Publicat el

El model de negoci de les llibreries està canviant

Dana Brigham a la seva llibreria de Massachusetts. Fotografia de Guido Vitti

Els darrers mesos han sortit diverses notícies al voltant del món de les llibreries, notícies molt sovint relacionades amb la crisi del sector (arran de la irrupció del llibre digital -i d'altres formes de consum cultural-) i amb les possibles alternatives al model actual de negoci. En el post d'avui ens fem ressò de dos articles que parlen sobre el futur de les llibreries i el de les editorials que mantenen llibreries.

L'article Novel ideas for indie bookstores, de Jennifer Miller, publicat l'any passat, arrenca comentant que el pla de reestructuració de Barnes & Noble contempla grans cafès i productes més nous. En altres paraules, menys llibres. El mateix ocorre amb les llibreries independents, que estan adoptant diverses estratègies, com ara:
  1. Crear productes clúster. Crear un entorn dins de la llibreria que agrupi productes relacionats amb els llibres que es venen. La llibreria Brookline Booksmith (Massachusetts) dedica fins a un terç de l'espai de la botiga a productes complementaris. Per exemple, espàtules i taps de vi al costat de llibres de cuina.
  2. Actuar localment. Square Books (Mississipí), es projecta com un centre d'idees -no només de llibres- i acull en el seu sí la ràdio local Thacker Mountain. I si algú dins d'una milla dels límits de la ciutat vol un llibre, els empleats el porten en persona. "Amazon presumeix de la rapidesa amb què poden aconseguir llibres per a vostè, però nosaltres som més ràpids", diu el propietari.
  3. Ser una impremta. La librería Bellingham (Washington) va adquirir l'Expresso Bookmachine, amb el qual pot imprimir un llibre de 200 pàgines en 10 minuts. Mitjançant la impressió sota comanda la botiga ara imprimeix llibres fora de catàleg i pot hostatjar i imprimir llibres creats mitjançant autopublicació.
  4. Ajudar a la competència. La desaparició imminent de Subterranean Books, va portar a quatre llibreries properes a crear la Independent Bookstore Alliance i a repensar el local com a taller o lloc de trobada per a lectors àvids de noves competències digitals.
  5. Retransmetre esdeveniments. BookCourt (Nova York) transmet en streaming lectures en viu al seu lloc web, bookcourt.tv. Els televidents poden comprar els llibres signats pels autors; la botiga s'encarrega de les trameses.
El cafè Comma (Corea): http://www.facebook.com/pages/Cafe-Comma/136371636460285

L'article Should Publishers Open Bookstore Cafes? They Are in Korea, de Dennis Abrams, es pregunta si les editorials haurien d'obrir llibreries cafès, tal com s'està fent a Corea. Efectivament, a Corea força editorials estan obrint llibreries cafès i estan tenint força èxit i ressò. Les editorials que tenen llibreries cafès donen als editors l'oportunitat d'interactuar directament amb els lectors i compradors de llibres. Evidentment, tot i ser llibreries que depenen d'una editorial tampoc no es comporten d'una manera 'clàssica'.
Realment ens esforcem per ser alguna cosa més que un cafè, una llibreria o una biblioteca", comenta el gerent de la cafeteria, Jeong Ji-yeon. "Molts editors de l'editorial Changbi Publishers també treballen en el cafè i hi celebren les seves reunions editorials. Rebem la visita de tots els nostres lectors i escriptors. Creiem que és important comptar amb un lloc físic per mostrar els llibres i interactuar amb la gent, tot i l'augment del nombre de llibreries en línia. Mentre que els llibres electrònics són exclusivament contingut, els llibres com a còpies dures tenen alguna cosa més que oferir.
L'article finalitza amb la disjuntiva: "hi ha més oportunitats de negoci per als editors si entren en el joc al detall i cerquen més directament al consumidor, o bé la venda de llibres ja no forma part de l'ADN dels editors o de les competències bàsiques?"

1 comentaris:

enric faura ha dit...

Bon articles. És evident que el model de les llibreries està canviant i ha de canviar, prou ho veiem a casa nostra. El que no acabo de tenir clar és que les iniciatvies que s'apunten com a model a l'estranger permetin la possibilitat de construir models de negocis solvents, viables i professionals. Ho veig més aviat com a complements, però no acabo de veure quin pot ser el "core" dels nous models de negoci.