Google crea una aplicació per fer mapes col·laboratius i personalitzats

Google Maps ha posat en marxa (27/11/2007) una aplicació que permet crear mapes de manera col•laborativa (a l'estil del que fa Google Apps amb els documents, invitant les persones que triem perquè els puguin editar), i també mapes personalitzats on s’hi afegeixen dades d'interès personal (per exemple, els hotels o càmpings on passarem les vacances, una ruta en bicicleta, etc.).

D'altra banda, l'aplicació Street View, presentada el 30.05.2007, ara té una nova prestació: els requadres incorporen una foto de l'edifici que s’està cercant. Això només funciona a les 15 ciutats dels Estats Units que ja disposen de fotos de Street View (San Francisco, Denver, New York, Chicago, Philadelphia, Phoenix, Pittsburgh, Portland, Tucson, Miami, Las Vegas, Los Angeles, San Diego, Houston i Orlando).

Aquest vídeo (1' 35") explica el funcionament de Street View, i el més destacat és que permet explorar la ciutat mitjançant imatges virtuals que giren 360° donant la sensació que els carrers es recorren a peu.

L'editorial portuguesa Texto Editores implanta el sistema IBS Bookmaster

L'editorial portuguesa Texto Editores ha signat un acord amb el grup IBS per a implementar la solució d'IBS per a la indústria editorial, l'IBS Bookmaster. El nou sistema d'informació i suport al negoci li permetrà incrementar el control i l'automatització dels processos editorials. El projecte, que contempla el subministrament del programari i maquinari així com els serveis professionals, està valorat en gairebé 800.000 €. Texto Editores preveu que 300 usuaris utilitzaran el nou sistema, el servidor central del qual estarà allotjat a Portugal.

Texto Editores, creada el 1977, va començar la seva activitat amb la publicació de llibres de text. El 1986, inicià l'edició de llibres de no-ficció, i actualment, és la segona major editorial de llibres a Portugal; a més d'operar en aquest país, també es troba a Espanya, Moçambic i Angola. L'any 1995, Texto Editores va llançar un dels primers projectes de comerç electrònic de la indústria editorial, el mediabooks, la major llibreria en línia a Portugal.

El grup IBS (International Business Systems), creat el 2005, és un proveïdor líder mundial de programari empresarial per a àrees com finances, cadena de subministrament, manufactura i business intelligence. Compta amb 2.000 professionales i presència en 40 països, i dóna suport a més de 5.000 clients de tot el món. IBS Bookmaster és un dels sistemes més utilitzats a nivell mundial entre les principals companyies editorials i compta amb clients a més de 20 països.

Font: nota de premsa d'IBS (26/11/2007)

L'editorial Elipsis promociona els seus llibres amb vídeo-tràilers per internet

L'editorial Elipsis, de Barcelona, promociona algunes de les seves novel·les amb vídeos per internet. Els vídeos capten l'esperit del llibre a la manera d'un tràiler. Aquí us mostrem dos vídeos-tràilers que s'enllacen directament des de la seva pàgina a YouTube. El primer (de 3 minuts) il·lustra la novel·la Una aventura ambigüa, de l'escriptor senegalès Cheik-Hamidou Kane, que el 1962 va obtenir el Premi Literari de l'Àfrica Negra. La novel·la narra el dilema d'un jove líder africà, que dubta entre continuar l'educació tradicional islàmica o adoptar l'educació occidental. El tràiler, produït per Pablo Odell (Pensódromo) i Javier Celaya (Dosdoce), aconsegueix comunicar l'impacte d'Occident sobre la cultura africana.

El segon vídeo (de 2 minuts i mig) recrea Diarios de la calle, de la professora americana Erin Gruwell, que recull la seva reeixida experiència educativa durant 4 anys en un institut de secundària de Califòrnia amb adolescents conflictius i amb problemes. Erin Gruwell aconsegueix, mitjançant la literatura i l'escriptura, que els seus alumnes no només que acabin els estudis sinó que se sentin orgullosos de pertànyer al col·lectiu Escriptors de la Llibertat. El vídeo és un tràiler de la pel·lícula homònima de 2007, dirigida per Richard LaGravanese i protagonitzada per l'actriu guanyadora de dos Òscars, Hilary Swank.

Seiko-Epson presenta un nou lector digital

Seiko Epson ha presentat (15/11/2007) un prototip molt atractiu de lector digital de llibres electrònics, de 18x21 cm, amb una pantalla de 6,7 polzades i una resolució de 1200 x 1600 punts, que representa una millora molt destacable amb relació als lectors digitals Amazon Kindle (vegeu el post de Beat) i Sony Reader PRS 505 (més informació al post de Beat), que tenen una resolució de 600x800 punts, el Rex l'Iliad amb 768x1024 o l'iPhone amb 320x240. D'altra banda només fa 3 mm de gruix i pesa 57 grams .


Font: Technabob (15/11/2007)

Àudiollibres en el telèfon mòbil

Libro Móvil, empresa espanyola que proporciona llibres en format d'àudio a través del mòbil, ha elegit Bango com a plataforma de suport a la seva estratègia de comercialització de continguts.

LibroMóvil és una tenda a la qual s'accedeix des del telèfon mòbil. Ofereix una gran varietat de continguts d'àudio, entre els quals àudiollibres, acudits, receptes de cuina, horòscops, monòlegs, etc.

El servei ofereix periòdicament als usuaris mòbils, a través del sistema d'identificació d'usuaris i de l'empremta digital de Bango, les darreres novetats personalitzades del seu catàleg així com els èxits de vendes; també posa a disposició dels usuaris una llibreria personal en el seu mòbil on aquests poden emmagatzemar les seves compres i poden escoltar els continguts tantes vegades com vulguin, sense por a esborrar-los. Pel que fa a les empreses, LibroMóvil posa a disposició d'aquestes la tenda a través del mòbil totalment personalitzada com a marca blanca; també ofereix diversos sistemes de pagament (a través de la plataforma de facturació global de Bango): mitjançant la factura del telèfon, la targeta de crèdit o a través de PayPal.
D'altra banda, Bango, el proveïdor de tecnologia web mòbil, llançà a mitjan mes de novembre un servei que permet a la gent portar contingut digital als seus mòbils des de xarxes socials, fòrums i blocs.

Google llança en català el Frontal per als editors del seu Cercador de llibres

El dia 20 de novembre Google llançà en català el Frontal per als Editors que permet als editors catalans registrar-se en línia per a esdevenir partners de Google en el servei de Cerca de Llibres que ofereix aquesta empresa. Actualment Google té més d'un milió de llibres indexats i més de 10.000 editors de tot el món registrats en el servei, inclosos els editors de Catalunya; i quant als idiomes, té llibres en més de cent idiomes i el cercador és disponible en 70 països.

Segons els directius de Google, la Cerca de llibres ha demostrat ser una eina popular i, alhora, polèmica. Els detractors del servei temen que la Cerca de llibres de Google acabi substituint la paraula escrita, però des de l'empresa es creu que la Cerca de llibres ajudarà la gent del món a descobrir més llibres.

La Cerca de llibres de Google és un catàleg en fitxes del segle XXI, la qual cosa facilita la cerca de llibres. Segons l'empresa, no es tracta de substituir la compra de llibres o la lectura de llibres en una biblioteca: la Cerca de llibres compleix les lleis de drets d’autor i mai no es mostren més que uns quants fragments de text dels llibres amb drets d’autor sense l’autorització de l’editor –i s'indica als usuaris on poden comprar llibres o les biblioteques on els poden demanar mitjançant un préstec–.

La Cerca de llibres de Google es divideix en dues parts diferents (informació extreta de la Cerca de llibres de Google: La història): el Programa de socis i el Projecte Biblioteca.
1. Programa de socis
Els socis (generalment editors) donen a Google els seus llibres per digitalitzar-los i penjar-los en línia. Els usuaris poden veure, llavors, un nombre limitat de pàgines de llibres rellevants per a la seva cerca. Això és suficient perquè tinguin una idea aproximada sobre el tema que tracta el llibre. Si l’interessa, l’usuari pot fer clic i arribar al lloc web de l’editor o a una botiga en línia, i comprar-lo. Google escanneja aquests llibres de manera gratuïta i no cobra quan els usuaris compren llibres. A més, quan s’escullen anuncis perquè s’executin sota un llibre, més de la meitat dels ingressos generats es donen a l’editor del llibre. Quant als avantatges del servei: obtenir llibres en línia és fàcil, s'escanneja i indexa el text sencer dels llibres, els usuaris poden trobar llibres no només buscant a la Cerca de llibres de Google, sinó també dins de l’índex general de llibres de Google, la Cerca de llibres de Google impedeix que els usuaris copiïn, enganxin i imprimeixin les pàgines mostrades a la visualització prèvia limitada, i al costat de la visualització de la pàgina, hi ha els enllaços "Compreu aquest llibre".
2. Projecte Biblioteca
Biblioteques com les de les universitats d’Oxford i Michigan, i la Biblioteca de Barcelona, proporcionen els seus llibres perquè Google els digitalitzi, de manera que les publicacions que anteriorment només eren accessibles per a aquells qui es trobaven dins l’edifici, puguin ser consultades per qualsevol que disposi d’una connexió a Internet.
Si un llibre d’una biblioteca és de domini públic (sense drets d’autor) es mostra tot sencer. Si té drets d’autor, els usuaris només veuen informació bàsica (com és ara el títol del llibre i el nom de l’autor), un màxim de dos o tres fragments del llibre i informació sobre la biblioteca on es pot trobar, o el lloc on es pot comprar. Si els editors o els autors no volen que es digitalitzin els seus llibres, només cal que ho diguin i s'els excloen.

Creen una "màquina del temps" per resseguir la història de les pàgines web

Wayback Machine és un arxiu d'internet que ens permet conèixer la història de la WWW a través d'un registre de pantalles de pàgines web. Brewster Kahle, d'Alexa Internet (San Francisco), va començar a guardar pàgines de la web el 1996 per al projecte de l'Internet Archive, organització sense ànim de lucre que té com a objectiu la creació d'una biblioteca global d'internet per facilitar l'accés de col·leccions de documents en format digital (llibres, música, vídeo, pàgines web i software) als investigadors, historiadors i estudiants. En aquests moments ja tenen arxivades 85 milions de pàgines web.

Per exemple, si fem una cerca de Wikipedia.org i fem un clic a "Take Me Back", apareix un llistat de pantalles amb les dates en què es van agafar, ordenades cronològicament per anys. En aquest cas podem comparar el disseny de la primera pantalla recollida, que data de 27 de juliol de 2001 i comparar-la amb la darrera, treta el 14 d'agost de 2007.

Editorials americanes promocionen els seus llibres a través de Bookvideos.tv

El passat mes de juny Simon & Schuster va començar a promocionar els seus llibres través del lloc web Bookvideos.tv, creat per l'empresa productora i distribuïdora de vídeos digitals per internet TurnHere. Passats cinc mesos des del seu llançament, importants editorials americanes, com ara Bantam Dell, Chronicle, Disney/Hyperion, Doubleday Broadway, Hachette Book Group, Loyola Press, MacMillan, Thomas Nelson i WW Norton, s'han afegit al projecte. A dia d'avui, Bookvideos.tv inclou en la seva oferta de vídeos 65 títols publicats per Simon&Schuster (classificats per temàtica i per autor), i encoratja totes les editorials a formar part de "la revolució de màrqueting del llibre".

Aquest "expositor" virtual giratori mostra una selecció de 16 novetats de Simon&Schuster. Si es fa un clic a "Get widget" apareix la coberta d'un dels títols acompanyada d'un vídeoclip en el qual l'autor o l'autora parlen sobre la seva obra. També es pot llegir la sinopsi de llibre i la biografia de l'autor, s'hi poden escriure comentaris, es pot enviar el vídeo per correu electrònic, i es pot comprar el llibre a través d'enllaços directes a les llibreries virtuals de Simon&Schuster, Barnes&Noble i Amazon.com.

Els vídeos s'estan convertint en una eina molt potent i rendible per promocionar les vendes per internet d'una gran varietat de productes, inclosos els llibres.


Font: Publishers Weekly (20/11/2007)

La llibreria argentina Capítulo dos imprimeix llibres sota comanda

La llibreria argentina Capítulodos, situada a l'Alto Palermo Shopping de Buenos Aires, disposa des de fa poc temps d'un sistema d'impressió de llibres sota comanda (Print on Demand, PoD). El servei, anomenat Buenos Aires, El futuro del libro, compta amb la participació de Capítulodos, Bibliográfika, la revista ADNCultura i el suport de les editorials Grupo Planeta, Grupo Santillana, Grupo Editorial Sudamericana i Editorial Teseo i de Xerox, que posen a l'abast del públic 300 llibres descatalogats. El catàleg s'anirà ampliant progressivament.

El públic pot fer la comanda a partir de la Web de Capítulodos o bé sol·licitar el llibre desitjat en el local de la llibreria a l'Alto Palermo. El lector també pot fullejar en línia el primer capítol dels llibres, simulant l'experiència de tenir-los entre les seves mans, mercès a la tecnologia desenvolupada per Flipital. El lector presencia la impressió del seu exemplar i només cinc minuts més tard rep el llibre a la mateixa llibreria. El sistema tecnològic és simple: d'un costat els llibres digitalitzats en pdf i de l'altra una impressora a color per a la coberta, una altra que va a 110 pàgines per minut per al cos del llibre i, finalment, una guillotina i una enquadernadora.

