L'escriptora britànica Doris Lessing va ser guardonada el 10 de desembre amb el Premi Nobel de literatura, convertint-se en la segona escriptora premi Nobel del segle XXI (l'onzena des del 1901). En l'acte de lliurament del premi, celebrat a l'Acadèmia sueca d'Estocolm, el seu editor Nicholas Pearson, de Harper Collins, va llegir el discurs d'acceptació en nom seu, ja que ella, que té 88 anys, no s'hi va poder desplaçar per problemes de salut.El discurs, titulat Sobre no guanyar el Premi Nobel, el va dedicar a les persones que, per manca d'accés a l'educació i a la cultura no podran desenvolupar mai el seu talent literari i mai guanyaran el Nobel. Parla de la gran mancança de llibres i les precàries condicions educatives a les escoles de Zimbabwe, de les dones pobres africanes que es preocupen per l'educació dels seus fills, contrasta les ganes de llibres que tenen dels nens africans i les poques ganes de llegir que tenen els nens occidentals, reivindica el potencial creatiu que tothom té per explicar històries, la necessitat que els escriptors trobin el seu propi espai, i la importància d'estar en contacte amb els llibres i amb la "gran Tradició literària" perquè sigui possible el desenvolupament dels escriptors.
Hem seleccionat un fragment del seu discurs, on dóna la seva visió sobre la revolució que suposa l'arribada de les noves tecnologies de la comunicació:
"Vivim en una cultura que fragmenta, que qüestiona el que fins fa unes dècades eren certeses, i on és normal que homes i dones joves que han estat escolaritzats durant anys, no coneguin res del món, no hagin llegit res i només sàpiguen d'una especialitat o altra, com ara d'ordinadors.
Estem davant una invenció extraordinària, els ordinadors, internet, la tv, tota una revolució. Aquesta no és la primera revolució que afronta la raça humana. La revolució que va suposar la impremta, que no es va produir en el termini d'unes quantes dècades, sinó en un període molt més llarg, va canviar la nostra mentalitat i la nostra manera de pensar. I nosaltres, temeraris, vam acceptar-la com sempre fem, sense preguntar-nos Com ens afectarà la invenció de la impremta? De la mateixa manera que mai no ens hem aturat a pensar com internet ens canviarà i canviarà la nostra mentalitat, i ja ha seduït tota una generació amb les seves trivialitats, fins a tal punt que gent força assenyada confessa que un cop s'hi han enganxat es fa difícil alliberar-se'n, i que es poden trobar que s'han passat tot el dia llegint blocs i escrivint en blocs, etc".
És cert que la televisió i internet han canviat la manera que té la gent d'ocupar el seu temps i que aquests canvis no s'han examinat de manera crítica, però també és cert que s'haurà d'acceptar que la "gran Tradició literària" pot tornar a canviar de mitjà, de la mateixa manera que la cultura escrita va reemplaçar la cultura oral. Qui pot negar que el cinema, la televisió i la xarxa ens oferereixen històries i creacions artístiques potents?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada