Planeta llança el primer llibre enriquit per iPad

L'editorial Planeta acaba de llançar el primer llibre enriquit per iPad, Martín Ojo de Plata. L'obra recull les dues primeres novel·les de Matilde Asensi sobre el Segle d'Or castellà, Tierra Firme i Venjanza en Sevilla.

La novel·la ha estat enriquida amb els següents continguts:

• Un recorregut pel context històric de la novel·la amb més de 500 fitxes sobre els principals protagonistes del segle XVI, les fites històriques clau per entendre la societat de llavors i glossari sobre el vocabulari.
•  Les ressenyes dels principals personatges que apareixen en la novel·la.
• Més de 100 il·lustracions de l'època com reproduccions de batalles, esbossos de vaixells i armament, cartografia i mapes coetanis i reproduccions de documentació històrica autèntica.
• Vídeos de Matilde Asensi en què analitza l'obra.

La novel·la costa 8,99 €. Per poder tenir una primera aproximació a l'obra s'ha creat una altra aplicació gratuïta, en la qual s'inclou un capítol del llibre i una mostra dels continguts extres i informació addicional: punxant les paraules marcades es pot enriquir la lectura amb imatges, descripcions o dades que permeten a qui llegeix submergir-se en el Segle d'Or.

Font: Planetadelibros.com (9/3/2012)

Llengua UIB 2.0, el butlletí del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears

El Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears ha publicat els dos primers números del butlletí electrònic Llengua UIB 2.0. Aquesta publicació, de periodicitat mensual, vol ser una eina atractiva per a humanistes i científics, profitosa i interactiva. Vol implicar la comunitat universitària en les activitats que desenvolupa el Servei Lingüístic. Aquestes activitats se centren en el món de les llengües, la catalana com a llengua pròpia i altres llengües de transmissió de coneixements en un entorn com l'espai europeu d'educació superior.

A través de Llengua UIB 2.0, el Servei Lingüístic vol compartir les novetats sobre llengua, cursos de llengües, llenguatges d'especialitat (diccionaris terminològics, criteris aplicats al llenguatge d'especialitat, etc.), la llengua i Internet, toponímia i antroponímia, etc. La publicació també inclou un espai per als lectors que vulguin expressar la seva opinió o els seus suggeriments sobre l'univers lingüístic.

El butlletí es presenta en dos formats: en línia a la plataforma Issuu (Enllaç a Llengua UIB 2.0, núm. 1 -gener de 2012-) i en pdf (Enllaç al PDF: Llengua UIB 2.0, núm. 1 -gener de 2012-).

Crítica a l'informe de la RAE sobre el sexisme en el llenguatge

Sala de plens de la RAE

El proppassat 1 de març el ple de la Real Academia Española aprovà per unanimitat (dels presents) l'informe redactat per Ignacio Bosque titulat Sexismo lingüístico y visibilidad de la mujer (en PDF). En aquest informe es critiquen les directrius recollides per nou guies de llenguatge no sexista elaborades per organismes de comunitats autònomes, sindicats i universitats de l'Estat. Aquest mateix informe afirma literalment que "si s'apliquessin les directrius proposades en aquestes guies en els seus termes més estrictes, no es podria parlar". Durant aquests dies s'han publicat diversos articles a la premsa i als mitjans comentant aquest fet, i per això  hem cregut oportú donar a conèixer l'opinió de la doctora en lletres Eulàlia Lledó Cunill. Entre d'altres, és autora del Manual de Llengua per visibilitzar la presència femenina publicat fa uns mesos per Beat. Per cert, el llibre també es pot consultar a la secció de coeducació de la nova web xtec 2.0.


En l'article d'avui reproduïm alguns fragments del seu article A propòsit de l'informe Bosque (en PDF). Es tracta d'una resposta contundent -però no exhaustiva-, centrada en analitzar alguns aspectes de la mateixa redacció de l'informe, i en especial de l'ús de les dobles formes que, com diu la doctora, sembla que és el que "posa més nerviós l’acadèmic i resta de membres tant numeraris com corresponents, ja siguin o no professionals de la llengua".