Entre altres, els avantatges de la impressió sota comanda són:

1. Desenvolupar projectes editorials de dimensions petites
2. Evitar trencaments d'estocs
3. Reduir la inversió financera
4. Reduir costos d'emmagatzematge i de manteniment d'estocs
5. Reduir costos i temps d'entrega de la producció
6. Recuperar títols esgotats o bé imprimir títols d'escassa circulació
7. Permetre noves aplicacions (llibres personalitzats) i ampliar oportunitats comercials
8. Reduir el nombre d'errors
9. Agilitzar funcions administratives
10. Fer tiratges de prova

Actualment, en què hi ha una clara demanda de llibres descatalogats i en què el nombre de llibres digitalitzats s'està incrementant exponencialment i que, alhora, els lectors de llibres electrònics encara no han acabat 'd'explotar' i que hi ha públic per a la lectura de llibres convencionals, la impressió sota comanda -cada vegada millor tecnològicament parlant- sembla una opció a tenir en compte.

Font: bloc de Capitulodos (18/11/2007)

Font: ADNcultura.com (15/11/2007)

La UNESCO i la Biblioteca del Congrés dels Estats Units crearan la Biblioteca Digital Mundial

La UNESCO i la Biblioteca del Congrés dels Estats Units han anunciat (17/10/2007) l'acord per crear la Biblioteca Digital Mundial, que forma part del projecte La memòria del món de la UNESCO per conservar el patrimoni documental. Altres biblioteques americanes i institucions d'arreu del món hi participen, conjuntament amb la UNESCO i la Federació Internacional d'Associacions de Biblioteques. L'origen del projecte es remunta al 2005, quan James H. Billington bibliotecari de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units proposà la creació d'una biblioteca mundial digital en un discurs pronunciat a la Comissió Nacional dels Estats Units a la ONU.

La Biblioteca Digital Mundial que estarà disponible per internet i serà d'accés lliure i gratuït, en format multilingüe (anglès, francès rus, espanyol, xinès, àrab i portuguès), inclourà documents únics i rars provinents de cultures d'arreu del món, incloent-hi manuscrits, mapes, llibres rars, partitures musicals, gravacions, pel·lícules, dibuixos d'arquitectura i altres materials culturals.

El vídeo que us presentem (de 3 minuts) mostra el projecte, que té com a objectiu promoure l'entesa intercultural i internacional, millorar la qualitat i la diversitat de contingut cultural a internet i contribuir a l'educació i la recerca universitària.

Marvel Comics ofereix el seu catàleg de còmics en línia

Marvel Comics, una divisió de Marvel Entertainment, Inc. ofereix (des del 13/11/2007), el seu catàleg de còmics digitalitzat a través del nou web Digital Comics Unlimited. Marvel, fundada el 1961, és una de les editorials més importants de còmics, creadora dels populars superherois americans Spider-Man, Fantastic Four, X-Men, The Avengers, Captain America, Hulk, etc.
En aquests moments ja està disponible una àmplia selecció de títols del fons antic, i es preveu que cada setmana s'hi afegiran 20 títols nous, tant dels antics com de nous, fins arribar als 2.500. Els còmics no es podran descarregar, només es podran llegir a través del web. D'altra banda, els números més recents no estaran a disposició dels usuaris fins passats 6 mesos des de la seva publicació en paper. Per tal d'atreure subscriptors, Marvel ha engegat una promoció que consisteix a oferir 250 títols en línia, que es podran llegir per un temps limitat de manera gratuïta. La subscripció anual és de 59,88 $ en un sol pagament (o 4,99$ al mes) , o de 9,99 $ mensuals, si no s'hi subscriuen per tot l'any.

DC Comics, la principal competidora de Marvel, ofereix els seus còmics a través de MySpace des del maig de 2007. Per a més informació sobre DC Comics us remetem al post de Beat (10/07/2007).

Font: Reuters (13/11/2007)

Llibres de cuina al forn

L'agència croata Bruketa & Zinić OM ha dissenyat el setè informe anual per a la companyia d'alimentació Podravka, el qual per a poder-lo llegir s'ha de coure al forn. L'informe es compon de dos llibres: l'informe pròpiament dit i, a dins d'aquest darrer, un de més petit que només conté receptes de cuina. Per a poder llegir el llibre amb les receptes, aquest s'ha d'embolicar amb paper d'alumini i s'ha de posar al forn a 100 graus de temperatura durant un període de 25 minuts. Transcorregut aquest temps, apareixen les il·lustracions i els textos com a conseqüència que la tinta reacciona a la calor.

Evidentment, si hi ha un excés de temperatura o de temps, el llibre es 'crema', talment com passa amb els menjars que es fiquen al forn. No és una notícia TIC, però té el seu interés.

L'agència Bruketa & Zinić OM té la seva seu a Zagreb, va ser creada el 1997 i ha rebut nombrosos guardons internacionals, com ara el London International Awards (Or).

Font: dezeen (design magazine, 13/11/2007)

Amazon llança Kindle: un nou lector de llibres electrònics

Un mes més tard del que era previst, Amazon ha posat a la venda (19/11/2007) un nou lector de llibres electrònics anomenat Kindle al preu de 399 $, que permet als usuaris descarregar un fons de més de 88.000 llibres a través d'internet (inclosos 101 dels 112 títols que figuren a la llista de bestsellers del New York Times) a un preu de 9,99 $ per llibre. La descàrrega dels continguts es fa amb connexió sense cables mitjançant el sistema Amazon Whispernet, que utilitza la tecnologia EVDO (que proveeix Sprint), un sistema de transmissió de dades d'alta velocitat per a xarxes de telefonia, de manera que els usuaris de Kindle poden descarregar continguts sense necessitat de cercar un punt de connexió, i a més a més gratis, ja que Amazon paga la connexió. I aquesta és precisament la diferència amb el seu competidor Sony Reader PRS 505, al qual ens referíem en un post de Beat. Cal tenir en compte, però, que el fet d'estar lligat a EVDO fa que el Kindle no pugui agregar continguts fora de la cobertura d'Sprint.
Kindle no només haurà de competir amb el Sony Reader, sinó amb els lectors Bookeen Cybook V3 (anunciat en un post), HanLin eReader V3 i Rex Iliad de Philips (que tractarem properament). Entretant Seiko-Epson (ha presentat el prototip el 15.11.07) i Fugitsu preparen el llançament dels seus propis lectors.

Jeff Bezos, fundador i conseller delegat d'Amazon diu "Volíem anar més enllà del llibre físic. Kindle funciona sense cables, i allà on ens trobem, sigui al llit o al tren, podem pensar en un llibre i tenir-lo en menys de 60 segons. No és necessari cap ordinador: la compra es fa directament des del dispositiu".

Aquestes són algunes de les prestacions. La pantalla, de tinta electrònica, és de 6 polzades i una ressolució de 600 x 800 píxels. Les bateries es carreguen en 2 hores, té una capacitat de memòria per a 200 llibres, que es descarreguen en un minut, i els usuaris poden realitzar anotacions al marge del text i marcar les pàgines.

Els llibres digitalitzats estan disponibles en format Mobipocket, empresa que Amazon adquirí el 2005, i els llibres comprats a Amazon només es podran visualitzar amb el Kindle i no amb altres lectors de llibres electrònics, tot i que el Kindle sí que pot llegir documents PDF. Abans de comprar un llibre es poden descarregar els primers capítols i la compra del llibre triat es pot fer directament des del Kindle.

