El GSMA ha anunciat (16/11/2011) que 45 dels principals operadors de telefonia mòbil de tot el món ja s'han compromès a donar suport i implementar la tecnologia Near Field Communications (NFC) en les targetes SIM dels dispositius mòbils. Aquest acord representa un suport important a aquesta tecnologia (estàndard ISO des del 2003) que permetrà intercanviar dades i fer transaccions a partir dels mòbils. Com a mesura per a accelerar l'adopció de serveis NFC, la GSMA ha publicat un nou conjunt d'especificacions de la indústria.
NFC és una tecnologia sense fil que funciona en la banda dels 13.56 MHz i que deriva de les etiquetes RFID. L'NFC s'utilitzarà per a la identificació, la recollida i intercanvi d'informació i, sobretot, el pagament. Pot funcionar tant amb smartphones com amb els mòbils tradicionals.
Entre els operadors que han signat l'acord, cal esmentar China Mobile i China Unicom (entre els dos sumen prop de 800 milions d'abonats), Telefónica, AT & T, Vodafone, Deutsche Telekom, KPN, Orange o Verizon.
A finals de 2010 Telefónica, La Caixa i Visa varen participar en un projecte pilot de pagament mitjançant el mòbil amb tecnologia NFC a Sitges.
Des del setembre d'aquest any Google ja empra la tecnología NFC en Google Nexus S (si bé només als EUA, amb l'operadora Sprint i la targeta Citi Mastercard associada al telèfon). A més, Google acaba de traspassar el seu sistema de pagament Google Chekout a Google Wallet, amb una aposta clara de disposar d'un sol sistema de pagament i de potenciar el pagament a través de tecnologia NFC.
Els principals fabricants, com ara Nokia, Blackberry, Apple, etc. han anunciat que implementaran l'NFC als seus dispositius mòbils.
A continuació us adjuntem un vídeo de Telefónica on es mostren algunes utilitats per als qui tinguin mòbils amb NFC.
L’AECOC (Associació Espanyola de Codificació Comercial) ha presentat a Barcelona (22/4/2010) dues aplicacions per a les llibreries i per a les biblioteques que es basen en la tecnologia de ràdiofreqüència RFID i que faciliten en gran manera la informació i l'accés als llibres.
En les llibreries, el sistema ofereix, a través d'una pantalla tàctil, una experiència de compra interactiva en la qual el consumidor pot esbrinar en un sol "clic" si està disponible el llibre que busca, on està situat, quins altres títols té al mercat el seu autor/a, conèixer obres del mateix gènere, etc.
Així mateix, el personal de la llibreria pot, gràcies a la utilització d'aquest sistema desenvolupat per Libera Networks i Keonn (spin off de la UPF), conèixer millor els interessos dels seus clients i oferir-los, per tant, un millor servei, alhora que garanteixen que ningú es quedi sense el producte que cerca.
La tecnologia RFID permet conèixer en tot moment i en temps real quins són els productes disponibles o amb necessitat de reposició i la seva ubicació al local sense necessitat de realitzar inventari, entre altres avantatges. La implementació del sistema requereix una inversió aproximada d'un euro per cada llibre exposat a la botiga
En les biblioteques, als avantatges plantejats en el cas de les llibreries, també disponibles en aquesta altra aplicació, s'afegeix l'automatització total de l'autopréstec, que agilitza i personalitza el procés per als seus usuaris. A més, permet a les biblioteques ajustar millor la seva oferta a les demandes dels seus lectors i també gestionar de forma més "pràctica" els seus espais, en funció dels exemplars més i menys demandats. Aquesta iniciativa ja s'ha aplicat amb èxit a la Universitat Pablo de Olavide, a Sevilla. Els terminals són diferents als que s'utilitzarien a les llibreries, ja que operen com un caixer automàtic perquè els estudiants puguin realitzar ells mateixos la reserva dels llibres.
Actualment més d'un centenar de països aposten ja per un estàndard, el xip EPC-Electronic Product Code-que l'AECOC promou i desenvolupa a Espanya i que, segons els experts, pot ser el trampolí per a aquesta tecnologia. Sota l'EPC s'amaga un codi que, introduït en un petit xip, permet identificar de manera inequívoca ia distància qualsevol mercaderia, article, document etc. És el relleu generacional del codi de barres, un sistema encara més avançat que pot contenir més informació que el sistema tradicional i que permet accedir-hi a distància.
Us adjuntem un vídeo en què podeu observar com funciona el sistema en la biblioteca de la Universitat Pablo de Olavide.
L'editorial japonesa Shogakukan ha implementat la tecnologia RFID en les seves operacions per a reduir els índexs de llibres no venuts retornats de les llibreries, així com la reducció en el volum de pèrdues. Shogakukan estima que si el 25% dels llibres retornats fossin carregats com a pèrdues, les pèrdues financeres anuals al Japó superarien els 1,5 mil milions de dòlars. La implementació RFID té una marcada influència en la precisió de la distribució per tal de disminuir desviacions.
Mikko Nikkanen, director de Desenvolupament de Negoci RFID d'UPM Raflatac, diu que el sistema podria funcionar bé per a molts altres elements de la indústria editorial. Considera que els clubs de llibres en serien un bon exemple, "on les taxes de retorn poden pujar per sobre del 20%, i l'alta eficiència per a la tornada en la cadena de subministrament és fonamental.
RFID (acrònim de Radio Frequency IDentification, en català identificació per radiofrequència) és un sistema d'emmagatzematge i recuperació de dades remot que empra etiquetes RFID. Aquestes són uns dispositius petits, similars a una pegatina, que poden ser adherides o incorporades a un producte, animal o persona. Tenen antenes que els permeten rebre i respondre peticions per radiofreqüència des d'un emissor-receptor RFID. Hi ha etiquetes passives i actives i no cal que hi hagi visió directa entre emissor i receptor. El RFID és emprat en moltes biblioteques per a automatitzar la sortida i retorn de llibres i CD's i proporcionar visibilitat en temps real de l'inventari de la biblioteca (en el dibuix adjunt, 1 antena; 2 circuit integrat)
Les etiquetes RFID que empra Shogakukan estan codificades amb dades relatives a l'elecció del sistema de distribució (binari al Japó: a càrrec de l'editorial o del llibreter, segons el cas) i es col·loquen en cadascun dels llibres, ajudant a eliminar l'error humà en automatitzar el processament de dades i operacions logístiques.
Shogakukan és una editorial japonesa fundada el 1922 amb un catàleg que comprèn diccionaris, literatura, no-ficció, manga, DVD infantils i altres. Forma part del Grup Hitotsubashi, un dels més grans grups editorials del Japó.