El segon punt de l’informe comença així: «2. La mayor parte de estas guías han sido escritas sin la participación de los lingüistas». És evident que en la frase hi ha alguna cosa que grinyola. Si encara no havia parlat de cap lingüista, com és que els anteposa un determinant? La redacció més habitual i corrent seria: «2. La mayor parte de estas guías han sido escritas sin la participación de lingüistas». Fa tot l’efecte que l’autor ha forçat la frase per poder utilitzar-hi un franc masculí, potser per deixar clar de bell antuvi que ell considera que el masculí inclou el femení.

Més endavant parla d’unes dones que serien «miembros femeninos de un comité». L’expressió és curiosa, per no dir «errònia» sintàcticament, atès que, segons el diccionari de la mateixa Real Academia Española, miembro és un substantiu comú (miembro. 7. com. Individuo que forma parte de un conjunto, comunidad o cuerpo moral). És sabut que la gramàtica normativa diu que els substantius comuns referits a persones han de concordar amb articles i adjectius que indiquin el sexe de la persona de referència. Per tant, miembro ha de concordar amb un adjectiu masculí o femení depenent del sexe de la persona a qui s’al·ludeix. [...] Com que no hi ha cap dubte que es referia a dones, hauria d’haver escrit: «miembros femeninas de un comité». De la mateixa manera que, per exemple, per referir-nos a una «telefonista ràpida», posem l’adjectiu en femení.

En un altre moment, pren com a autoritat la RAE i l’ASALE per explicar que el desdoblament pot tenir sentit, i ho il·lustra amb la frase següent: «No tiene hermanos ni hermanas». És difícil, doncs, desautoritzar que en un altre moment algú utilitzi una doble forma com, posem per cas, «filles i fills», si és que està parlant de criatures de tots dos sexes. 

Gairebé al final de l’informe en torna a utilitzar una altra: «Intuyo que somos muchos —y muchas — los que pensamos que la verdadera lucha por la igualdad consiste en tratar de que esta se extienda por completo en las prácticas sociales y en la mentalidad de los ciudadanos». Per què ho fa, em pregunto, si al seu entendre el masculí inclou el femení?

Si hi ha res que quedi nítidament demostrat, doncs, al llarg de les pàgines de l’informe és que les dobles formes existeixen.

Justament són les formes dobles les que sembla que fan perdre l’oremus a l’autor de l’informe. Respecte a aquest tipus d’expressió, m’agradaria recordar que és un més dels molts i variats recursos que la llengua posa a disposició de qui vulgui utilitzar-los, tot i que ara segons qui els vulgui fer passar com un invent modern d’una sèrie de persones més o menys pertorbades. Com que el castellà i el català no difereixen especialment pel que fa a la qüestió de les dobles formes (i, en molts altres dels recursos, per tenir en compte les dones), posaré els exemples en català. Si s’agafa, qualsevol, traducció de l’Antic Testament, es pot confirmar plenament la bondat i la utilitat de les dobles formes. Si anem als primers documents de la llengua catalana, també. En el primer document jurídic de què tenim constància —la traducció catalana del Forum iudicum—, es pot llegir el següent: Volontat d’aqel o d’aqela que testa en sa vida.

La lectora o el lector jutjaran si són formes carregoses i pesades, si s’adeqüen al que es vol dir. Segurament, hi haurà tantes opinions com persones les llegiran. Tampoc no sé què diria l’autor de l’informe d’aquest grapat d’exemples de dobles formes. Però els dos o tres casos seus que anteriorment hem vist, així com el fet que el mateix diccionari de l’Academia (i d’altres) les utilitzin (per molt que, per una altra banda, digui que això no s’ha de fer), posen de manifest que potser, més que no pas la bondat o la maldat de l’expressió, el que s’està dirimint és qui té dret a usar-les, qui pot decidir-ho. Qui després de visibilitzar dones i homes amb una doble forma pot veure’s amb cor de criticar una altra persona que fa el mateix? O el que és el mateix: qui és l’autoritat?, qui en té?

Podeu llegir l'article complet d'Eulàlia Lledó a La Independent.