El lector electrònic permet la lectura de diaris (The New York Times, Wall Street Journal, Washington Post) i revistes nordamericans (Time, The Atlantic, Fortune, Forbes), diaris internacionals (Le Monde, Frankfurter Allgemeine i The Irish Times), 250 blocs de temàtica diversa (BoingBoing, TechCrunch, The Onion, The Huffington Post, entre d'altres, amb una quota de 0,99 $ al mes) i la consulta de la Wikipedia i el New Oxford American Dictionary. Els usuaris tenen un període de prova de 2 setmanes per provar el servei de subscripció als diaris (quota mensual entre 5,99 $ i 14,99 $) i a les revistes (quota mensual entre 1,25 $ i 3,49 $).

D'altra banda els editors i els autors poden oferir les seves creacions als usuaris de Kindle utilitzant la Nova Plataforma de Text Digital d'Amazon , a través de la qual la gent pot penjar els seus llibres i vendre'ls a través de la botiga Kindle.

Està per veure com afectarà al futur del Kindle el fet de limitar la connectivitat a un sol proveïdor i no utilitzar wi-fi per agregar continguts, i d'altra banda el fet de limitar-se als continguts d'Amazon i no utilitzar un format estàndard i obert.

Disseny científic de webs a partir del seguiment de la trajectòria dels ulls

Christina Laun en el web de Virtual Hosting publica un article en què, a partir dels estudis sobre el seguiment de la trajectòria dels ulls en les pàgines web, recomana 23 accions a seguir a l'hora de dissenyar pàgines web. Us en relacionem les diverses accions i us en recomanem la lectura.

1. El text atrau l'atenció abans que els gràfics.
2. El moviment inicial dels ulls es focalitza a l'extrem esquerra superior de la pàgina.
3. Els usuaris inicialment miren a la part superior esquerra i a la porció superior de la pàgina abans que moure la vista abaix i a la dreta (sembla ser que s'utilitza el patró en F: dues franges horitzontals seguida d'una franja vertical).
4. Els lectors ignoren els banners.
5. Els elements de formateig capriciosos són ignorats (a l'usuari l'interessa el contingut real de la pàgina).
6. S'han de mostrar els números com a numerals.
7. La mida de les lletres influeix en el comportament visual (fonts petites incrementen l'atenció en la lectura; fonts grans encoratgen l'exploració).
8. Els usuaris només miren la subcapçalera si els interessa.
9. La gent generalment explora petites proporcions de la pàgina.
10. És millor utilitzar paràgrafs curts que llargs.
11. De cara a la fixació visual, millor formats d'una columna que multicolumna.
12. Els anuncis a la part esquerra i superior de la pàgina reben major fixació visual.
13. Els anuncis situats prop del millor contingut són vistos més sovint.
14. Els anuncis textuals són vistos amb més atenció.
15. Les imatges més grans obtenen més atenció.
16. Atrauen més l'atenció la visió de les cares netes en les imatges en què apareixen persones (i millor si són persones reals abans que models).
17. Els titulars guien els ulls (assegureu-vos que no hi hagi elements que n'obstrueixin la lectura).
18. Els usuaris dediquen molt de temps mirant butons i menús (són un dels elements més importants de la pàgina i cal dissenyar-los bé).
19. Les llistes retenen l'atenció dels usuaris durant més temps.
20. S'han d'evitar els blocs de text grans (cal fer més punts i apart i destacar certes parts dels textos).
21. El formateix (negretes, caixes altes, cursives, colors, subratllats) pot atraure l'atenció, però s'ha d'emprar amb seny (un abús en dificultarà la lectura).
22. L'espai en blanc és bo.
23. Les eines de navegació treballen millor quan estan situades a dalt de tot de la pàgina.

El diari El País, en obert i gratuït

D'ençà del passat 15 de novembre la versió impresa d'El País (llevat els PDF) i l'hemeroteca del diari en la web són en obert i totalment gratuïts. L'obertura de l'hemeroteca posa a l'abast dels lectors més d'un milió de peces editorials elaborades al llarg dels 31 anys d'història del diari.

Durant molt de temps els diaris han apostat per un model mixt en què s'oferien només alguns continguts gratuïts a la xarxa tot preservant l'edició impresa i els arxius. Actualment s'està produint un canvi de tendència mitjançant la qual el model de negoci prioritza l'impuls dels ingressos publicitaris derivats d'una major audiència en la xarxa. A aquest canvi de negoci s'estan sumant els principals diaris. Així The New York Times acaba de posar tots els seus continguts en obert, mentre que el Financial Times, The Wall Street Journal i Le Monde utilitzen un sistema mixt però que cada vegada és més obert.

Font: El País (23/10/2007)

Possible o probable?

Us presentem un vídeo en francès de 9 minuts titulat Possible... ou probable?, que planteja un possible (o tal vegada probable?) escenari de futur on els llibres electrònics i els llibres impresos conviuen en harmonia. La ficció ens mostra com una parella apassionada dels llibres, utilitza els llibres electrònics en la seva vida quotidiana. El vídeo, produït per Editis (grup Wendel Investissement) va ser premiat (juny 2007) en la categoria d'innovació i tecnologia en el festival internacional de vídeos corporatius FIMAC a Le Creusot (França). Editis és el segon grup editorial francès en importància, darrere d'Hachette Livre (grup Lagardère) i seguit de France Loisirs (grup Bertelsmann). [El maig de 2008, el Grup Planeta adquirí el 100% d'Editis].
Gràcies Arantxa Mellado, per aquest suggeriment audiovisual.

Wikanda, la primera enciclopèdia wiki amb continguts andalusos

La Conselleria d'Innovació, Ciència i Empresa d'Andalusia anuncià el 15 de novembre passat l'engegada del projecte Wikanda que suposa la creació de la primera enciclopèdia wiki de continguts multimèdia andalusos, basada en software lliure i oberta a la participació de tots els ciutadans.
La conselleria no mantindrà cap control editorial sobre Wikanda ni sobre els seus continguts: la seva tasca es limita a facilitar els recursos necessaris per a crear una plataforma de qualitat pensada perquè qualsevol persona pugui contribuir i publicar fàcilment els seus coneixements. Wikanda neix amb una recopilació inicial de més de 10.000 articles, extrets fonamentalment de wikipedia i dels editors de Cordobapedia i Sevillapedia.

El projecte compta amb una estructura intuitiva ordenada, per un costat en vuit wikis o llocs web provincials (8 locapèdies) i, per un altre costat, en un lloc web de caràcter regional on es publicaran continguts de natura transversal per a tota Andalusia. És un projecte, per tant, regional i local.

Google digitalitza la col·lecció Bernat Metge de clàssics grecs i llatins traduïts al català

L'Institut Cambó va anunciar (13/11/2007) l'acord amb Google per digitalitzar la col·lecció Bernat Metge, que comprèn l'edició crítica anotada i bilingüe traduïda al català de 364 títols originals clàssics grecs i llatins. Ara per ara, l'accés als títols es fa a través de la cerca de llibres de Google, però està previst que també es puguin fer cerques des de la pàgina de l'Institut Cambó, a través de la qual es poden comprar en línia les versions impreses de la col·lecció. Cal fer notar que, si bé és possible cercar cites i fragments sobre totes les pàgines dels llibres digitalitzats en la seva totalitat, la lectura en línia queda limitada a una selecció de pàgines de cada títol.

Internet ja rivalitza amb la televisió

L'Associació Europea de Publicitat Interactiva acaba de publicar un informe (14/11/2007) en què afirma que els joves compresos entre la franja de 16 a 24 anys d'edat passen més temps a Internet que veient la televisió, tant a l'Estat espanyol com a Europa.

Les conclusions clau de l'informe són

1. 169 milions de persones utilitzen Internet en 10 països europeus (17,6 milions a Espanya).


2. S'eleva l'ús d'Internet per part de les persones més grans de 55 anys i de dones (a l'Estat, l'accés a Internet dels majors ha experimentat un creixement del 55% des del 2006).


3. Els usuaris d'Internet europeus i espanyols empren una mitjana d'unes 12 hores per setmana a la xarxa i prop d'un terç (29%) naveguen més de 16 hores.


4. Els usuaris europeus d'Internet accedeixen a la xarxa 5,5 dies per setmana (5,7 a l'Estat)


5. Les xarxes socials són visitades pel 42% dels europeus (47% a l'Estat).


6. 8 de cada 10 europeus (inclosos els espanyols) es connecten a la xarxa a través de banda ampla.

Les deu activitats més populars en la web a Europa

1. Entrar a la web, 87% (89% a l'Estat)


2. E-mail, 81% (92%)


3. Comunicar-se via xarxes socials, 42% (47%)


4. Missatgeria instantània, 37% (65%)


5. Baixar-se música, 31% (58%)


6. Escoltar la ràdio, 31% (36%)


7. Veure TV, pel·lícules o vídeos, 30% (43%)


8. Taxacions i anàlisis, 27% (20%)


9. Compartir opinions en fòrums, 26% (37%)


10. Baixar-se pel·lícules, TV o video clips, 20% (52%)

Les webs més visitades almenys una vegada al mes

1. Notícies, 65% (80%)


2. Informació local, 52% (71%)


3. Viatges, 51% (73%)


4. Banca, 50% (37%)


5. Música, 46% (60%)


6. Vacances, 46% (68%)


7. Espais per a comparar preus, 44% (35%)


8. Tecnologia, 41% (53%)


9. Cine, 38% (57%)


10. Subhasta, 36% (16%)


11. Esports, 36% (46%)

Aquestes dades van en la mateixa direcció que els resultats de L'Online Publishers Association (OPA) Europe en el seu Informe de consum de mitjans "At Work" i que Beat.cat ja reflectí en un article.

Els chapbooks de Diffusion

L'empresa britànica Diffusion està desenvolupant un projecte per a crear un generador de llibres electrònics en línia que la gent podrà utilitzar per produir petites edicions del seu treball. El resultat final del procés digital són uns fitxers pdf que, ensamblats, es converteixen en un 'chapbook' (llibret petit, de butxaca, de pocs fulls, sense tapa, barat, popular...) que la gent es pot imprimir ella mateixa. Aquest servei d'autopublicació també permetrà crear llibres col·laboratius entre diverses persones. El projecte és una resposta directa a les dificultats creixents d'aconseguir que els llibres arribin a les llibreries. El generador de llibres electrònics estarà disponible en breu per a tothom i tots els títols es podran descarregar lliurement. El generador està en fase beta per a persones que en reben una invitació (prèvia sol·licitud).

Diffusion també té un altre projecte anomenat story cubes en què a partir dels llibres electrònics es munten uns cubs on s'expressen idees, coses, accions en forma de múltiples narratives, com a manera d'explorar les seves relacions en una novel·la tridimensional. Noves formes de crear i de transmetre els coneixements i la cultura.

Us adjuntem un carrousel de fotografies de Diffusion que està penjat a Flickr i un vídeo en què s'observa com es munten els 'chapbooks'.

Walt Disney s'introdueix en el mercat de la telefonia mòbil del Japó

Walt Disney Co, la segona companyia d'entreteniment nord-americana, llançarà la primavera del 2008 un servei de continguts per a la telefonia mòbil japonesa. La companyia ha arribat a un acord amb Softbank Mobile Corp, la tercera operadora mòbil japonesa, que llogarà les freqüències i desenvoluparà conjuntament amb Disney mòbils específics per tal d'oferir continguts exclusius. De moment l'acord només afecta el Japó. Els nous telèfons seran oferts en els 2.400 punts de venda de Softbank Mobile, i Disney aspira a aconseguir més d'un milió d'usuaris.

Disney ja va entrar en el mercat de la telefonia mòbil als Estats Units a través de Sprint i al Regne Unit a través d'O2. Actualment el mercat japonès mòbil està dominat per les companyies NTT DoCoMo, KDDI i Softbank.

Font: Nikkei (11/11/2007) (Només disponible per a subscriptors del diari)

Neix ProPublica, un nou diari digital americà de periodisme d'investigació

ProPublica ha anunciat (15/10/2007) la creació d'un nou diari digital a partir de gener de 2008, que inclourà una plantilla 24 redactors i periodistes dedicats exclusivament al periodisme d'investigació. L'entitat, sense ànim de lucre, facilitarà el contingut a través de la seva web i a través d'altres organitzacions que proporcionen notícies. Segons paraules de Paul E.Steiger, president del consell d'administració i cap d'edició del nou diari (i antic director editorial de The Wall Street Journal)

ProPublica es centrarà en fer un periodisme que posi llum sobre l'explotació dels febles per part dels forts i sobre els errors dels qui detenen el poder i han de justificar la confiança que s'els hi dóna,

i continua

serem durs criticant les empreses i el govern, els dos grans centres del poder, però també seguirem de prop altres institucions com ara sindicats, universitats, hospitals, fundacions i mitjans de comunicació, en els casos que explotin o oprimeixin aquells que són més febles que ells, i quan hi hagi evidència que estiguin abusant de la confiança que la gent diposita en ells.

Font: Boing Boing (26/10/2007)

Comunicació empresarial 2.0

El Grupo BPMO presenta aquest mes de novembre l'estudi Comunicación empresarial 2.0 - La función de las nuevas tecnologías sociales en la estrategia de comunicación empresarial.
Aquest estudi analitza el posicionament web d'una empresa, l'aplicació empresarial dels wikis, l'àuge del podcast i del vídeo com a eina de comunicació, la irrupció de les xarxes socials, la sindicació de continguts-RSS, l'ús empresarial de Twitter, la presència virtual de marques en Second Life, entre altres. Els autors de l'estudi són Pau Herrera i Javier Celaya.

La primera edició d'aquest estudi rebé el nom de Los blogs en la comunicación empresarial en España. La segona edició d'aquest estudi canvia de nom i incorpora nous capítols i continguts que abracen temes de màxima actualitat i importància per als responsables de comunicació de les empreses. L'informe, que és en versió en pdf, es pot descarregar en l'adreça que us mostrem a continuació (cal identificar-se prèviament).

Font: Dosdoce

El projecte SuperBook sobre llibres electrònics

El projecte SuperBook, desenvolupat a l'University College London, dins del programa JISC national e-books observatory, pretén esbrinar quins són els patrons d'ús dels llibres electrònics i quines implicacions tenen per a les biblioteques i la indústria editorial. El primer estudi realitzat data de començaments del 2007 i du per títol What do faculty and students really thing about e-books? ('què pensen realment el professorat i els estudiants sobre els llibres electrònics?'). Alguns dels resultats, tots sobre el món acadèmic britànic, són:

1. Els usuaris actuals de llibres electrònics ho són d'una manera independent dels serveis formals que ofereixen les biblioteques.


2. El principal grup d'edat de lectors es dóna entre els 17-21 anys (29%), mentre que els majors de 65 anys en prou feines consulten els llibres electrònics.


3. Els homes consulten més llibres electrònics que les dones.


4. L'objectiu principal de lectura és per a treball o estudi.


5. Els principals tipus de llibres emprats són els llibres de text (59,9%) i els llibres de referència (52,4%).


6. Els principals avantatges dels llibres electrònics respecte els llibres convencionals són la facilitat de realitzar-ne còpies, el seu nivell d'actualització, l'espai que ocupen i la disponibilitat a qualsevol hora del dia, mentre que els principals desavantatges són la facilitat de lectura i la facilitat de fer-hi marques i notes.

L'iPhone i el llibre electrònic

Us presentem un vídeo de 2 minuts sobre les prestacions de l'iPhone com a lector de llibres electrònics. L'iPhone és el nou dispositiu d'Apple, que combina la telefonia mòbil amb l'iPod i internet. L'iPhone permet la lectura de llibres, que es poden descarregar des de diversos llocs, com ara la pàgina més popular en descàrregues per a iPhone, o Lulu, que fins ara només oferia llibres electrònics en format PDF per al Sony Reader. Per a més informació sobre el lector de llibres electrònics de Sony us remetem al post de BEAT. Recordem també que en un altre post ja anunciàvem que Harper Collins havia començat a oferir als usuaris d'iPhone accés al contingut de fragments digitalitzats de llibres, com una manera més de promocionar les vendes de les edicions impreses.

Apple i O2, la filial britànica de Telefónica, han iniciat (09/11/2007) la distribució de l'iPhone al Regne Unit i a Alemanya, precedida de l'èxit de vendes que ha assolit als Estats Units (1,4 milions d'unitats) des del passat 29 de juny, que es va posar a la venda enmig d'una gran expectativa i d'una gran campanya publicitària. El llançament a França està anunciat per al proper 29 de novembre de la mà d'Orange, la filial de telefonia mòbil de France Telecom, a un preu de 399 euros. Segurament Telefónica Movistar distribuïrà a Espanya un nou iPhone amb 3G a partir del proper mes de maig de 2008, però el cert és que ja hem pogut veure mòbils iPhone "desbloquejats" que funcionen perfectament amb les xarxes Vodafone, Movistar i Orange.

Els millors recursos educatius en línia als Estats Units

Us presentem una selecció dels millors recursos educatius en-línia als Estats Units.

1) Best Robotics és un mitjà que promou l'interès per la robòtica, a través d'un concurs de creació de robots que atrau més de 10.000 estudiants de segon grau d'arreu del país.

2) Cosmeo és un pack d'eines per fer deures escolars creat per Discovery Channel , destinat a nens i nenes a partir de 12 anys. Inclou més de 30.000 vídeos i lliçons de matemàtiques, uns 150.000 articles i jocs d'entreteniment i educatius. Les lliçons de matemàtiques combinen els dibuixos animats amb unes explicacions molt atractives amb un punt divertit. La subscripció a Cosmeo costa 9,95$EUA al mes o 99$EUA a l'any.

3) Education.com, és una pàgina de recent creació que omple la manca de recursos en-línia destinats als pares. Inclou més de 4.000 articles de referència de fonts fiables, elaborats per doctors en pedagogia i a partir d'estudis governamentals. Segueix el model de xarxa social, amb panells de debat i recomanacions. El lloc encoratja els pares a participar en discussions reals i donar consells sobre tot tipus de temes.

4) Curriki.org és un lloc web sense ànim de lucre que facilita programes per a escoles creant una font de recursos lliure, oberta i alternativa, destinada als professors. El contingut s'actualitza contínuament amb les aportacions dels educadors.

Font: Wired (10/08/2007)

