
El neo-mecenatge és una (r)evolució del mecenatge en què el suport financer per a l'artista ve de l'audiència real col·lectiva d'aquest artista. La suma de les contribucions de tots els mecenes és el que proporciona els mitjans perquè l'artista continuï amb el seu treball (a diferència del mecenatge antic, en què un sol mecenes s'acabava convertint en l'amo de l'artista i de la seva producció). Aquest sistema de mecenatge també difereix de l'anomenat Protocol de l'Artista de Carrer (Street Performer Protocol), descrit por John Kelsey i Bruce Schneier, en què l'obra no surt publicada fins que els mecenes no han aportat una quantitat determinada.
Els motius pels quals Another Sky Press opten per aquest sistema de 'negoci' són per raons idealistes (confien en la gent), econòmiques (volen que tothom sigui capaç de comprar els seus llibres), filosòfiques (creuen que és el millor sistema) i tecnològiques (cal seguir la tecnologia, no lluitar contra ella).
Per a Another Sky Press no té cap sentit que la gent compri llibres abans de saber si el producte ho val. En la societat actual s'ha creat un mercat en què es dóna suport a la creativitat en funció de la moda i no de la qualitat de la creació, la qual cosa ha comportat una caiguda de la qualitat (a la indústria només li importa inflar el pròxim producte que posa en circulació). Si els diners no s'esmercessin en productes de baixa qualitat, aleshores el diner aniria a parar als bons artistes.
Com que l'art ha de ser per a tothom, no només per a aquells que poden pagar-ho, Another Sky Press només demana que es contribueixi econòmicament quan es pugui, si és que es pot. Another Sky Press també considera que aquest sistema no té cap mena de recolzament de la indústria cultural i editorial actual, la qual disposa d'intermediaris amb rols obsolets que s'aferren a paradigmes de distribució obsolets.
1 comentaris:
No és estrany que una idea com aquesta hagi sorgit en un país com els EUA, on és molt habitual que la gent contribueixi (econòmicament o amb el seu temps) a les causes que els semblen bones o de les quals poden treure algun profit. Davant d'un Estat que no garanteix uns mínims (serveis, subsidis...) la societat civil assumeix més responsabilitats i està més compromesa. Caldrà veure, però, si aquest projecte resulta viable.
Publica un comentari a l'entrada