Telefónica crea la seva pròpia editorial de drets musicals

Telefónica Espanya acaba de crear Editorial Musical de Movistar, una editora musical que pretén potenciar repertoris nacionals i internacionals, promoure el talent i difondre les obres dels seus autors utilitzant les eines musicals pròpies de la companyia. Per a això, ja està signant acords de cessió de drets amb alguns autors i amb altres companyies per coeditar alguns treballs. Així, ha arribat ja amb la companyia Na na ná, propietat de Miguel Bosé, un acord de coedició i gestió de talent per generar repertori i treballar en el seu desenvolupament, així com per encarregar-se de tota la gestió administrativa de l'editora de Telefónica a través de Peer Music.

El criteri de desenvolupament del repertori estarà basat en la creació i suport de nou talent, així com en la recuperació i creació d'obres el potencial pugui satisfer no només els gustos de l'àmplia audiència que els mitjans de difusió propis de Movistar arriben, sinó també arribar a aquells altres mitjans les programacions musicals puguin acollir i difondre el treball i la creativitat d'autors amb talent i projecció.

Font: Telefónica (12/3/2012)

L'Enciclopèdia Britànica deixa d'imprimir-se i només és digital

Després de 244 anys del seu naixement, l'Encyclopaedia Britannica, una de les grans obres de referència de tots els temps, deixa d'imprimir-se (març 2012) i es mantindrà actualitzada via el web britannica.com, tot potenciant les eines educatives. L'enciclopèdia actualment s'imprimia de nou cada dos anys, però la de 2010, de 32 volums, en serà la darrera.

Amb paraules de Jorge Cauz, president de l'Encyclopaedia Britannica Inc, una companyia amb seu a Chicago, "Algunes persones se sentiran tristes i nostàlgiques amb la notícia. Però tenim una eina millor. El lloc web s'actualitza contínuament, és molt més ampli i compta amb multimèdia."

En el video següent els responsables de l'editorial expliquen com veuen l'evolució digital de la Britannica:

Font: Encyclopaedia Britannica (13/3/2012)

Els personatges literaris, en retrat robot

Emma Bovary de Madame Bovary, Rochester de Jane Eyre i  Keith Talent de London FIelds.

L'artista i escriptor Brian Joseph Davis, mitjançant un programari forense, està generant el retrat robot dels personatges de la literatura universal.

Davis recopila les característiques facials dels personatges a partir de les descripcions que se'n fan en les obres i les introdueix en el programa Faces ID, que té una capacitat per processar més de 10.000 detalls de les diferents fesonomies.

Brian Joseph Davis és cofundador de la revista Joyland i publica les imatges en el web The Composites.

Apple: nou iPad, "censura" i hackers de llibres electrònics

Apple acaba de presentar (7/3/2012) el nou iPad. A més de diverses millores generals, el renovat dispositiu incorpora una pantalla Retina Display de 2048x1536px amb 3,1 milions de píxels i una resolució de 246 píxels per polzada (les aplicacions dissenyades per l'iPad i iPad 2 s'escalaran automàticament). Cal destacar especialment la millora de connectivitat en xarxes de dades mòbils: l'iPad passa amb la seva actualització del 3G al 4G, el que li permetrà connectar-se a xarxes de 21, 42 i fins a 73 Mbps. La càmera a més de fer fotos permet gravar vídeo en alta definició a 1080p. L'aparell inclou reconeixement de veu, per ara només serà en anglès, francès, alemany i japonès. El processador Apple A5X Dual-core duplica la potència de l'anterior processador. El preu de partida és el mateix d'abans, 499 $ per al model més bàsic de 16GB i WiFi. El nuevo iPad estará disponible als Estats Units i altres països a partir del pròxim 16 de març; a l'Estat arribarà el 23 de marçc.

Durant l'acte de presentació de l'iPad també es va mostrar el renovat Apple TV.

L'autor Seth Godin va revelar a The Dominio Project fa uns dies que el seu últim llibre Stop Selling Dreams ha estat rebutjat de la iBookstore perquè conté enllaços a Amazon que permeten comprar els llibres (en tapa dura) esmentats en la bibliografia.

A l'últim, ens assabentem via igeneration que els hackers que desenvolupen el programa Rèquiem, dedicat a desbloquejar els arxius venuts a iTunes amb DRM, han trobat com alliberar d'aquesta protecció els llibres electrònics de la iBookstore.