A continuació us reproduïm l'apartat íntegre de l'informe on es parla del nou escenari digital:
Els editors espanyols, com els de la resta del món, conscients de la necessitat de transformació i d'adaptació per als nous usos i hàbits de consum ha estat explorant, des de fa més d'una dècada, tot aquest món de possibilitats que han obert les noves tecnologies.
A més, en tots els subsectors del llibre s'ha aconseguit posar a disposició dels lectors productes amb una oferta que creix dia a dia. Segons les dades de Comerç Interior del Llibre elaborat per la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE), el nombre de títols digitals editats el 2011 va ascendir a 40.328, un 243,3% més que l'any 2010 (576,6% més respecte a 2009). Així mateix es van digitalitzar 81.170 obres de fons de catàleg.
No obstant això, hi ha un desajust entre oferta i demanda. La incidència del llibre electrònic a la facturació del sector a Espanya segueix sent molt reduïda. El 2011, últim amb dades publicades, les vendes de títols en format digital van arribar als 72,60 milions d'euros, el que representa un 3% més que l'any 2010. L'increment respecte al 2009, primer any en què es va incloure la facturació dels llibres digitals en l'Estudi de Comerç Interior del Llibre, va ser del 41,6%. Aquesta xifra representa el 2,8% de la facturació del sector.
Si ens atenim a les xifres, aquestes no estan molt allunyades de la resta de països del nostre entorn o d'aquells que tenen un potent sector editorial, excepte als EUA i la Gran Bretanya. Així, a França la facturació del llibre electrònic el 2010, va representar el 0,5% del total, a Alemanya, l'1%, a Itàlia entre l'1 i el 2%; Al Japó, l'1,1 per cent, per posar alguns exemples. Als EUA va representar el 8% i a la Gran Bretanya el 5,8%.
Avui, el nombre de lectors en suport digital, segons el Baròmetre d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres 2012, supera la meitat de la població espanyola major de 14 anys (58%). Si ens referim només als lectors de llibres en aquest format, des de 2010, el percentatge s'ha incrementat en 6,4 punts, fins a situar-se en l'11,7% de la població.
Però també és molt important conèixer com accedeixen aquests lectors als continguts digitals, llibres. Segons el Baròmetre, el 64,4% dels lectors entrevistats es va descarregar llibres d'Internet de forma gratuïta. Un 37,9% va pagar per ells. Aquest percentatge s'ha reduït en 4,9 punts respecte al 2011. Els lectors entrevistats que van adquirir llibres digitals assenyalen que només paguen 4,5 llibres de cada 10 que llegeixen. Els altres 5,5 els van aconseguir gratuïtament.
Un altre estudi, l'Observatori de Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals 2012, elaborat per la Coalició de Creadors i Indústries de Continguts, assenyala que la meitat de la població internauta descàrrega il·legalment continguts, d'ells, el 12% descàrrega llibres (un total de 226,9 milions de descàrregues il·legals, per un valor de 586.200.000 d'euros). Les dades de l'estudi deixen a Espanya el "dubtós" honor d'ocupar un dels primers llocs entre els països on menys es respecta la propietat intel·lectual.
Segons l'estudi de la Coalició, les raons principals que esgrimeix l'usuari per accedir als continguts de manera il·legal posen de manifest l'absoluta manca d'un missatge clar dels poders públics a la ciutadania sobre la valoració dels continguts culturals i de la propietat intel·lectual dels creadors.
La realitat d'aquestes xifres mostra que, en la nostra societat, sembla haver-se instal·lat la creença que la cultura, l'accés als continguts, ha de ser gratis. Una teoria que ha estat, en molts casos, encoratjada des de les administracions públiques o les empreses tecnològiques que han aprofitat les circumstàncies per fer populisme. Com diu Robert Levine en el seu llibre Paràsits: "La història real és que les empreses tecnològiques amb ànim de lucre van idear deliberadament un pla per guanyar diners amb la pirateria i mai se'ls va ocórrer un pla factible per pagar als artistes". Cal que la societat reconegui l'esforç de les persones que han creat i /o investigat les obres que estan a disposició de la societat perquè això repercutirà en què el procés de creació segueixi produint i d'ell poguem seguir beneficiant-nos tots. Davant dels que defensen que l'accés a la cultura ha de ser gratuïta és necessari recordar que cultura i propietat intel·lectual constitueixen una simbiosi indissoluble. En el mateix llibre s'afirma que "Els activistes en línia presenten l'elecció sobre el nostre futur en línia com una opció entre el control i la creativitat, però en realitat es tracta de triar entre el comerç i el caos."
Font:
Informe sobre la situación de la industria y el comercio del libro con respecto a la protección de la creación cultural
Informe sobre la situación de la industria y el comercio del libro con respecto a la protección de la propiedad intelectual
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada