Publicat el

Per què a Booquo li pot anar bé



A continuació reproduïm la traducció al català d'un article d'Arantxa Mellado sobre la plataforma Booquo, publicat a Actualidad Editorial, que conté algunes idees interessants que val la pena tenir en compte.

Model de subscripció, llibreria, plataforma en el núvol, selecció i recomanació de llibres, videoclub, xarxa social de lectors, i continguts addicionals enriquits. Aquestes són a grans trets les característiques de Booquo, la nova plataforma d'oci i cultura creada per Cercle de Lectors, de qui ha heretat una marcada vocació de servei al lector.

Booquo té dues cares. Per als visitants ocasionals, és una llibreria oberta, amb una àmplia oferta de llibres (més de 10.000) i de lloguer de pel·lícules en streaming (a través de Filmin). L'accés és global, obert a tots els usuaris i sense compromís de permanència, però només poden comprar-hi els residents a Espanya (de moment). Pur comerç electrònic, però amb l'atractiu de donar accés obert a una comunitat, una xarxa social de lectors on trobar recomanacions.

Aquesta botiga té una zona VIP, la zona Premium, a la qual s'accedeix pagant una quota mensual de 9,90 euros. El model de subscripció amb accés a lectura a través del núvol va arribar al mercat editorial a través de 24Symbols, a qui cal agrair no només la iniciativa pionera sinó l'esforç que han fet perquè aquest nou model comenci a sonar als editors més com una oportunitat i menys com una amenaça.

Els responsables de Booquo remarquen que la novetat de la seva plataforma és que a aquest model de subscripció se li suma una comunitat de lectors. Però jo crec que la novetat del model Premium que haurien de subratllar és una cosa que anomenen de passada en la seva presentació: selecció de contingut de qualitat.

 La zona Premium, al marge de l'accés a la lectura en el núvol dels llibres triats, dóna accés a dos serveis: una Biblioteca de títols seleccionats pel personal de Cercle ("títols d'actualitat, biblioteques d'autor i les millors revistes del mercat") i set Canals temàtics dirigits per experts en què es trobaran a més textos especialitzats ("continguts addicionals, revista especialitzada per canal, activitats amb autors i experts, selecció d'ebooks de les grans novetats").

 Aquests són els dos elements diferencials de Booquo, els que haurien de potenciar i els que faran que valgui la pena pagar la subscripció: qualitat i servei. Els avantatges de comptar amb un gran fons de continguts sumades a l'acció seleccionadora i prescriptora dels "llibreters" de Cercle.

Selecció i prescripció especialitzades és precisament el que escasseja a les grans plataformes de venda de llibres digitals: ofereixen tanta abundància de continguts que han aguditzat encara més el vell dany col · lateral de la sobreproducció editorial, la "descobribilitat" dels llibres. Els algorismes de recomanació no són suficients, la categorització dels llibres - basada en les metadades que ofereixen els editors - no sempre és encertada, i trobar textos que s'ajustin als teus interessos en aquest marasme de continguts acaba sent descoratjador. Si Booquo presta un bon servei als lectors, si persevera en oferir selecció i qualitat, pot convertir-se en el seu llibreter de capçalera i presentar en una alternativa als grans: és aquí on  hauria de raure el seu desafiament, a marge del model de subscripció, que crec que també serà un encert (per als que invertim molt en llibres, llegir sense límit per 9,90 € al mes és molt llaminer).

Quant a la relació amb els editors i a com s'acorda la contraprestació amb ells (recordem que és un model de subscripció i no de venda), em diu Mariana Féged, directora del projecte, que:

 La negociació va editorial per editorial. L'acord sempre és un revenue share (igual que els models de Spotify i altres models de subscripció).

I després dels elogis, una crítica: Trobo a faltar informació bibliogràfica del llibre, imprescindible per a la compra. Només es mostren la coberta, el títol i l'autor, però s'obvien informacions fonamentals com l'editorial, l'any de publicació i el traductor. En el cas dels títols reeditats, una cosa molt habitual en els clàssics i en els llibres de domini públic, saber qui edita, quan i qui tradueix és el que determina la compra i la lectura, i en Booquo no es troba ni rastre d'aquesta informació, cosa a la qual caldria posar remei quan abans.



Font: "Por qué a Booquo le puede ir bien", Actualidad Editorial (17/2/2012)