Les noves tecnologies menen a un canvi de paradigma en la indústria musical

Us presentem un article que Santi Mayor Farguell, crític musical del diari “Avui”, ha redactat per a l’Anuari 2007, llibre que edita l’editorial Enciclopèdia Catalana. L’article tracta sobre com el món de la música està superant la crisi estructural que es produí arran de la irrupció de la música digital. Ultra l’interès envers el món de la música, l’article ens fa pensar en alguns paral·lelismes entre la indústria musical i la indústria editorial.
La música popular, convertida al segle XX en negoci de consum massiu arran de la invenció dels suports d’emmagatzemament, viu l’inici del segle XXI sotmesa a una crisi profunda que introdueix canvis estructurals en el negoci. L’any 2007 ha vist consolidar les tendències iniciades amb la irrupció de la música digital, a conseqüència de l’expansió dels formats de compressió dels arxius sonors, el més popular dels quals és l’MP3. Aquestes tendències impliquen la pèrdua de valor comercial del suport on s’emmagatzema la música, el CD, en benefici del valor comercial de l’explotació de la cançó, independentment del format d’enregistrament. El 2007 va confirmar un canvi que s’insinua decisiu en la música popular: creix la indústria musical, però davalla la indústria del disc; creix el profit de l’explotació (gires, marxandatge, drets d’imatge) i decreix la rendibilitat de la comercialització de l’obra (drets d’edició i d’autor).
Un canvi de paradigma que inverteix els percentatges fins ara predominants: a principis del segle XXI el 66% dels ingressos dels músics procedien de les discogràfiques i un 33% el generaven les gires i el marxandatge; en set anys, la proporció s’ha invertit. Els artistes mantenen el volum d’ingressos, el negoci musical creix amb la irrupció de nous models de negoci a l’empara dels nous formats digitals (es preveu que el 2010 el 25% de totes les vendes seran en format digital, davant del 10% actual: iTunes, YouTube, iPhone...), però el negoci de les discogràfiques trontolla. Els segells estan reaccionant implantant un nou tipus de contracte, l’anomenat “contracte de 360º”, que incorpora els ingressos per música en directe, marxandatge i drets d’imatge. Els grans artistes, però, són reticents a acceptar-lo perquè aquests conceptes són els que els garanteixen ingressos en el nou model de negoci; els petits artistes, però, se’n beneficien, perquè garanteix que el segell contractant invertirà a mitjà i llarg termini. Altres mesures dels segells són la digitalització dels catàlegs existents per permetre’n l’explotació comercial –acceptació implícita que el format CD Àudio pot tenir els dies comptats–; l’adquisició de petits segells que disposen d’un catàleg que pot resultar rendible si es distribueix digitalment (perquè s’estalvien els costos de fabricació i distribució), i la coherent decisió de portar a la pràctica l’edició en exclusiva de treballs discogràfics en format digital. La botiga iTunes, per exemple, ja fa temps que comercialitza els anomenats “iTunes Originals”, treballs amb continguts exclusius només accessibles en versió digital. Però, és clar, si s’eliminen els costos de producció i distribució, el marge de negoci dels segells ha de provenir, en gran mesura, dels drets d’edició, d’aquí la preocupació per l’extensió de la descàrrega il·legal o al·legal d’arxius a Internet.
Tot plegat fa que es visqui en temps real una revolució del model d’explotació darrere de la qual hi ha les reticències dels gestors dels drets d’autoria cap a la pirateria, generalment assenyalada com a enemiga comuna de la creativitat. Però s’hi han detectat efectes col·laterals positius. En paraules de directius de discogràfiques, els consumidors de música es fixen un “pressupost mental” per gastar en música, de manera que els diners que estalvien a través de la descàrrega de música a Internet els inverteixen en altres conceptes de negoci musical, en especial concerts en directe i marxandatge. Això pot explicar, en part, l’auge de gires milionàries amb entrades a un preu elevat que s’esgoten. L’exemple evident el 2007 va ser la gira de The Police. La revista "The Economist" va posar el dit a la nafra en un article sobre el canvi de model en la música industrial quan va recordar que una entrada per a veure The Police en directe valia més que la discografia sencera oficial del grup anglès.
Aquest any Madonna va signar el seu nou contracte discogràfic amb una promotora de concerts de Los Angeles, Live Nation, que és alhora editora de discos i li pagarà 35 milions d’euros en metàl·lic i en accions de promoció dels concerts de la cantant. Madonna conclou el seu contracte amb Warner, que mantindrà, però, els drets del catàleg històric de l’artista. Per la seva banda, Prince, artista històricament enfadat amb els segells discogràfics i que ja fa anys que es guanya la vida amb els ingressos de les gires i el marxandatge, va decidir distribuir el seu nou disc, Planet Earth, de franc a la Gran Bretanya amb el diari dominical “Mail on Sunday”. I Radiohead, el grup que es va convertir en un referent del rock dels anys noranta per la seva insubornabilitat i influència artística en les noves fornades, va trencar motlles de la indústria musical amb l’anunci de la comercialització digital del seu nou disc, In Rainbows, a través d’Internet. La particularitat va ser que el preu de la versió digital descarregada on line l’estableix el mateix consumidor: ell decideix quant vol pagar pel disc (o si no vol pagar res). S’ha batejat com la venda amb “preu a la carta”. El disc està disponible també en altres formats amb extres i “preu de mercat”. A més del precedent que crea la decisió del grup, el fet va resultar un encert promocional.
En definitiva, el negoci canvia de direcció nítidament il·luminat per les xifres, la tecnologia i les lleis implacables del mercat.

iCat fm guardonada amb el Premi Nacional d'Internet

L'emissora de ràdio per internet d'iCat fm ha estat guardonada (6/11/2007) amb el Premi Nacional d'Internet, que concedeix el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Com ens explicava fa uns mesos en Lluís Cuevas, coordinador d'iCat fm, l'emissora es va crear per promoure el consum de la cultura, bàsicament música, amb una clara promoció del producte cultural català, però també de les músiques d'arreu del món i en altres llengües, especialment les de l'àrea mediterrània. La fusió entre ràdio i internet va estar motivada per la cerca de nous públics tenint en compte els nous hàbits de consum a través d'internet, i s'ha aconseguit crear un model original i propi, allunyat de qualsevol altra radiofórmula convencional. Ofereix una série de programes diaris conduïts per especialistes musicals de manera molt personal i tres emissores de caràcter temàtic (jazz, músiques d'arreu del món i música feta a Catalunya) que només emeten per xarxa. iCat fm vol liderar la renovació tecnològica amb l'objectiu que els altres 4 canals de ràdio de la CCRTV (Catalunya Música, Catalunya Informació, Catalunya Cultura i Catalunya Ràdio) vagin adoptant progressivament aquest model, en un procés que ells mateixos han designat amb el terme "icatitzar". Aquest procés consisteix en l'adopció de processos de treball automatitzats de creació i actualització permanent de la informació mitjançant programes específics que gestionen la base de dades de cadascuna d'aquestes unitats d'informació d'àudio. El procés també contempla l'adopció de formats que permeten l'adaptació a diversos mitjans (ràdio, internet i tv) i el foment de la interactivitat amb els oients, incorporant-hi eines com ara una pàgina web interactiva que s'actualitza constantment, el micro obert, la web-cam, el xat, els fòrums, la telefonia wap i el podcasting o ràdio a la carta.
Cada dia iCat fm ofereix 60 espais d'informació que abasta tots els àmbits del consum cultural. Aquestes informacions, així com totes i cadascuna de les peces musicals i programes, tenen una visualització pròpia al web www.icatfm.cat. De forma sincronitzada a l'emissió el web amplia amb imatges, textos, enllaços i àudios tot allò que en aquell moment s'escolta per antena. Així mateix tots els continguts poden ser recuperats al web en qualsevol altre moment per a que cadascú pugui fer la seva ràdio a la carta.


Font: Catradio.cat

Google llança OpenSocial amb MySpace i altres xarxes socials

Google ha anunciat (01/11/2007) el llançament d'OpenSocial, una plataforma oberta de desenvolupament d'aplicacions socials a la web, en associació amb MySpace, la xarxa social més popular, i d'altres xarxes com ara Bebo, hi5, iLike, Slide, LinkedIn , Plaxo, Ning, SixApart, Friendster i Orkut, i empreses com Oracle i Salesforce.com. El sistema està basat en JavaScript i s'assegura que coneixent JavaScript i HTML els programadors podran instal·lar aplicacions sobre qualsevol xarxa social. Els estàndards d'OpenSocial estan dissenyats per evolucionar a partir de les contribucions de la comunitat.

