El 30 de juny passat Bruno Patino, president de Télérama i de Monde interactif, presentà el
Rapport sur le livre numérique. L’estudi, realitzat per un comitè de sis persones del món de l’edició francesa presidit per ell mateix, li havia estat encarregat el febrer passat per Christine Albanell, ministra de cultura francesa.
Segons la ministra, “La revolució digital que progressivament ha afectat la premsa, la música i el cinema, en un futur pròxim tindrà un impacte decisiu sobre els sectors de l’edició i de la llibreria [...] L’informe no se centra en la problemàtica de la comercialització dels llibres per Internet, sinó en l’emergència d’aparells electrònics de lectura, la qual cosa en un futur no només pot comportar canvis de natura industrial sinó, sobretot, una pèrdua dels fluxos financers clàssics que permeten finançar la creació editorial, literària o escolar.”
L’autor de l’informe, al moment de presentar-lo, reflexionà en veu alta: “calia fer-lo abans que no fos massa tard [...] el llibre digital, a França, no és una ficció”.
L’informe comença dient que el món de l’edició ha entrat tardanament a l’era digital; actualment, però, ja hi ha sectors del món de l’edició que estan totalment desmaterialitzats, com ara les obres de referència. Tanmateix, considera que es pot produir a partir d’ara una acceleració a la qual cal que tots els actors estiguin preparats. En aquest context hi ha dos elements essencials:
la propietat intel·lectual ha de continuar essent la clau de volta de l’edició i els editors han de conservar un paper central en la
determinació dels preus.
La comissió preconitza una sèrie de mesures organitzades al si de quatre accions.
- Promoure una oferta legal atractiva, i proposa tres mesures: fomentar la interoperatibilitat dels continguts digitals, accelerar la interoperatibilitat de les grans base de metadades existents i practicar una política de sosteniment als llibres digitals (de no actuar d’aquesta manera seran els pirates els que configuraran una oferta gratuïta).
- Defensar la propietat intel·lectual, que implica no modificar el codi de la propietat intel·lectual, si bé s’han d’obrir discussions interprofessionals sobre els drets d’autor.
- Crear dispositius que permetin als dipositaris dels drets (editors i autors) a que tinguin un paper central en la determinació del preu de venda (del contrari perdran el poder del negoci).
- Menar una política activa prop de la Unió Europea, per tal de constituir un lobby de la propietat intel·lectual i defensar l’aplicació d’un IVA reduït sobre els béns culturals digitals (a Europa hi ha un lobby molt potent de les telecomunicacions que, tot defensant els seus interessos, malda per menysprear la propietat intel·lectual).
Amb independència del fet de si aquestes recomanacions són del tot encertades o no, l’informe conté aspectes francament interessants i, sobretot, constitueix un indicador que a França els organismes públics i privats s’estan movent d’avant del més que imminent tsunami al món de l’edició.
