distribució digital en tots els sectors analitzats: música, cinema i vídeo, videojocs, televisió, xarxes socials, publicitat interactiva, premsa i llibres.

Televisió, música i premsa es consumeixen cada vegada més a Internet: cada vegada més gent veu la televisió i escolta música per streaming a través de serveis d'Internet. Aquest canvi en les tendències afecta especialment la premsa escrita que es troba en la pitjor crisi de la seva història.

El 2009 els ingressos obtinguts per distribució en línia de música van arribar als 3,020 M € a tot el món. Aquesta xifra suposa un increment de l'11% respecte als 2,721 M € obtinguts el 2008. El 2009 els ingressos per distribució en línia de música varen representar el 27% del mercat discogràfic global, 6 punts més que el 2008. A més, el telèfon mòbil i el smartphone van menjant espai als reproductors de mp3 i mp4 com a dispositius preferits per escoltar música.

El sector editorial ha assolit una xifra de negoci de 77,814 M €, un 1,2% menys que el 2008. Els ingressos per distribució de llibres electrònics s'han situat en 2009 en els 1,290 M €, la qual cosa representa l'1,7% del total del sector.

Les xarxes socials han continuat el 2009 incrementant la seva presència en la societat. Mentre que el 2008 assistim a la irrupció d'aquests nous serveis amb multitud de xarxes socials, el 2009 ha començat el procés de consolidació, s'ha reduït el nombre de xarxes socials a nivell mundial. S'estima que, a juliol de 2009, la mitjana mundial d'internautes actius (un de cada tres internautes) que pertanyen a alguna xarxa social era del 62,5%, al voltant de 390 milions d'usuaris.