La implantació i l'ús de les TIC en els centres educatius

L'Observatorio de las Telecomunicaciones de Red.es en el marc del IV congrés Educared celebrat del 29 al 31 d'octubre presentà l'Informe sobre la implantació i l'ús de les TIC en els centres docents d'educació primària i secundària (curs 2005-2006).
L'estudi, elaborat per l'Observatori en col·laboració amb el Ministeri d'Educació i les comunitats autònomes dins del programa Internet a l'aula, revela que més del 75% dels centres educatius disposen d'ordinadors per a la docència i a més, en el 88,1% dels col·legis s'accedeix a Internet a través de banda ampla. El 59,3% del professorat utilitza materials didàctics digitals i continguts multimèdia en el procés de docència i els alumnes utilitzen l'ordinador en el seu centre educatiu per desenvolupar treballs utilitzant les eines ofimàtiques i la navegació per Internet. El 92% dels professors té ordinador a casa seva i més del 80% l'utilitza per al seu acompliment professional. D'altra banda, els usos més habituals d'Internet a les llars per part dels alumnes són eines de comunicació (correus electrònic, xats, o els jocs).
L'estudi també indica que dos de cada tres col·legis tenen activitats extraescolars de caràcter tecnològic i que "els coordinadors TIC" s'han convertit en un agent fonamental per ajudar la incorporació de les noves tecnologies en els centres educatius. Dos de cada tres col·legis disposen d'aquest tipus de personal. Els centres educatius tenen ja implantades de manera generalitzada aplicacions que suporten la gestió administrativa del col·legi (92% dels enquestats).

Altrament, l'informe també presenta unes dades no tan optimistes: el 71 per cent dels docents no empra mai, o menys d'una vegada al mes, l'ordinador per a recolzar l'explicació de la classe, i, en general, el 82,2 per cent no acostuma a emprar les tecnologies de la informació i la comunicació per a presentacions de temes ni per a treballar amb simulacions en l'aula. També està 'poc estès' l'ús d'ordinadors per l'alumnat en el centre escolar (el 34,6% dels alumnes no els utilitza mai en l'horari escolar).

L'observatori red.es és una entitat pública empresarial adscrita al ministeri d'indústria, turisme i comerç.

També us adjuntem l'Estudi del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya que, amb el títol Estadística de la societat de la informació en els centres educatius, analitza l'accés dels alumnes catalans a les TIC. Les dades són del curs 2006-2007. Entre altres dades destacades, podem dir que els centres públics tenen el doble d'ordinadors per alumne que els privats i que, globalment, les TIC s'estan consolidant als centres educatius.

Vídeo guanyador del 1er Festival Machinima Europa

Us presentem el vídeo (4') guanyador en la categoria experimental del primer Festival Machinima Europa, que va tenir lloc el 12-14 d'octubre a la Universitat De Montfort (Leicester, Regne Unit), i també a Second Life. Es tracta d'una animació machinima del croata Tom Jantol, titulada Cirque du Machinima: Cuckoo Clock, que representa una actuació acrobàtica en un escenari de fantasia, on la realitat es mostra a través de pantalles d'ordinador amb informació de caire enciclopèdic.

Machinima es refereix a la tècnica de creació d'audiovisuals en 3D, que fusiona la filmació en temps real, els programes de videojocs i l'animació. Està esdevenint un gènere en alça gràcies al fet que es poden distribuir fàcilment per internet i perquè la realització de curts resulta més àgil i econòmica que els sistemes tradicionals de creació d'imatges generades per ordinador (CGI).

Aquestes animacions podrien tenir un gran potencial en la creació de visualitzacions a partir de narracions literàries.

Font: The Institute for the Future of the Book (21/10/2007)

El Washington Post llança una aplicació de Facebook

El Washingtonpost.com ha anunciat (1/11/2007) el llançament del "washingtonpost.com News Tracker", una aplicació de Facebook, que permet als usuaris d'aquesta xarxa social crear sindicació de notícies personalitzades i mantenir-les actualitzades, triant-ne els temes segons la importància que hi doni l'usuari. L'aplicació fa un recull de les notícies del Washington Post i també notícies d'altres 400 fonts d'informació d'arreu del món. L'usuari pot personalitzar la sindicació de notícies de dues maneres: l'aplicació proporciona una llista de temes per subscriure-s'hi i a més a més els usuaris poden rebre les notícies segons la seva pròpia tria de cerques i poden compartir les notícies amb els seus amics i amigues.

Facebook està experimentant un creixement accelerat i ja compta amb 38 milions d'usuaris, la majoria entre 18 i 24 anys, tot i que la franja d'usuaris que més creix és la dels més grans de 35 anys, que ja representen el 41% del total.

Font: Cyberjournalist.net (1/11/2007)

Book Glutton: lectura de llibres en línia i en grup

Book Glutton és un lloc web en fase experimental des de l'octubre passat, que proposa la lectura de llibres en línia de manera individual i també en grup. Permet fer anotacions i comentaris en les pàgines del llibre en curs de lectura, els quals es poden mantenir en privat o es poden compartir amb el grup de lectura; les anotacions i els comentaris queden registrats i guardats en l'historial de lectures; també es pot xatejar en temps real amb les persones que estiguin llegint simultàniament el mateix capítol del mateix llibre. La lectora o el lector pot afegir-se a un grup de lectura ja format o bé crear el seu propi grup, pot donar a conèixer els seus escrits a través de Book Glutton i també pot compartir una obra de domini públic amb tothom. L'aplicació també permet la descàrrega dels llibres digitalitzats per ser llegits amb un lector electrònic utilitzant el format .epub creat recentment per l'International Digital Publishers Forum (IDPF), compatible amb els formats d'Adobe Digital Editions i FBReader, entre d'altres.
Ara per ara només ofereix accés a obres de domini públic, però més endavant preveuen oferir a les editorials participar en aquest servei interactiu (que comptaria amb la participació dels propis autors i també de moderadors contractats) com a eina promocional.

Recordem que la lectura de llibres en grup no és una idea nova i, de fet, és una pràctica popular arreu dels municipis del nostre país, on s'organitzen tallers de lectura i xerrades literàries. D'altra banda, caldria estudiar si una eina interactiva com la que proposa Book Glutton es podria utilitzar per fomentar la lectura entre la població jove.

Font: Publishers Weekly (23/10/2007)

Mokzui: creació de llibres col·laboratius

Mokzui és una plataforma web creada l'abril del 2007 que es presenta amb l'objectiu de facilitar la publicació de llibres sense la intervenció d'editorials, promoure la creació de llibres col·laboratius i proporcionar als autors una eina que permeti publicar i aconseguir beneficis de les seves obres amb un mínim esforç.
El lloc web fomenta la col·laboració dels usuaris en la redacció dels llibres mitjançant dues maneres: l'autor pot iniciar de bell nou un llibre dins d'una de les diverses categories temàtiques que ja hi existeixen, o bé situar-se en un dels llibres que ja estiguin començats i continuar-lo afegint-ne nous capítols. En aquest darrer cas, perquè un capítol nou vegi la llum ha d'haver estat aprovat per més de la meitat dels autors dels capítols anteriors. Per a participar en la redacció de llibres cal haver-se registrat a Mokzui. L'autoria és repartida proporcionalment en funció del nombre de capítols que hagin creat els autors. Els diversos paràmetres del llibre, com ara el nom, la coberta, l'extensió... són consensuats per tots els autors.
L'eina també permet rendibilitzar econòmicament els llibres, de manera que els pagaments per venda de llibres es poden realitzar per transferència bancària, amb PayPal o Google Checkout.
Només es fan lliuraments de còpies impreses dels llibres a l'Estat espanyol.